8. DEL MAPA A LA CARRETERA (per l’Skyline Drive i la Blue Ridge Parkway)

Feia vint dies que érem a Nova York i no trobàvem el moment de marxar-ne. Sempre hi havia una proposta nova, un lloc nou per descobrir. La tarda abans de marxar ja ens enyoràvem d’aquesta ciutat magnètica. Amb la promesa de tornar-hi ens vam posar altra vegada en ruta.

La nostra vella autocaravana, “abandonada” en un aparcament de New Jersey, va costar d’engegar. El destí era clar: San Francisco. El camí no. Desenes de noms ens cridaven des del mapa. Indrets que sortien en cançons, llibres i pel·lícules: Memphis, Nashville, Oklahoma, la Ruta 66, Arizona, el Grand Canyon, els parcs nacionals de Utah, el Big Sur...

Per tal d’evitar el fred i, sobretot la neu, vam agafar rumb sud-oest. Teníem ganes de ruralia, de carreteres secundàries, de pobles. Nova York ens havia omplert la part urbana i calia deixar-la reposar. Al mapa, una ruta semblava ideal pel que volíem: creuar Pennsylvania pel Dutch County, atravessar el Shenandoah National Park per l’Skyline Drive, enllaçar amb la Blue Ridge Parkway i arribar a les Great Smoky Mountains. No teníem referències d’aquests llocs, però aquests noms tan sonors exercien una atracció difícil de resistir.  

En total una setmana i 1600km a través de Pennsylvania, Virginia i North Carolina.

El Dutch County de Pennsylvania és un lloc agradable. Un paisatge amb petits turons ondulats, granges, camps de cultiu i petites carreteres, la majoria de les quals porten al poble de Lancaster, la capital del comtat. Tot convida a la tranquil·litat, a aixecar el peu de l’accelarador i la vista del mapa i a conduir sense rumb.

De tant en tant, uns carros amb cavalls aparcats a l’exterior d’una botiga o circulant per la carretera, algun jove amb patinet o grups de nens i nenes petits caminant pel voral et recorden que en aquest indret la comunitat Amish hi té una forta presència.

Pocs quilòmetres després d’entrar a l’estat de Virginia s’arriba a l’entrada nord del Shenandoah National Park. Aquí comença l’Skyline Drive que creua tot el parc i enllaça, 223km més al sud amb la Blue Ridge Parkway que va fent ruta cap al sud-oest fins a Cherokee, North Carolina. Són 900km (com de Barcelona a Gènova) de carretera sinuosa i solitària pel vessant dels Monts Apalatxes.   

La tardor arriba al seu final i queden poques fulles als abres, només els avets resisteixen. Anem avançant lentament per revolts i pendents suaus. Pocs cotxes, cap poble, poca gent. I pensar que fa tres dies érem a Manhattan... L’Skyline Drive rep aquest nom perquè voreja el vessant de la muntanya donant la sensació que condueixes entre el bosc i el cel. Disfrutem del sol que escalfa el migdia des dels miradors i cap al tard arribem al final de la carretera. Sortim a buscar un càmping on passar la nit.

L’endemà agafem la Blue Ridge Parkway. La carretera s’endinsa al bosc i es fa més estreta i menys lluminosa. A primera hora de la tarda, una boira cada vegada més espessa difumina el paisatge i ens obliga a anar a 30km/h. Decidim sortir a l’autopista 81, que va paral·lela al nostre recorregut. Tossuts com som, de bon matí hi tornem a entrar i, novament la boira ens en treu a la mateixa hora que ahir. El paisatge és bonic però no espectacular i després de tres dies és monòton. Tot i això ens continua atraient i ens resisitim a avançar per l’autopista. Potser és la sensació de soledat la que ens agrada, d’anar al nostre ritme. O potser és que sabem que ja farem molts quilòmetres per autopista d’aquí uns dies, quan entrem al centre d’Estats Units i les carreteres secundàries desapareixin.

Finalment arribem a Cherokee, al final de la Blue Ridge Parkway, però també el començament de la carretera que creua de sud a nord el Great Smoky Mountains National Park. Al cor del parc i a la meitat de la ruta entrem a Tennessee. Un ós negre es deixa veure a pocs metres de la carretera i serveix de comiat a aquesta setmana que hem passat entre boscos, disfrutant de la soledat, al ritme tranquil del sol, de la boira i de la nit. Ja s’ha fet fosc quan arribem a Pigeon Forge. Demà canviarem de rumb: deixarem d’anar al sud-oest per anar direcció a oest. L’autopista 40 i la Ruta 66 ens esperen per portar-nos cap al Pacífic.

19 – 24 de novembre de 2009

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.