Clasificado en:

Mission i el Socialisme Màgic

El viatge a San Francisco del darrer estiu va començar a un compartiment de tren, setze anys enrere. El tren amb destinació a Fes era a punt de posar-se en marxa, a l’estació de Tànger, quan van irrompre al compartiment en Trent i en Brian. Aquell dia  vàrem saber, la Fina i jo, que, igual que l’enamorament fulminant,  l’amistat a primera vista també existeix, i que Cupido reserva alguna de les seves fletxes per a provocar, entre desconeguts, un sentiment d’enteniment immediat.

    A partit d’aquell instant vam compartir deu dies de viatge inoblidable, i quan ens vam acomiadar, ho vàrem fer des de la certitud que només acabàvem de escriure el primer capítol d’una relació que s’hauria de mantenir viva al llarg del temps.

   Efectivament, en el decurs dels anys següents, els nostres amics van visitar-nos, més d’una vegada, a Barcelona, i, cada cop, sense excepció, ens van fer prometre que els retornaríem la visita i els aniríem a veure a San Francisco. Finalment ho vàrem fer l’estiu passat: setze anys --i dos fills-- més tard.

   Sense haver-hi posat mai els peus, San Francisco no era, per a nosaltres, una  ciutat qualsevol. El mite del que s’havia esdevingut els anys seixanta a la ciutat californiana, formava part del nostre bagatge sentimental de joventut i, tal com és el cas quan s’empaiten vells mites, corríem el risc de sentir-nos decebuts per la realitat i d’experimentar aquell agre sentiment d’arribar a l’escenari d’una festa quan ja tots els convidats se n’han anat.

   Però, per sort en Trent i en Brian viuen a Mission, pur present, un dels barris de la ciutat on és percep el pols engrescador d’allò que és viu. Cap risc, doncs, de deixar-se atrapar pels ecos dels fantasmes del passat. La nombrosa presència mexicana al barri -–i la llatinoamericana en general—li atorga una personalitat molt especial. També cal  afegir-hi  l’inevitable toc asiàtic que fa, potser, de San Francisco, la més occidental de les ciutats d’Extrem Orient i, encara, el de la població anglosaxona, amb una ampla representació dels que es volen situar més o menys al marge del american way of life.

    Passejant pels carrers del barri, uns dels elements visuals que més criden l’atenció son els grans murals que proliferen una mica arreu i que fan de tot Mission una autèntica exposició permanent a l’aire lliure. En podríem definir la temàtica com d’una espècie de socialisme màgic: mites de societats camperoles on els pagesos treballen literalment fusionats amb la natura. Vida comunal, naturalesa vista a través d’ulls de xaman  fantasia situada a anys llum de l’horrorós realisme socialista dels soviètics. També, de tant en tant, hi apareixen budes reclinats o altres elements manllevats de l’estètica dels thankes tibetans. Com, en aquest cas, com en tants d’altres, una imatge val per mil paraules, incloc unes quantes fotos d’aquestes autèntiques obres d’art efímer.

    Tant de bo, les imatges servissin d’inspiració a algun dels nostres innombrables addictes locals a l’spray. Amb les honroses excepcions que es vulgui, una gran part de les pintades que, des de ja fa anys, formen part del nostre paisatge quotidià, provoquen una sensació de nosa visual.             

Imagen de mFletcher

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.