Oregon, naturalesa i vida americana en estat pur (II)

                      

                       La costa d'Oregon, Cannon beach

    Animada per les bones expectatives, el següent cap de setmana vam disposar-nos a fer una escapada per conèixer la costa, de la qual ens n'havien donat molt bones referències. En dos dies vam vorejar una tercera part de la costa d'Oregon, començant per l’encantadora Astoria, situada a la desembocadura del riu Columbia, amb un pont de ferro preciós i una animada vida de carrer. A partir d’Astoria i resseguint la carretera, van apareixent múltiples platges, totes ben cuidades i netes, tot i que poc aptes per a banyistes, rodejades de penya-segats, vegetació a ras de l'aigua i, situades al bell mig del mar, com escudant-se de les envestides de les onades, roques abismals, arrodonides pel vent i l'aigua. No hi manquen tampoc, altes dunes per on llençar-se a pèl o amb motos adaptades, pobles d’estiueig plens de gom a gom, fars solitaris, tot i que ben concorreguts, i una abundant vida marina regentada per foques, cormorans, gavines i frarets

    En tota visita a Oregon, no hi pot mancar pas una caminada per alguna de les muntanyes i parcs que ocupen gran part del territori. Nosaltres vam escollir el Mount St Helens, un volcà que va entrar en erupció, per última vegada, el 1980, causant més de 50 morts i un canvi radical al paisatge: a banda d'una gran llera que indica el camí que seguí la lava, l'explosió va fer-se notar a uns quants quilòmetres a la rodona tallant de soca i arrel milers d'arbres i llençant-los enllà. El camí fins allí és d'un verd atapeït, fins que hi arribes i et sents com si et trobessis a la lluna, enmig d'una barreja de grisos, el blau turquesa dels llacs que acumulen centenars de troncs i les coloraines d'algunes flors que ja s'atreveixen a sortir. El passeig és senzill, tot i que si es vol arribar fins al peu del volcà, que encara fumeja de tant en tant, cal anar ben preparat per les més de 7 hores de camí (d'anada i tornada).

                     

                             Mount St Helens, bellesa i destrucció

    Ens van quedar forces coses per visitar, entre d'altres l'enorme llac de Crater Lake, format pel col·lapse d'un antic volcà i famós per la blavor i claredat de les seves aigües, les precioses cascades de Silver Falls, situades en el parc més gran d'Oregon amb més de 40 km de camins per recórrer, o el paisatge del Mount Hood, un altre volcà actiu però sense erupcions recents.

    Quan hi torni, no m'ho perdré. I si algun de vosaltres té la sort d'anar-hi, no deixeu de parlar amb els nadius per gaudir de la seva amabilitat i de fixar-vos en la seva gran afició pels tatuatges i per personalitzar les plaques dels seus cotxes. I si circuleu amb cotxe propi, cosa bastant imprescindible per l’escassa oferta de transports públics, no se us ocorri posar-vos vosaltres mateixos la gasolina, ja que està prohibit, cal que deixeu que us la posin.

Guies recomanables
Harmsen, Debbie. The National Parks of the West. Fodor’s, 2007.
Dickey, Jeff; Jepson, Tim; Lee, Phil; Harmsen, Debbie. The Rough Guide to Oregon & Washington. Rough guides, 2007.

Adreçes d'interès

Mont St Hellens
Crater lake
Silver Falls
Mont Hood

 

Marta Contreras

www.catalanadelmon.blogspot.com


 

Imagen de miviaje

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.