El viatger

El viatger és l’ésser aliè que s’ha ficat en un ambient que no domina, els habitants del qual no l’han cridat. El viatger en traurà més o menys partit d’on es trobi segons el grau de respecte i la seva adaptabilitat al lloc on ha ancorat. Si és capaç d’assumir la teranyina de mirades sovint incomprensibles, d’encaixar paraules, actituds i gestos que no sap què volen dir, té molt de guanyat. I he dit d’assumir, no de comprendre.

Imagen de jMestres

El viatge

Un impuls atàvic esperona l’home a la descoberta del que no coneix. L’home sap que a l’altra banda del fil d’aigua, en cas d’un riu, o més enllà de la immensitat oceànica hi ha un territori nou. Franquejar el riu, navegar per l’oceà, és el camí per atènyer la terra ignota. Aquest camí, aquesta navegació, és el viatge.

Imagen de jMestres

Cul de sac

Vaig veient com s’alça el dia assegut a l’extrem de la fràgil passarel·la sobre el mar. La conformen una filera de taulons de fusta gairebé desconjuntats. És un mirador magnífic. Sóc la punta d’una sageta apuntant a l’horitzó. D’un cabanyar de pescadors, a la riba meridional de la badia, en surten piragües. És un poblat de barraques bastides sobre palafits, embull de llates i empostissats de canyes.

Imagen de jMestres

De guàrdia al port

A dos quarts de deu del vespre em presento al port tal com van indicar-me els de l’oficina de la companyia Pelni. L’Awu ha de salpar de Maumere una hora abans de mitjanit. M’estranya no veure el vaixell; a hores d’ara ja hauria d’haver atracat. Escolto amb relativa sorpresa el què em diuen els empleats de la companyia. Estan apostats al portal d’entrada a les instal·lacions del moll controlant l’accés dels passatgers. Tenen un fogonet on escalfen cafè. M’inviten a una tassa.

Imagen de jMestres

Un bitllet per embarcar-me a l’Awu

A Flores ja m’ha passat un parell de vegades que em confonguin per capellà. No cal dir que quan s’esdevé sempre en surto beneficiat. Com ara mateix, que acabo d’arribar a l’oficina que la companyia oficial de navegació indonèsia, Pelni, té oberta a Maumere. El despatx no és gaire més que un casot de fusta que s’alça a prop del port. A hores d’ara, primeríssima hora del matí, una multitud s’apilona al voltant de la barraca.

Imagen de jMestres
Clasificado en:

Estudiar per capellà, una bona inversió

Malgrat que Indonèsia és un estat musulmà, la major part de la població de l’illa de Flores professa la religió cristiana. A l’illa n’hi ha, de musulmans, i molts, però proporcionalment estan en minoria.

Imagen de jMestres
Clasificado en:

Ascensió al volcà Egon (i 2)

(CONTINUACIÓ) La moto baixa aproximadament un quilòmetre més. Ja hi som, en aquest revolt es veu clarament un camí que penetra un bosc d’acàcies. Són arbres vells, esparsos, molt alts. Miro el rellotge: ara són dos quarts i cinc minuts de vuit. Comencem a caminar per un senderol que zigzagueja entre una flaçada d’herba resseca. L’herbam té tonalitats de palla. Alguns arbres estan tombats. Hem de saltar per damunt els troncs per superar-los. A mesura que pugem, el bosc es transforma.

Imagen de jMestres
Clasificado en:

Ascensió al volcà Egon (1)

El volcà que em vaig proposar escalar el dia de Sant Jaume, per celebrar el meu sant, es diu Egon. És un volcà actiu que s’alça a l’est de l’illa de Flores. Té una altura de 1703 metres. La vigília havia quedat amb el xicot que havia de fer-me de guia (“expert en l’Egon”, segons va indicar-me l’amo de l’hotel) que a les cinc de la matinada sortíriem en direcció al punt més elevat on es pot arribar amb dues rodes.

Imagen de jMestres
Distribuir contenido Suscribirse a Cuaderno de jMestres