Papallones de la nit

Marihuana, dones i
rellotges falsos són les ofertes principals dels desarrelats javanesos que van
a Bali atrets per les peles dels turistes. Pul·lulen pels carrers de Kuta
buscant-se la vida. Formen un valerós exèrcit de soldats que ignoren el
significat del mot rendir-se. Ni te n’adones i et planten als nassos una
exposició d’excel·lents còpies de primeres marques de rellotges. També perfums,
io-ios fosforescents, ànecs marionetes, esgarrifoses pintures de menjador
format cinemascop amb cavalls al galop de grans crineres onejant al vent i diaris estrangers d’una setmana abans. Tot hi cap per guanyar-se
unes quantes rúpies. Són els desheretats que busquen les engrunes dels més
farts, desesperats venedors que sovint gasten una dignitat superior a la del
fati australià que els gruny malcarat perquè li obstaculitzen el pas a la
cobejada platja.

Hi ha balinesos
panxacontents que es distreuen oferint transport als vianants. Es fan un tip de
riure si els dius que el que necessites no és una moto ni un taxi sinó un
helicòpter. Satisfets que no els censuris, t’ofereixen un cigarret de clau i
una divertida xerradeta.

Les kupu-kupu malam
o papallones de la nit, es venen descarades a les voreres, o discretament
expectants entre els mini restaurants amb rodes que serveixen, a preus de
riure, especiats menjars de la zona de Padang, a l’illa de Sumatra.

La Christa és una noia
austríaca de vint-i-molt-pocs anys. És la meva veïna al lloc on m’hostatjo. Ha
vingut a Kuta a refer-se dels tràngols que li han passat a Nias, una illa
remota a les costes de Sumatra. Viatja sola. En la seva primera incursió a
l’Àsia no se li va acudir una altra cosa que ficar-se en un dels caus més
insalubres d’Indonèsia. Va caure malalta de seguida. Vòmits, febre i diarrees
la van deixar tan debilitada que era incapaç de moure un sol múscul del cos. Va
estar-se postrada al llit deu dies. Tret d’una sola ànima caritativa, la resta
de natius no s’hi acostaven perquè temien que l’haguessin posseït mals esperits
o el diable en persona. El metge del vilatge, després d’examinar-la
detingudament, va notificar-li que que patia d’una afecció aguda de l’apèndix.
Tot i que la Christa insistia a afirmar que feia cinc anys que li havien
extirpat, el mal metge persistia en el diagnòstic errat. Ni apèndix ni malària:
la noia havia agafat el dengue, una infecció vírica benigna tramesa per un mosquit. Per postres,
una nafra purulenta se li havia apoderat de bona part del peu, li adoloria la
cama i havia de fer un considerable esforç per caminar. S’està recuperant, però
assegura que mai més no tornarà a Nias.

NOTA: Podeu veure el vídeo d'un fragment
de la cerimònia ngurugan descrita en anteriors entrades en aquesta URL: http://es.youtube.com/watch?v=-zAzBokU8d8