Clasificado en:

0. PRÈVIA. L’inici del primer gran viatge

SETEMBRE 2008. Fa tres setmanes que hem tornat de vacances a Suïssa. El primer viatge amb la nostra filla petita, de sis mesos. Com sempre que anem de viatge, hem disfrutat moltíssim, tot i no poder fer algunes de les excursions amb els encantadors trens que pugen cap a la Jungfrau o el Matterhorn. El motiu: “Monsieur, els infants de menys de dos anys no poden pujar més amunt d’on creixen els arbres”. Això és el que va dir la senyora que venia els bitllets a Zermatt. I clar, a la Jungfraujoch i a Gornergrat no hi creixen ni avets.

Són dies de Festa Major a Barcelona i som al Parc de la Ciutadella, l’Arnau i la Greta disfruten jugant i la Núria i jo, no recordo perquè, tornem a parlar d’un vell tema. “Estaria tan bé fer un viatge llarg, sense presses, sense gaires itineraris preestablerts...” “Però no podem. Les feines, dos fills que junts no sumen ni cinc anys, les escoles, el pis...” 

Les altres vegades la conversa havia continuat pel camí del somni. Però aquesta vegada no. Aquesta vegada la conversa continua pel camí de la possibilitat.

Tenim uns amics a Montreal. Els podríem anar a visitar i allargar el viatge per Canadà i Estats Units. A nosaltres ens encanta la idea, els nens creiem que s’ho poden passar bé, podríem demanar excedències a les feines, buscar algú pel pis que ens ajudés a pagar la hipoteca mentre estiguéssim fora...

 

Ho intentem? Sí? Endavant? Ok. Ho intentem.

 

GENER 2009. Ja està. Les peces del primer trencaclosques han encaixat. La decisió que vam prendre en tornar de vacances d’estiu a Suïssa ja és una realitat: marxem de viatge set mesos a Canadà i EUA.

Sabem que són temps de crisi, que els dos fills són petits, tenim hipoteca... Potser hauríem d’esperar... Qualsevol altre moment sembla millor que aquest. 

De fet, amb la Núria hem parlat de fer un viatge llarg quasi des que ens vam conèixer. I tot i que hem aprofitat bé les vacances i ponts, no ens havíem decidit mai a “deixar-ho tot” i començar-lo. I sí, semblava que la situació era millor: sense fills, vivint a casa els pares i amb uns expedients universitaris més aviat dispersos i poc brillants. Però ara la decisió està presa. Ara ho veiem clar (tot i que ens costa explicar el què hem vist tan clar).

Per tirar endavant el viatge, abans hem encaixat unes peces que crèiem imprescindibles. La més important ha estat el suport que hem rebut des de les empreses on treballem, Altaïr i Cavall Fort, que ens han donat les exedències per fer possible aquest viatge. Des d’aquí el nostre agraïment als jefes i a la gent que treballa amb nosaltres que, a sobre de continuar treballant, tindran més feina per culpa nostre. 

Tot i que no marxarem fins a l’agost, el viatge ja comença ara. Perquè preparar-lo és començar-lo. I ja hem decidit per on comançarem: Montreal

Espero que us agradi llegir-nos.

Imagen de mCamprubi

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.