Oregon, naturalesa i vida americana en estat pur (I)

    Aviat farà un any que, tot sopant, el meu marit em va comentar que aviat l’enviarien a treballar durant dos mesos als Estats Units i que l'empresa estava disposada a pagar-nos, als dos, una bona part de les despeses. El destí era Oregon, un estat de la costa oest, situat entre Washington i Califòrnia, poc explotat per les agències turístiques però amb un gran potencial per descobrir.


                   Hillsboro i la vida americana

    Ens assignaren un pis senzill però còmode, a peu de carrer, en una zona residencial i ben tranquil·la de Hillsboro, una ciutat de gairebé 90.000 habitants disseminats en uns 60 km2 i situada a tan sols 20 km de Portland, la capital. Els primers dies em vaig dedicar a recórrer els voltants i aviat me'n vaig començar a enamorar. Era el mes de Juny i, tot i refrescar al matí, durant el dia solia estar assolellat.  Aprofitava molts matins per activar-me amb l'esport nacional: el fúting. Durant mitja hora, corria per camins i carrers envoltats d’arbres altíssims i resseguits per una multitud d’esquirols, ocells i, fins i tot, conills. Anava canviant de parc, de bosc i de barri, compartint espai amb d'altres corredors i observant, amb els ulls ben oberts, els seus carrers tan ben cuidats i nets i les seves cases grandioses, engalanades amb banderes americanes i ocupades per vehicles de mides desproporcionades. Estava coneixent, de frec a frec, la vida americana que tan sovint veiem a les pel·lícules.
 

                          A la fresca, Portland


    El primer cap de setmana vam anar a visitar Portland, una ciutat abastable, força tranquil·la i on es respira un ambient entre “hippy” i cosmopolita. Té una gran oferta familiar, encapçalada per un museu on els nens poden experimentar amb llibertat, algunes botigues amb servei de guarderia i diversió assegurada a les fonts municipals els dies més calorosos. Pels més grans, hi ha una bona oferta gastronòmica, sobretot al barri del “Pearl district”, anomenat així quan encara no estava reformat per fora però tenia tot de galeries i artistes en el seu interior, talment com una ostra amb la seva perla. És un barri que recorda al Soho de Nova York, amb edificis de maó rogenc, botigues d'antiguitats i on es poden trobar tot de fetitxes “trendies”. No hi manca tampoc, com a totes les grans ciutats americanes, un bon nombre de parcs i boscos enormes i ben cuidats, un barri xinès, aquest més aviat discret, una interessant oferta cultural diària (els amants del jazz gaudiran de l'oferta del Jimmy Maks) i una llibreria de dimensions americanes, la Powells, on passar-hi llargues estones extasiat amb un cafè i un bon llibre.
    L'endemà de visitar Portland, i després de gaudir d'un “brunch” com és de bona costum els diumenges, vam resseguir amb el cotxe la Historic Columbia River Highway. Es tracta d’una carretera antiga, ara utilitzada bàsicament pels visitants, que recorre el curs del riu Columbia fins gairebé a la seva desembocadura. El paisatge que l’envolta, verdíssim i regat de cascades, és un espectacle suprem que, en un dia plujós i de boira baixa, el fa encara més captivador. Val la pena anar aturant-se per gaudir de la frescor i els colors que ofereix el passeig.

 

              El riu Columbia en tot el seu esplendor

 

Marta Contreras

www.catalanadelmon.blogspot.com

Imagen de miviaje

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.