8. DEL MAPA A LA CARRETERA (per l’Skyline Drive i la Blue Ridge Parkway)

Feia vint dies que érem a Nova York i no trobàvem el moment de marxar-ne. Sempre hi havia una proposta nova, un lloc nou per descobrir. La tarda abans de marxar ja ens enyoràvem d’aquesta ciutat magnètica. Amb la promesa de tornar-hi ens vam posar altra vegada en ruta.

La nostra vella autocaravana, “abandonada” en un aparcament de New Jersey, va costar d’engegar. El destí era clar: San Francisco. El camí no. Desenes de noms ens cridaven des del mapa. Indrets que sortien en cançons, llibres i pel·lícules: Memphis, Nashville, Oklahoma, la Ruta 66, Arizona, el Grand Canyon, els parcs nacionals de Utah, el Big Sur...

Per tal d’evitar el fred i, sobretot la neu, vam agafar rumb sud-oest. Teníem ganes de ruralia, de carreteres secundàries, de pobles. Nova York ens havia omplert la part urbana i calia deixar-la reposar. Al mapa, una ruta semblava ideal pel que volíem: creuar Pennsylvania pel Dutch County, atravessar el Shenandoah National Park per l’Skyline Drive, enllaçar amb la Blue Ridge Parkway i arribar a les Great Smoky Mountains. No teníem referències d’aquests llocs, però aquests noms tan sonors exercien una atracció difícil de resistir.  

En total una setmana i 1600km a través de Pennsylvania, Virginia i North Carolina.

El Dutch County de Pennsylvania és un lloc agradable. Un paisatge amb petits turons ondulats, granges, camps de cultiu i petites carreteres, la majoria de les quals porten al poble de Lancaster, la capital del comtat. Tot convida a la tranquil·litat, a aixecar el peu de l’accelarador i la vista del mapa i a conduir sense rumb.

De tant en tant, uns carros amb cavalls aparcats a l’exterior d’una botiga o circulant per la carretera, algun jove amb patinet o grups de nens i nenes petits caminant pel voral et recorden que en aquest indret la comunitat Amish hi té una forta presència.

Pocs quilòmetres després d’entrar a l’estat de Virginia s’arriba a l’entrada nord del Shenandoah National Park. Aquí comença l’Skyline Drive que creua tot el parc i enllaça, 223km més al sud amb la Blue Ridge Parkway que va fent ruta cap al sud-oest fins a Cherokee, North Carolina. Són 900km (com de Barcelona a Gènova) de carretera sinuosa i solitària pel vessant dels Monts Apalatxes.   

La tardor arriba al seu final i queden poques fulles als abres, només els avets resisteixen. Anem avançant lentament per revolts i pendents suaus. Pocs cotxes, cap poble, poca gent. I pensar que fa tres dies érem a Manhattan... L’Skyline Drive rep aquest nom perquè voreja el vessant de la muntanya donant la sensació que condueixes entre el bosc i el cel. Disfrutem del sol que escalfa el migdia des dels miradors i cap al tard arribem al final de la carretera. Sortim a buscar un càmping on passar la nit.

L’endemà agafem la Blue Ridge Parkway. La carretera s’endinsa al bosc i es fa més estreta i menys lluminosa. A primera hora de la tarda, una boira cada vegada més espessa difumina el paisatge i ens obliga a anar a 30km/h. Decidim sortir a l’autopista 81, que va paral·lela al nostre recorregut. Tossuts com som, de bon matí hi tornem a entrar i, novament la boira ens en treu a la mateixa hora que ahir. El paisatge és bonic però no espectacular i després de tres dies és monòton. Tot i això ens continua atraient i ens resisitim a avançar per l’autopista. Potser és la sensació de soledat la que ens agrada, d’anar al nostre ritme. O potser és que sabem que ja farem molts quilòmetres per autopista d’aquí uns dies, quan entrem al centre d’Estats Units i les carreteres secundàries desapareixin.

Finalment arribem a Cherokee, al final de la Blue Ridge Parkway, però també el començament de la carretera que creua de sud a nord el Great Smoky Mountains National Park. Al cor del parc i a la meitat de la ruta entrem a Tennessee. Un ós negre es deixa veure a pocs metres de la carretera i serveix de comiat a aquesta setmana que hem passat entre boscos, disfrutant de la soledat, al ritme tranquil del sol, de la boira i de la nit. Ja s’ha fet fosc quan arribem a Pigeon Forge. Demà canviarem de rumb: deixarem d’anar al sud-oest per anar direcció a oest. L’autopista 40 i la Ruta 66 ens esperen per portar-nos cap al Pacífic.

19 – 24 de novembre de 2009