4. FALL FOLIAGE IN NEW ENGLAND

A la tardor, les fulles perden el seu color verd i es tornen marrons, taronges, grogues, vermelles i, finalment, cauen de l’arbre que les ha acollit durant la primavera i l’estiu. Des dels 3 anys tots ho tenim clar. Doncs aquest fenomen, a Nova Anglaterra se’n diu fall foliage i és UN FENOMEN.

Dos milions i mig d’entrades al Google i quasi quatre milions de fotografies. Pàgines webs que el segueixen dia a dia. Webcams que el retransmeten en directe. Debats a blogs i fòrums sobre els millors indrets per viure'l. Mapes amb les previsions de quins dies seran els de màxima esplendor cromàtica. Rutes turístiques especialitzades. I algunes disputes regionals. La meva web preferida: www.yankeefoliage.com

Durant un mes de ruta amb autocaravana hem pogut disfrutar els colors de la tardor pels estats de New York, Vermont, New Hampshire, Maine i Massachusetts.

ADIRONDACK PARK (NEW YORK)

Veníem de les Cascades del Niagara i el nostre primer destí va ser el parc de les Adirondack Mountains. Un parc inabastable de la mida d’Eslovènia, amb més de 3.000 llacs, 2.000km de rius i 3.000km de senders marcats.

Al centre del parc, Lake Placid, un petit poble de 3.000 habitants que va ser seu dels Jocs Olímpics d’hivern els anys 1932 i 1980. Les seves instal·lacions són usades per acollir importants competicions internacionals i és el lloc d’entranament dels millors esquiadors americans que han competit a Vancouver 2010.

Durant tres dies vam atravessar el parc d’oest a est rodant per petites carreteres i submergint-nos en tots els colors de la tardor.

VERMONT

Isle La Motte és una petita illa del llac Champlain on hi viuen poc més de 500 persones, entre elles la Katheleen i el John. Ens va donar el contacte el Diego, nebot d’ells i bon amic meu. Tres o quatre correus van ser suficients per quedar convidats a passar uns dies a casa seva.

Però a mesura que ens acostàvem ens assaltaven els dubtes: Valia la pena fer una parada en un lloc tan petit que costa trobar als mapes? Allunyat de les carreteres principals? Què hi faríem? Teníem tants altres llocs on volíem anar...

Al final vam decidir anar-hi a passar una nit, més que res perquè la invitació havia estat tan amable i sincera que ens hi sentíem una mica obligats.

Tant aviat com vam conèixer la Kat i el John vam quedar atrapats per la seva amabilitat i hospitalitat. Un apertiu amb formatge de Vermont i bon vi i un deliciós sopar. Una mica de conversa vora l’estufa de llenya. Veure jugar el John (que és sord) i la Greta (que encara no sap parlar) sense necessitat de paraules. Tot plegat va fer que abans d’anar a dormir ja sabíem que no seria una sola nit. Tampoc van ser dues. Finalment van ser tres, però podrien haver estat més...

Des de Isle La Motte i recorrent la preciosa carretera número 100 vam descobrir Vermont. Un petit estat, amb una petita capital i molts pobles petits de cases grans amb jardins grans perfectament cuidats i sense vallar. Tot envoltat de grans boscos. Una de les meques del Fall Foliage.

I encara que érem en ple octubre i el fred ja es deixava notar, no ens vam resistir a un gelat de Ben & Jerry’s, originals de Vermont. “Happy cows, happy farmers, happy planet”.

WHITE MOUNTAINS (NEW HAMPSHIRE)

De dia fa fred i el cel està gris. El paisatge és bonic, però els colors no llueixen sense la claror del sol. De nit fa molt fred i es fa fosc d’hora. Costa que la temperatura a dins de l’autocaravana superi els 10ºC i sigui un lloc acollidor. Fa quinze dies que vam deixar els nostres amics de Montreal i ens enyorem. Per tot plegat estem una mica baixos d’ànims. Decidim trucar-los: “Per què no passem el cap de setmana junts, en un càmping? Podem quedar a les White Mountains. És a tres hores de Montreal, com ho veieu?” “Ok, vindrem!”

Ens trobem divendres tard a la nit al càmping de Littleton. Sopem tots a la caravana i entre els jocs dels quatre petits i la conversa dels quatre grans els ànims pugen ràpidament. Anem a dormir i l’endemà el dia es lleva radiant. Fa fred però no es veu ni un núvol i el sol escalfa. Els ànims tornen a ser a dalt de tot.

Es pot fer la volta a les White Mountains enllaçant dues carreteres plenes de miradors. Estem al bell mig de la tardor i als arbres es poden distingir tots els matisos que van del groc al vermell, tots els tons del marró. Tots els colors brillen amb el cel blau de fons.

Veiem el Mount Washington, el pic més alt de Nova Anglaterra i als seus peus el Mount Washington Resort. En aquest hotel, allunyat dels grans centres de decisió mundial i enmig d’un preciós entorn natural, el juliol de 1944, just acabada la 2ona guerra mundial, es va celebrar la Bretton Woods Monetary Conference. Entre d’altres acords per intentar posar ordre després de la Guerra es va fundar el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

L’hivern se’ns tira a sobre. Els càmpings tanquen per final de temporada. Les atraccions turístiques locals deixen de funcionar fins a començaments d’abril. Però deixem les White Mountains plens de l’energia i optimisme que ens han encomanat el sol i l’amistat.  

És curiós com el sol actua sobre l’estat d’ànim. No sé si en aquell llunyà juliol del 1944 el sol va ser també un element important a l’hora de prendre totes aquelles decisions.

29 de setembre - 19 d'octubre de 2009

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.