Clasificado en:

11. RUTA 66: EL CARRER MAJOR D’AMÈRICA

Ja hem fet més de 700km per la Ruta 66 creuant Oklahoma i Texas i tenim moltes ganes de continuar amb aquest joc de pistes. Perquè seguir la Ruta 66 no deixa de ser un joc: trobar els trams originals que es separen de l’autopista, els edificis supervivients entre tota la resta, la gent que dedica la seva vida a conservar-ne la memòria...  

NEW MEXICO

Aquest és un estat amb unes característiques pròpies que el fan diferent als altres. Més proper a la nostra cultura llatina, amb unes arrels i una cultura hispana i molt influenciat per l’emigració mexicana, històrica i encara molt abundant. Tots aquests factors donen als pobles una vida especial, una animació als carrers que els apropa a nosaltres i els diferencia dels estats veïns

New Mexico ens rep amb la possibilitat, altra vegada, de seguir el traçat original de la Ruta 66. Tucumari és el primer poble gran que trobem i la Ruta 66 el creua de cap a cap. A diferència d’altres llocs, aquí sembla que no s’hagi construit res de nou des dels anys ’50. Un al costat de l’altre se succeixen els motels de noms suggeridors: Cactus Inn, Palomino Motel, Apache Motel, Motel Safari... S’està fent fosc i tenim la sort de veure, ara aquí ara allà, com s’encenen els llums de neó que dibuixen lletres i formes com a reclam. Un espectacle que ens atrapa durant una bona estona.

L’endemà decidim abandonar la Ruta 66 per anar cap a la regió dels indis Pueblo, al cor de New Mexico. La influència espanyola i mexicana és aquí més present que enlloc. Els hispans i descendents d’hispans són majoria i el castellà té una presència important en molts àmbits. La toponímia també té aquestes arrels: Madrid és un petit poble d’uns 200 habitants, Santa Fe la capital estatal  i la serralada que travessa la regió es diu Sangre de Cristo.

Els espanyols van anomenar pueblo als indis que trobaren a la regió perquè els pobles on vivien els recordaren els seus pobles d’origen. La nostra primera parada la fem a Las Vegas, un petit nucli que és exactament el contrari que el seu famós homònim de l’estat de Nevada. Feia setmanes que no trobàvem pobles –en el sentit no americà de poble- i Las Vegas va ser una agradable sorpresa. Una plaça al centre del poble amb arbres i bancs, envoltada de bonics edificis i des d’on sortien quatre carrers amb vorera plens de petites galeries d’art, botigues d’artesania i restaurants familiars de cuina mexicana. I la característica més sorprenent: molta gent caminant pel carrer. Insisiteixo, això és excepcional en un país on la gran majoria de pobles estan concebuts pel cotxe i obliden sistemàticament el vianant, que s’ha convertit en una espècie extingida. Tots els desplaçaments, tots els comerços i serveis, cada casa té un lloc pels cotxes –normalment dos per família-. Tant és així que en tres mesos d’anar amb una autocaravana de 8 metres no vam tenir problemes d’aparcament ni una sola vegada.

124km al nord de Las Vegas trobem Taos, característic per les construccions d’adob pròpies dels indis pueblo. El poble es troba dividit en dues parts: Taos és el poble modern, turístic, però que ha sabut conservar l’encant de l’arquitectura tradicional en les noves contruccions. 4km més al nord, Taos Pueblo és el poble original, amb els carrers sense asfaltar, sense cotxes i totes les construccions d’adob. Aquí és on el contrast entre l’ocre de la terra i el blau del cel s’accentua més donant una llum molt especial. Taos Pueblo només està obert als visitants unes hores al dia i no està permès entrar amb màquines de fotografiar o grabar.

La nostra volta per la regió ens porta a Santa Fe, fundada pels espanyols el 1609 i que és la capital d’estat més antiga d’EUA. El centre conserva també l’encant d’un poble i combina les construccions colonials, noves construccions d’adob seguint l’arquitectura tradicional i edificis moderns. Amb l’afegit de la vida al carrer. En direcció sud, la magnífica carretera anomeada Turquoise Trail porta a Albuquerque, la ciutat més gran de New Mexico, altra vegada a la Ruta 66 i la seva autopista bessona.

