Clasificado en:

DECLARACIÓ D’AMOR A LA DUANA

Era ja fosc del tot quan la Fina i jo vam accedir a la frontera entre Bangla Desh i l’Índia.. Indiferent  a divisions polítiques establertes pels homes, la nit, sense lluna i a vessar d’estrelles, s’estenia a ambdues bandes de la línia.

Enlluernats encara com estàvem per la majestuosa bellesa de l’infinit laberint de rius i d’aiguamolls deixat enrere, la lletjor de les dependències frontereres, feblement il·luminades, se’ns féu més evident encara. El laberint fluvial s’havia transmutat, tot d’una, en un de paperassa.

Al cap de molta estona de buscar-ne sense èxit la sortida, irrompérem en les aigües jurisdiccionals d’un duaner, més aviat malcarat, que de seguida s’aplicà a l’escorcoll minuciós de les nostres motxilles. Al capdavall, enfurrunyat per no haver-hi trobat res de denunciable, xopà de tinta el segell oficial i es disposà a estampar-nos-el als passaports. De sobte, però, interrompé el gest, ens fità amb una mirada tenyida de malfiança, i ens sorprengué amb una pregunta inesperada:

--Are you married?

Ni la Fina ni jo estàvem preparats per enfrontar aquell imprevist escorcoll moral i, tanmateix, ens calgué només un breu i encès intercanvi de mirades per respondre de manera simultània:

--Yes!!

I ho ferem amb una convicció tal, que, als ulls del duaner, qualsevol resta de dubte respecte al nostre elevat rang moral quedà, de sobte, dissipada. Dos contundents cops de segell remataren l’escena.

Allò que el zelós oficial no arribaria a saber mai és que el ferm “Yes” que havíem pronunciat a l’uníson, no responia a la seva indiscreta pregunta, sinó que, de tot cor, ens l’havíem intercanviat la Fina i jo. Mai no arribaria a sospitar que, de manera involuntaria, constituint-se en oficiant d’un ritual inèdit, ens acabava de casar.

 --El que un duaner bengalí ha unit, no ho separin els homes—vaig dir més tard a la Fina, amb la veu tocada d’emoció, mentre a bord d’un rickshaw, la nostra carrossa nupcial, avançàvem per la carretera solitària.

I aleshores, emparats per la fosca de la nit, ens besàrem sota les estrelles...

 

Ara, de tot això, ja gairebé en farà trenta anys…

    
Imagen de mFletcher

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.