Cuaderno de tribuAltaïr

Apreciados lectores,

Faltan 10 días-hasta el 20 de diciembre- para que
termine el plazo de envío de relatos viajeros para conseguir una de las
5 suscripciones a la revista Altaïr.

Agradecemos de antemano a
todos los participantes que ya han enviado sus textos y animamos a los
indecisos a que aprovechen estos últimos días para sumarse al concurso.

Acto seguido, presentamos algunas novedades que hemos incorporado estos últimos meses en el blog:

“les victimes d’aquestes tragèdies tenen, si més no, un dret: que la resta del món sàpiga el que els passa”

Ja fa dies, forces, que quan el metro és a punt d’aturar-se, quan ja es divisa el vestíbul de sortida de l’estació, els nostres ulls cerquen el final de l’escala; de vegades és buit, però de vegades, el que veiem fa que es dibuixi un somriure als nostres llavis.

Allà, al peu de l’escala, recolzat al tros de barana que sobresurt més enllà de l’escala, algú llegeix.

És un home; duu barba i el cabell ondulat d’una mida en sintonia amb aquesta, d'un to castany clar.

Existeixen diverses maneres de veure o visitar una ciutat. Una seria deixar-nos dur per algun dels itineraris recomanats d’alguna guia de confiança que haguem portat; l’altra possibilitat pot ser anar passejant i en aquest cas deixar-te dur pel teu instint aventurer, on segur que acabaràs en algun carrer o bar de mala mort i pensant com coi has arribat fins allà, això si, pots arribar a fer una pila d’amics de més o menys reputació;

En un espai natural que es situa a cavall de les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell, hi ha la reserva de la Serra de Boumort. Aquest espai amb 13.000 hectàrees de paisatge abrupte, salvatge i solitàri, d’accés relativament còmode és un autèntic indret natural difícil de trobar per la seva principal raó de ser. I és que la serra de Boumort és un lloc privilegiat per a l’albirament de fauna salvatge en llibertat.

Deu fer aproximadament uns quinze anys que vaig anar per primer cop als Picos d’Europa. Aleshores vaig fer una travessa des de Fuente Dé a Bulnes, de sud a nord, parant a dormir al refugi Delgado Ubeda als peus del mític Picu Urriellu, més conegut per Naranjo de Bulnes.

L’altra dia vaig llegir un article a la contraportada de l’Independent de Gràcia, escrit per Meritxell Díaz, on feia referència al gueto de Cracovia i a la fàbrica d’Oskar Schindler, personatge que Steven Spielberg va fer famós gràcies a la seva pel·lícula “La llista de Schindler”.

Un
còmic com analgèsic... o simplement, per conèixer món

Segurament Nàpols es podria considerar una de les ciutats més caòtiques d’Europa, cosa que jo reafirmo. Apart dels problemes que puguin tenir amb la camorra, les escombraries –que pel cas seria el mateix-, la mozzarella de Búfala, i el vi, el principal problema d’aquesta ciutat, es el trànsit.

El blog Altaïr va creciendo día a día, y recientemente han
aparecido nuevas funciones. Esperamos que os permitan seguir disfrutando y participando en este viaje virtual.

En la sección Tribu Altaïr podéis incluir vuestro blog
viajero y así quedará visible para los otros internautas y, de este modo,
también podrán conocerlo y visitarlo.

En la sección Experiencias tienen cabida todo tipo de
consejos, recomendaciones y anécdotas que queráis compartir.