Fins i tot Gallup, l’últim poble que passem abans de creuar a Arizona, té aquest encant tot i tenir la disposició típica de nucli de carretera. La progrmació del teatre “El Morro” –fundat l’any 1928 resumeix perfectament tot el que hem descobert els darrers dies. A la 1pm “Nigthmare before Christmas” i a les 7pm “Noche de recuerdos con Antonio Reyna”. Els espectacles són demà, però no ens quedem tot i que m’hagués agradat observar el públic de cada un d’ells. Nosaltres ens acomiadem de New Mexico fent un dinar al White Cafe que és al peu de la Ruta 66 des del 1938.

ARIZONA

Les matrícules dels vehicles ja ho posen: “Arizona. Gran Canyon State”. I tenen raó, la visita a aquesta meravella natural és espectacular, increïble, absolutament imprescindible, per a mi indescriptible amb paraules. Totes les fotografies que havia vist abans, tot el que havia llegit no van servir per a fer-me un idea del lloc. Al contrari de la famosa frase, jo “NO m’ho imaginava tant gran”, ni tan captivador.

Arizona, però, ens va portar altres sorpreses. A l’oest de Flagstaff, el poble que dóna accés al Grand Canyon, hi ha els dos trams on la Ruta 66 es conserva més autèntica. A Seligman la carretera s’allunya de l’autopista 40 i descriu un arc de 140kmfins arribar a Kingman, altra vegada a l’autopista. És una carretera secundària que no porta enlloc, un camí aturat al temps que atravessa quatre pobles antics i cada any més petits i d’on surten algunes pistes de destí incert. Un tram supervivent de la ruta, que ha estat molt poc modificat però que paradoxalment no n’intenta treure rendiment. Simplement és allà. I tens la sensació que espera, però no saps si a ser oblidada o potser a revifar-se. Només una excepció: la Hackberry General Store és allà donant testimoni actiu de la ruta i oferint, meitat museu, meitat botiga, des d’un clauer per 1$ a un Cadillac del 1965, preu a negociar.

A Kingman es pot agafar el següent tram de la Ruta 66 que duu fins a Topock, a la frontera amb Califòrnia. Un altre tram que s’allunya de l’autopista, més deshabitat que l’anterior. La primera parada obligada és Cool Springs, gasolinera oberta el 1926 i ampliada amb restaurant i bar deu anys després, però finalment abandonada quan l’obertura de l’autopista la va deixar apartada i oblidada. Des del 2001, un nou propietari de Chicago, l’ha reconstruït respectant el disseny original i n’ha fet la seva residència habitual. Només veure’t entrar saluda amb un alegre “Good morning” i treu de sota el taulell un atlas. “Where are you from?”. I acte seguit, molt content d’ampliar la seva llista de visitants, marca amb un punt vermell la nostra ciutat de procedència. Són persones com ell, Ned Leuchtner, que estan aconseguint que la Ruta 66 torni a ser ben viva.

Just després de Cool Springs la carretera es fa estreta i sinuosa seguint el traçat i amplada original de la Ruta 66. És el tram que et transporta més directament als anys ’20 i ’30, els anys de l’emigració cap a l’oest descrita a “The grapes of wrath” (“Las uvas de la ira”) escrita per John Steinbeck el 1939 i portada al cinema per John Ford un any més tard.

Un altre mite del cinema, Clark Gable, va passar la seva lluna de mel a Oatman, l’únic poble que hi ha en aquest tram. Va néixer com a campament temporal de miners i va prosperar quan el 1915 s’hi va descobrir una veta d’or. La febre va portar-hi 3.500 habitants que en van anar marxant mentre la veta s’exhauria. I va quedar definitivament abandonat l’any 1953 quan es va obrir l’autopista. Ara el poble torna a ser viu, una mena de decorat de western, que intenta atreure californians que visiten la reserva Mohave o que van de camí al Grand canyon.

Deixem enrere Arizona i decidim abandonar també la Ruta 66. Entrem a California i tenim ganes d’arribar al Pacífic. A l’agenda una nota important: veure la pel·lícula Cars.

9-14 de desembre

(Ara ja hem vist Cars -dues vegades- i és molt interessant com els seus creadors han sabut captar l’essència de la Ruta 66 en una pel·lícula d’animació. Una bona recomanació.)

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.