Clasificado en:

6. BROOKLYN EXISTEIX

Ja fa temps que vaig descobrir un avantatge de no tenir gaires diners per conèixer una ciutat. A l’hora de triar allotjament estàs obligat a allunyar-te del centre i buscar lloc en barris que de cap altra manera hauries trepitjat. La majoria de vegades he descobert llocs molt interessants. M’ha passat a Amsterdam, Copenhagen, Venècia, París... i també a Nova York.

Ens vam posar davant de la pantalla i després de fer una mirada ràpida a Manhattan vam veure de seguida que ens havíem de decidir: Harlem o Brooklyn. Ens vam decidir per la segona opció i, des dels barris de Dumbo i Williamsburg vam anar allunyant-nos del riu fins a trobar un petit apartament al 273 de Nostrand Avenue, metro línia G, estació Bedford-Nostrand Avs.   

També a través d’internet vam trobar un lloc a New Jersey per aparcar l’autocaravana que ens havia portat des de Montreal i que encara havia de fer el més important, creuar Estats Units. Era qüestió de deixar-la en bones mans.

Des del lloc remot on era el pàrquing, en una combinació de taxi, Path rail fins a Wall Street, línia A fins a Hoyt-Schemerhorn i línia G fins a la nostra estació, vam creuar Manhattan per sota terra i vam sortir a la superfície. Érem a Brooklyn.   

Era migdia i no hi havia gaire gent al carrer. Faltaven un parell d’hores per la trobada amb la propietària de l’apartament i vam anar a dinar al Tinny Cup, un bar que ens havia recomanat i del qual ens faríem assidus, sobretot del wi-fi i el brownie casolà.

Un cop instal·lats vam descobrir els entorns immediats. No eren bonics, però eren diferents de tot el que havíem vist fins aquell moment.

El mes anterior havíem recorregut Nova Anglaterra i ens havíem sentit una mica com a les zones rurals del centre d’Europa. Pobles petits i polits, amb grans cases i jardins ben cuidats, habitades per famílies blanques. Ara era diferent. Érem a Brooklyn. Els edificis i els carrers no estaven cuidats, les botigues eren ateses per hispans o asiàtics i quasi tota la gent que trobàvem pel carrer era negre. Érem els més blancs amb molta diferència i els nostres fills, que són rossos, el toc exòtic del carrer. Era clar que havíem arribat a una altra Amèrica i teníem ganes de descobrir-la. L’endemà, 31 d’octubre, dia de Halloween, en vam tenir una bona oportunitat.

Al matí no ens vam poder resistir a anar fins al barri de Dumbo (Down Under Manhattan-Brooklyn Bridge Overpass) per veure l’skyline de Manhattan i el pont de Brooklyn. Encara que qualsevol ho ha vist mil vegades en pel·lícules, sèries i reportatges, a mi el directe em va impressionar. Però tot i que l’atracció de creuar el pont era gran, teníem alguns afers urgents per solucionar: havíem de trobar, pels nostres fills, dues disfresses adequades per participar a la rua que se celebrava aquella mateixa tarda de Halloween al barri de Brooklyn de Park Slope. Una dels cercaviles infantils més grans d’Estats Units. Manhattan havia d’esperar.

Una disfressa de vaca i una carota de monstre van permetre que la Greta i l’Arnau participessin a la festa entrant a les botigues i cases particulars al crit de “trick or treat” i sortint amb un grapat de caramels o xolcolatines que anaven posant a les respectives bosses. Ja de nit vam acabar mirant el cercavila on va passar gent de totes mides i colors, hispans tocant marimbes, grups de negres tocant blues i un grup de blancs tocant música celta amb acordions. Érem a Brooklyn.

L’endemà era diumenge dia 1 de novembre. Hi ha dos col·lectius de gent que saben perfectament què passa cada any el primer diumenge de novembre a Nova York: els habitants de la ciutat i els professionals i aficionats a fer maratons.

La marató de Nova York és la més popular del món, la cursa on tot professional vol guanyar i tot aficionat vol participar almenys una vegada a la vida. La seva popularitat no es limita als participants sinó que els habitants de Nova York surten massivament als carrers a animar-los, si cal de manera personalitzada. Per això molts corredors s’escriuen el nom al dorsal i així poden sentir els crits d’ànims especialment dirigits a ells de gent que no coneixen i que amb prou feines veuen.

Si l’atzar ens havia dut a ser a Nova York aquell 1 de novembre era qüestió de no deixar passar l’oportunitat de participar en la segona festa consecutiva que trobàvem. I pensant que a Manhattan no seria el dia més tranquil de l’any, una vegada més el vam fer esperar i ens quedàrem a animar els corredors al seu pas per Brooklyn.

Alguns altres dies de la nostra estada a Nova York no vam sortir de Brooklyn. Un diumenge assolellat el vam passar al Prospect Park, dels mateixos creadors que el Central Park. Com molta altra gent hi vam passejar, hi vam fer pícnic i ens vam estirar a un tros de gespa estratègicament triat per poder seguir un partit de cricket entre Índia i Pakistan, una patxanga de futbol americà i un sorollós partit de soccer (el nostre futbol) entre dos combinats de jugadors llatins.

Brooklyn per si sol seria la quarta ciutat d’Estats Units en nombre d’habitants (2.500.000, per darrere de Nova York, Los Ángeles i Chicago) però la proximitat de Manhattan la fa passar desepercebuda pels visitants. Nosaltres vam tenir la sort, per culpa del pressupost ajustat, de poder-ne descobrir algunes zones que ens van agradar molt.

30 d’octubre – 18 de novembre 2009

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.