Clasificado en:

9. WELCOME TO THE SOUTH

S’ha fet de nit quan arribem a Pigeon Forge, Tennessee, a tocar de les Great Smoky Mountains. Fa una setmana que vam sortir de Nova York i hem anat avançant per carreteres secundàries a través de Pennsylvania, Virginia i North Carolina. Trobem un càmping a tocar del poble i ens ve de gust anar a donar una volta. A recepció ens recomanen arribar-hi creuant el Patriot Park on, ens diuen, ja hi ha la il·luminació de Nadal instal·lada.

Els llums de colors donen forma a cases i arbres de colors, un tren, una bandera americana sobre un turonet. Al centre del parc, quatre figures tenen un protagonisme especial: un tanc, un portavions, un avió de combat i la recreació dels soldats americans hissant la bandera a Iwo Jima. Uns rètols plantats a terra ens desitgen Bon Nadal de part de La Marina, la Força Aèria i l’Exèrcit de Terra dels Estats Units d’Amèrica. A la sortida, que és l’entrada principal del parc venint del poble, entenem el nom de Patriot Park en tot el seu sentit: un míssil Patriot, famosos en les dues guerres del Golf Pèrsic,dins d’una vitrina presideix l’entrada. 

Arribem al carrer principal del poble que també és la carretera que el creua. Passem per davant de la Golden Eagle General Store i arribem al Rebel Corner, la botiga d’armes que ja hem vist anunciada a la carretera. “Tradition... NOT Hatred”. No en comprem cap. A la recepció del càmping, tot i la pinta evident d’estrangers, ens ho han deixat clar: “No firearms into the campground”.

Sembla que, altra vegada, hem arribat a una altra Amèrica. Després de conèixer la impecable Nova Anglaterra, la diversitat de Brooklyn i Manhattan, veiem que som en un lloc nou. Welcome to the South.

La temperatura convida a passejar més estona, però la vorera s’acaba i intuïm que torna a començar uns centenars de metres més enllà, on hi ha un restaurant i algunes botigues més. A l’altra banda es veuen altres comerços, però ens en separa una carretera de tres carrils per banda sense pas de vianants ni semàfors. Som els únics que caminem. Uns estranys que es desplacen sense cotxe. Decidim tornar lentament cap a l’autocaravana.

NASHVILLE i MEMPHIS

El Raimon és un molt bon amic amb qui tinc moltes coses en comú i una gran diferència. Ja li pots proposar anar a ciutat o poble, a prop o lluny, que no hi ha manera, no li agrada viatjar. En canvi, per a mi, és un vici. Ell, però, té una debilitat per la música country, el blues i els clàssics del rock. Li he proposat d’anar algun any de vacances a Tennessee i no m’ha dit que no.

Nashville i Memphis, les dues grans ciutats de Tennessee, són capitals del mapa musical dels Estats Units. El country, el blues i el rhythm & blues, el rock & roll i les seves grans estrelles van donar dècades d’èxits musicals a aquestes ciutats, que encara continuen notant-se a l’ambient.

M’agrada com comença l’explicació sobre Nashville la guia Lonely Planet dels EUA: “Un aspirant a cantant de country arriba a Nashville sense res més que una vella guitarra penjada a l’esquena. Mira els neons de Lower Broadway , respira l’aire amb aroma de fum i cervesa, escolta el repicar de les botes a dins dels locals i es diu a si mateix: ho he aconseguit. Això no és un club de country qualsevol, això és Nashville”. 

I deu ser cert perquè cada dia de la setmana, a gairabé qualsevol hora, molts bars i restaurants de Nashville, i també de Memphis, ofereixen música en directe. Els concerts són gratuïts i els músics no cobren res dels locals on toquen. Només s’emporten el que recullen al pot de les propines. L’ambient és relaxat, quasi familiar i sovintegen les peticions de cançons i alguna col·laboració espontània de qui s’anima a pujar a l’escenari a cantar o tocar. I quan surten a ballar es nota de seguida que els negres porten el blues a la sang i els blancs, el country al cor.

Memphis és mundialment famosa perquè va ser, durant les dècades dels ’50 i ’60, el centre de la revolució musical que va donar lloc al naixement del rock&roll i el va popularitzar com a fenomen de masses. També la música que sortia de Memphis contagiava, per primera vegada, a una nova generació més enllà de les barreres racials. Dues figures, per sobre de moltes altres, van destacar en aquell context: Elvis Presley i BB King.

Elvis Aaron Presley va arribar a Memphis amb la seva família sense pensar que la seva afició a la música pogués anar més enllà. Per atzar, perseverància, il·lusió i bones companyies, va iniciar una carrerea musical que el va acabar convertint en el Rei del Rock. Ja coronat va disfrutar de la vida, la música i la fama a Graceland, una mansió a les afores de la ciutat que atreu diàriament a fans i curiosos d’arreu del país i de l’extranger i on finalment va morir i va ser enterrat l’any 1977. La visita és interessant i agradable i aconsegueix amb èxit el seu objectiu: surts simpatitzant amb el personatge i moltes ganes de comprar música per seguir-lo escoltant. 

A la mateixa època, Ben Riley King també va arribar a Memphis. Tenia ja alguna experiència musical tocant la guitarra i fent actuacions amb el seu grup de góspel pels pobles del Delta del Mississipi. Això el va permetre aconseguir un espai musical a la KWEM, una de les emissores més importants de Memphis on es va guanyar el sobrenom de Beale Street Blues Boy. De tant en tant posava música pròpia i feia algun concert fins a convertrir-se en Blues Boy i, al cap de poc temps, en BB King. Encara avui, Beale Street és el carrer més concorregut de Memphis i el BB King’s Blues Club un dels locals més animats.

També Sam Philips vivia a Memphis. No era músic, però va tenir un paper fonamental en el que va passar aquells anys. Des del 1950, al capdavant del seu estudi de grabació i el seu segell discogràfic anomenat Sun Records, va donar les primeres oportunitats a Elvis Presley, BB King i molts altres (Jonnhy Cash, Roy Orbison, Jerry Lee Lewis...). Tots ells van deixar Sun Records al cap de poc temps per fer el salt a altres discogràfiques més potents que els van convertir en llegendes. De fet, Elvis Presley només va grabar a Sun Records durant 18 mesos. Però sense Sam Philips, potser Memphis no hauria estat el centre de la revolució musical, o potser no hi hauria hagut revolució...

Elvis Presley fusionant country i música amb arrels negres i BB King popularitzant el blues entre els blancs, tots dos arribant a Memphis des del món rural buscant una vida millor, tots dos fent els primers passos a Sun Records, tots dos coronats reis de la música. Tots dos llegendes de Memphis, ciutat que ha sabut conservar aquest llegat.

Tot i que pel meu fill de cinc anys, per sobre de tot això, Memphis és la ciutat on juga a bàsquet el Marc Gasol.

P.D. Si voleu una breu introducció a la biografia i la música d’Elvis Presley us recomano que aconseguiu “Elvis Presley, 1953 el origen” de l’editorial DISCMEDI, un còmic que recull els primers anys d’Elvis a Memphis i que va acompanyat de 2 CD. Un amb temes originals de música americana dels ’40 i ’50 i l’altre amb els mateixosa temes adaptats i interpretats per Elvis Presley.    

 

24-29 de novembre de 2009

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.