Clasificado en:

Jonathan pels Himalàies.

Un còmic com analgèsic... o simplement, per conèixer món

 

- hola..., som aquí..., agafa'ns..., llegeix-nos.

- deixeu-me estar...
–rondinava jo.

- però..., si no tens res més a fer... -em deien uns còmics desats prop del sofà-.

- i vosaltres què sabeu? -responia jo- a més, jo mai llegeixo còmics...Hauríeu de saber que aquí a casa hi ha uns quants centenars, i màxim n'hauré llegit mitja dotzena. Simplement, no em criden massa l'atenció.

- ells potser no, però nosaltres som diferents...., tenim un "no sé què" que ens fa més interessants... Nosaltres parlem de muntanyes... dels Himalàies...

 

Total, que després d’un parell de dies, sigui per que callessin o per por a estar desvariejant (no deu ser massa normal parlar amb els llibres), em vaig rendir. Jo estava convalescent i, certament, quan el malestar no et permet gaudir d'una lectura continuada i profunda, un còmic és presentava com a bona alternativa per passar l'estona. El seu estil narratiu permetria les interrupcions pròpies del dolor, i la seva essència visual et situaria ràpidament al lloc, sense exigir massa a la imaginació. A més, sortir una mica de casa i caminar una mica per les muntanyes asiàtiques, no m’aniria malament.

L’escenari en qüestió eren, com ja s’ha dit, els Himalàies, i concretament, els del Tibet. Sí, el Tibet ocupat per la Xina; i no, no és un còmic d'actualitat per tot això de les olimpíades, més aviat és vell, de les darreries dels anys 70 –època en el que fou escrit-; ni és un còmic sobre expedicions alpinístiques (tema que per desgracia tampoc no és molt tractat en aquest estil narratiu, o més ben dit, pel que fa a les traduccions al castellà).

Les històries, no són més que les peripècies del protagonista, en Jonathan (que dóna nom al còmic), un jove amb clara personalitat i un esperit serè, en el seu rondar per aquelles terres. Amb aquest caràcter, no us penseu pas que el ritme de la narració sigui ràpid i trepidant, per no dir que els quatre mil metres no són precisament una alçada on la quantitat d'oxigen permeti fer carreres a l'estil James Bond; són simples anècdotes o aventuretes ben situades en el seu context, en conjunció amb el personatge. Al llarg dels diferents volums, el podem trobar en la més absoluta soledat amb la muntanya, amb una nena per companya d’aventures, venent llegums en un mercat o parlant tranquil·lament amb monjos tibetans. També el veurem desplaçar-se a peu, pedalant una bicicleta amb remolc, córrer amb la seva moto o remant una balsa; i en moments d’acció, el trobarem saltant per un pont de corda tibetà, esquivant un allau, fugint d'uns vells enemics o detingut en un camió de militars xinesos.

Sovint, es repeteixen alguns referents per recordar-nos que som al Tibet, com ara el tè amb mantega, els monestirs budistes, la forma dels poblats, els iacs (yak, gran boví originari del Tibet), la presencia militar xinesa per les carreteres, o algunes expressions en la llengua autòctona.

Les imatges, molt suggeridores, no es troben emmarcades en les típiques vinyetes senzilles i quadriculades. Tenen sovint acabats ornamentals i es mostra una clara intenció de fer les pàgines diferents entre elles. Però bé, potser aquest és un fet excepcional, prego disculpeu els coneixedors i amants del còmic, el meu atreviment; ha estat una valoració feta des de la ignorància del principiant.

Bé, aquests són quatre trets sobre aquest còmic, que de la mà del seu autor, el suís Bernard Cosandey (popularitzat artísticament com a Cosey ), ens permet conèixer els Himalàies a través de les seves vessants, la seva gent i els seus pobles. Un viatge que no és fàcil de realitzar per tothom.

Malauradament, però, és una edició que es troba exhaurida en la seva versió en castellà (vigent encara en francès ), que difícilment tornarà a trepitjar el mercat; un mercat mogut en bona part per les modes i les grans tirades editorials, i que per la seva baixa rendibilitat, han anat deixant de banda interessants obres sobre temes minoritaris però amb identitat pròpia. Qui sap, potser amb les noves tecnologies, la impressió digital i les edicions sota comanda (encara ara una mica costoses), junt amb editorials i llibreries atrevides, i sobretot, amb l’interès dels lectors a provar nous temes i estils narratius, algun dia es vagin recuperant alguns títols i se’ls mantingui al carrer.

Per part meva, ara que m’he llegit mitja sèrie (com si m’hagués pres una capsa d’analgèsics), potser m’animaré a aprendre francès mentre llegeixo l’altra meitat (ho he provat amb dos dels volums, i pot resultar molt lent, però amè), o canviar de recepta i endinsar-me en una altra història. Qui sap, potser acaba convertint-se en una petita afició... per viatjar des del sofà.

emp

Imagen de tribuAltaïr

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.