Clasificado en:

2. QUÉBEC NATURAL

Québec és molt gran. Més gran que Espanya, França i Alemanya juntes. 

Però quasi tot es concentra en una zona reduida al llarg del Fleuve St-Laurent que durant 1000km de riu i estuari atravessa d'est a oest tot el sud del Québec. És tant important el St-Laurent que els quebecoises no accepten la denominació de riu. El St-Laurent és un Fleuve en majúscula.

Montreal i la ciutat de Québec són a la riba del Fleuve i també les dues carreteres més importants van paral·leles al St-Laurent, la 40 per la riba nord i la 20 per la sud.

Durant un mes hem tingut la sort de viure en una casa preciosa al poble de Neuville, a la riba nord i a 30km de la ciutat de Québec. Des del jardí, a tocar de l'aigua, i a través dels finestrals del menjador hem seguit les marees i l'anar i venir de vaixells de càrrega. Hem vist moltes postes de sol i algunes albades (quan la Greta, de 8 mesos, decideix prendre's un biberó a les 6 del mati). Ens hi hem remullat els peus, hem anat en barca -de rems- i en piragua -de les veïnes-. Hem vist l'aigua clara quan feia sol i gris quan estava núvol. I quan ha fet vent, ens hem adormit sentint les onades.

Per nosaltres, Québec ha estat sinònim de natura. 

En la franja que he descrit a l'inici hi ha més de vint parcs nacionals o reserves de fauna. Nosaltres n’hem visitat cinc, però especialment un ens ha robat el cor.

El Parc National de la Pointe Taillon es troba a la riba del llac St-Jean, a l’inici del riu Saguenay que és afluent del Fleuve St-Laurent. És molt petit i poc conegut. No s'hi pot accedir amb vehicles a motor. Només a peu, en bicicleta o en caiac. A l'interior hi ha tres petits terrenys d'acampada, sense llum ni aigua. Només letrines -impecables-, taules de pic-nic i llocs per fer foc. 

Vam arribar a l'entrada del parc cap al vespre. Vam llogar bicis, un remolc per portar l'Arnau i la Greta (que encara no pedalen gaire) i un remolc per portar l'equipatge. Vam aconseguir llumins i vam anar fins a les castors, el primer terreny. Parcel·la 11. Just damunt de la sorra de la platja. Sols.

Vam plantar la tenda i vam fer foc. L’atzar ens va regalar la lluna plena i el cel serè. Ens vam adormir amb la remor de les ones. L’endemà, el plaer de llevar-se davant del “mar”, agafar les bicicletes i recòrrer alguns dels itineraris, entre la riba del llac i les zones boscoses, atravessant rius i mirant atentament per si algun castor o algun ant (alce en castellà, mousse en francès) es deixaven veure.

Era la primera vegada que anavem d’acampada tots quatre i pels nostres fills va ser molt emocionant. I per nosaltres també! La paraula que més fem servir per descriure aquella excursió és “màgica”.

A part de la Pointe-Taillon també hem navegat pel parc del Saguenay, hem vist balenes -petites- al parc Saguenay-St-Laurent, foques grans al parc de Bic i hem caminat pels boscos de l’immens parc Jacques Cartier.

Hem acabat la nostra estada a Quebec prenent una gran decisió que marca definitivament el viatge que ens queda per endavant. Ens hem comprat una vella autocaravana del 1989. Amb ella ens disposem a viure la tardor a Nova Anglaterra (Vermont, New Hampshire, Maine i Massachussets), fer un paréntesis a Nova York i llençar-nos on the road per creuar Estats Units per carretera, sempre una mica més a l'oest (com diria el professor Tornassol) fins que topem amb el Pacífic.

24 d'agost - 28 de setembre 2009

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.