DESCOBRIR ENTRE PARPELLEJOS

Sóc davant el cafè amb llet  matinal, contemplant un gratacels, concretament aquell considerat el com més ecològic de New York, a Bryant Park, capaç d’aprofitar l’aigua de pluja, la llum solar, filtrar l’aire que hi entra de l’exterior, i produïr el 70% de l’energia que consumeix.

...passen uns minuts, potser vint, parpellejo…

una dona, passeja per l’avinguda principal de Dubrovnik, recordant com va viure el bombardeig al 1991. Amb un fill d’un any i un altre de cinc, corria cap al casc antic creient, com la resta de ciutadans, que no seria bombardejat donat que és considerat Patrimoni de la Humanitat. S’equivocaven, les bombes no distingeixen. Recorda com tothom preguntava per tothom: la família, els veïns, els amics…, i això els unia, es sentien un com si fossin una sola persona.

…mitja hora més tard…parpellejo de nou…

unes dones bolivianes, amb els seus tradicionals bombins, venen els seus productes al carrer. El bombí, un barret que resulta curiós veient la seva vestimenta en conjunt, però que es pot entendre en conèixer el seu origen (o una de les hipòtesis): en aquest cas, un simple excedent de mercaderia, barrets, que un comerciant comprà a Europa cap els anys 20, i en no saber que fer-ne, aconseguí introduir-a Bolívia com a complement de vestir per les dones.
Ara, un parell de dones lluiten en un ring. Tot un espectacle que aixeca passions entre el públic…

…parpelleig als déu minuts…

carrers de Roma, roba estesa entre edificis, el Coliseum…

…i, en menys d’un minut torno a parpellejar…

sóc a Ribadeo, a Lugo, a les platges de “las Catedrales”, grans formacions rocoses erosionades pel vent i l’aigua, modelant espectaculars penya-segats.
Viveiro, on el bosc d’eucaliptus es mostra majestuós, reclamant ser un dels més grans d’Europa…

…parpelleig…

no em situo, però les imatges passen ràpidament. Davant, un grup d’invidents s’acosten a les reixes d’una gran finca, mentre escolten les explicacions del guia. En un salt, un d’ells palpa un objecte, potser un tamboret de fusta, que serà percebut d’una manera diferent, personal, interessant.

…un nou parpelleig em trasllada…

enmig dels manglars de Jamaica, on un cocodril reposa serenament. A distància, les famoses platges on uns nens juguen a la sorra, rebent l’aigua de les onades als peus.

...quatre parpellejos continus…

i sóc en mig de la ciutat d’El Caire. Mai abans havia estat. Molts cotxes, molt moviment, una ciutat tumultuosa que entre els edificis, permet visualitzar el perfil de les grans piràmides. Mai ningú me n’havia fet referència, potser a ningú li havia cridat l’atenció… o és quelcom interioritzat, que tothom hauria de saber. O simplement no té cap rellevància. Piràmides amb blocs de pedra de més de dues tonelades cadascun, sobreposant-se un sobre l’altre durant 20 anys fins aconseguir una construcció de grans dimensions.
El cafè dels miralls, el Fishawi, un conegut local a la ciutat.
Segons més tard sóc a Alexandria, però la percebo lluny de la idea enyorada, clàssica, de capital intel·lectual del món antic. Ara, més aviat una ciutat mediterrània moderna.

…un doble parpelleig m’endinsa…

a les profunditats del mar, mentre veig allunyar-se un grup de balenes geperudes…

...parpelleig...

sóc a Alaska, i un gèlid hivern emblanquint el terra i els arbres va perdent força, mentre una lenta gota d’aigua de desgel descendeix per una gran fulla. Una imatge una mica típica, però no per això menys bonica. Poc a poc, el paisatge va perdent la blancor, el terra i els  arbres guanyen verdor, una altra imatge a la que potser estem poc acostumats; és com si les regions les tinguéssim associades a una idea, un color, una temperatura, i Alaska, sovint costa d’imaginar-la amb un sol espatarrant, un verd expansiu i uns ants (alces, una espècie de cérvols) mare i cria, corrent entre la vegetació.

…llarg par-pe-lle-ig…

i un repàs breu per les religions de l’Índia, on es ressalten quatre trets principals del budisme, l’hinduisme i el jainisme.

…parpellejo ràpid i em trasllado a la banda contraria.

Califòrnia, un dels llocs més rics dels Estats Units. Compres i luxe sense complexes...
Es diu que és on es va inventar el patinet (skateboard), com la idea de traslladar el surf a l’asfalt.

i... parpellejo novament unes quantes vegades…

un cor batega. Em descol·loco. Fins ara estava voltant pel món.
Sóc en una gruta, corrents d’aire, rius de sang i els seus afluents; viatjo pel cos humà, tota una altra experiència, i una gran ruta a realitzar algun dia. Algunes imatges em fan venir al cap les fotografies del llibre “La tierra vista desde el cielo”, de Yann Arthus-Bertrand, un extens recull d’imatges aèries, un recull d’obres d’art realitzades per la natura.

…parpelleig, parpelleig, parpelleig…

algú parla d’un mitjà de transport diferent, i uns turistes ocasionals. Parla d’investigacions realitzades pels serveis d’intel•ligència britànics, fa uns anys. Parla d’Ovnis i extraterrestres…

… torno a parpellejar, per tornar a una altra realitat…

aquest cop a Sri Lanka on, incertesa i por, són més que paraules; és el sentiment amb el que viuen una part de la població. Por a la natura, pels tsunamis (com el del 2004); por als homes, al conflicte que viuen. Un conflicte que enfronta al govern del país amb el grup rebel tàmil, a la recerca d’un estat per la seva població, que se sent discriminada davant els cingalesos. Un conflicte més, un conflicte que en el dia a dia dels mitjans de comunicació habituals se’ns fa oblidar, ignorar o desconèixer. Conflicte que, com molts altres, poques vegades són notícia, doncs sembla que només hi hagi un o dos conflictes al món.

…els ulls em comencen a demanar més acció. Ara són ells els que parpelleigen varies vegades. Miro l’hora: són les dotze del migdia. Sobre la taula, les restes de l’esmorzar i la tassa del cafè on només hi ha els regalims assecats per vora les tres hores que porten allà, perpetuats en el seu descens. Encara sóc en pijama. No, no he estat somniant, simplement m’he quedat plantada davant el televisor, amb el comandament a distancia prop de la mà, i els principals canals temàtics -de viatge, natura, història,...- en programació contínua, enllaçats o interromputs pel simple parpelleig de la imatge del televisor, obeint l’acció del meu dit en canviar de canal.

emp