Clasificado en:

12. DEL TOT AL RES

Només 160km separen el tot del res, el sempre del mai, el soroll del silenci. La ciutat més boja del lloc més inhòspit. Las Vegas de Death Valley.

LAS VEGAS

Des de l’inici de la preparació del viatge, Death Valley havia estat marcat com a destí de primera divisió. En canvi, la decisió d’anar a Las Vegas no la vam prendre fins al dia abans. Amics i coneguts ens havien dit que la ciutat només valia la pena de nit i que no era el lloc més adequat per anar-hi amb dos nens petits. Però la ruta cap al Death Valley ens hi portava... Vam sondejar l’Arnau i la Greta.

- Anirem a visitar una ciutat...

- Com Nova York?

L’estada a NY continuava sent als primers llocs de la classificació de l’Arnau.

- No, diferent. Dormirem en un hotel.

No va caldre dir res més. A tots ens encantava viure a l’autocaravana, però després d’un mes seguit vivint en aquells 16m2, de banyar la Greta a les piques de rentar plats dels càmpings, una habitació d’hotel era un gran estímul.

La central de reserves ens va recomenar el Circus Circus, “un hotel amb ambient familiar” amb una habitació per tots quatre a $30 la nit. “Ha dit $30?. Que siguin dues nits!

Las Vegas i la seva àrea metropolitana té dos milions d’habitants i una extensió de 340km2 però tota l’escència queda concentrada en 6,4km. És l’Strip, el tram de Las Vegas Boulevard que acull 18 dels 25 hotels més grans del món, el culpable que, cada any, més de 35 milions de turistes s’acostin a aquest oasi enmig del desert.

En només 6.4km pots banyar-te en una platja dels mars del sud al Mandalay Bay, entrar dins la piràmide del Luxor o al castell d’Excalibur, passejar per New York o pel poble italià de Bellagio. Creuant el carrer cal decidir si vas a París o a Venècia. Et pots submergir a la Roma imperial del Caesars Palace. Veure com entra en erupció el volcà del Mirage o com lluiten els pirates a la Treasure Island.

Tot ben alineat. Tot obert 24h al dia, 365 dies l’any. El concepte d’oci portat a l’extrem.

A l’interior de les zones de comerços i restaurants dels hotels, la llum i la temperatura estan controlades i no es fa mai de nit. En canvi, als casinos sempre és de nit i només una claror ténue acompanya els milions de llumetes de colors de les màquines escurabutxaques. Cap rètol indica on és la sortida. 

Las Vegas no està pensat per ser visitat. Un hotel a Las Vegas no és un lloc per dormir i descansar. Tampoc és un lloc per divertir-se. És una ciutat per consumir diversió.

Però val la pena fer-hi una parada si la ruta t’hi porta. Un consell: arribeu-hi de nit. 60km abans d’arribar ja veureu la taca de llum enmig de la foscor del no-res. Us hi anireu apropant fins que enfilareu Las Vegas Boulevard pel sud. Sigui quin sigui el vostre hotel, feu tot l’Strip de sud a nord. No tindreu prous ulls per veureu-ho tot i tardareu en adonar-vos que fa estona que aneu amb la boca oberta. Per la Greta i, sobretot per l’Arnau, la visita a Las Vegas va ser inoblidable. Clar que no tothom té la sort de bufar cinc espelmes d’un pastís d’aniversari al Venetian Las Vegas Hotel.

 

DEATH VALLEY

Som 12 de desembre, el cel està ennuvolat i el termòmetre marca 18ºC. Només fa dues hores i mitja que hem deixat Las Vegas i som a l’entrada del Death Valley National Park. Del tot al res. Fa 29km que hem passat l’últim poble, Death Valley Junction, on hem omplert el dipòsit de benzina. Des d’aleshores no ens hem creuat amb cap cotxe. Tampoc ens ha avançat ningú. Paguem l’entrada al parc a una màquina que hi ha dins d’una caseta de fusta. Seguim la carretera. Continua la soledat. El paisatge és corprenedor.

De sobte, pel retrovisor, veiem un cotxe de policia. Alentim el pas perquè pugui avançar... però sembla que ell tampoc té pressa. Accelerem una mica. Posa els llums de la sirena. Alentim altra vegada, però no ens avança. Hi ha quelcom que no estem entenent? Decidim aturar-nos al voral i el cotxe s’atura just davant nostre. En baixa un policia made in California. Està enfadat. 1. Per no haver-nos aturat al voral de seguida que l’hem vist. 2. En un revolt hem creuat la línia contínua i hem posat en perill els vehicles que venen en sentit contrari. Voldríem dir-li: “Portem 11.000km conduïnt per EUA i aquest és el lloc més solitari en el qual hem estat!”. Però en realitat li diem “Sorry”.

Cal reconèixer que el primer que atreu del Death Valley és el seu nom. La Vall de la Mort... qui s’hi pot resistir? Però molts altres noms, abans d’arribar-hi, ja et criden amb força. Des del Dantes View pots veure el Devils Golf Course. Abans d’arribar al Zabriskie Point pots recòrrer el Twenty Mule Team Canyon. Pots fer una parada a Furnace Creek per continuar cap l’Artists Drive i arribar a la Badwater Basin (el punt més baix dels EUA, 86mts per sota el nivell del mar). Eureka Mine, Emigrant Canyon Road, Mesquite Flat Sand Dunes... No, no ens hi podem resistir.

I així passem el primer dia, anant d’un lloc a l’altre, parant quasi bé cada cinc minuts per baixar i admirar el paisatge. Al vespre decidim que demà també passarem el dia al Death Valley. Per fer exactament el mateix que ahir: deambular sense gaire rumb per aquesta vall que canvia de colors al llarg del dia. On tot s’assembla, però no hi ha res igual. On el que vam veure ahir amb núvols, avui es presenta diferent a la llum del sol. Caminem per sobre la sal d’un antic llac, per un congost estret i profund i ens revolquem per la sorra de les dunes. Assaborint aquest indret inhòspit on regna el silenci, el mai i el res. Al vespre decidim que demà també passarem el dia al Death Valley. Per fer exactament el mateix que ahir...

15-21 de desembre

 

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.