Cuaderno de jMestres

Després de tocar terra, l’avió circula amb parsimònia per la pista fins acostar-se al finger. S’hi encasta a la perfecció. La tripulació obre la porta hermètica de la nau. El protocol establert per les autoritats sanitàries exigeix un control dels passatgers acabats d’aterrar al país. Passat el finger ens escanegen. Una càmera dotada de sensors tèrmics furga pell enllà a la recerca de temperatures que sobrepassin els 37º.

Arribo a Lewoleba, la capital de Lembata, a bord d’un avió procedent de Timor. Després d’un parell de dies de divagar per la petita, esparsa i polsosa capital illenca em faig portar amb motocicleta a Lamalera. El trajecte, de gairebé tres hores, el faig de paquet dalt la moto de Lorenzius, un jove cristià pertanyent al clan dels Demon, d’Adonara. La ruta a Lamalera transcorre per una pista de terra roja que esquinça la selva com una vena.

Els orígens del muai tai es remunten al segle XV, en un moment determinat de les lluites seculars entre Tailàndia i Myanmar.

En la tradició balinesa la cremació és un dels pilars bàsics on se sustenta la fe. Els balinesos hinduistes creuen que quan un cos es mor l'ànima que el deixa entra en una mena de transició temporal fins el moment de reencarnar-se de nou. Com que l'ànima no pot culminar sola el pas per l'inframon, per superar-lo necessita l’ajuda dels mortals. De no comptar amb el suport dels qui en vida tenia a prop (la família, la comunitat) pot perdre’s i divagar per sempre en l’obscura tenebror del caos.

Els components del grup artístic format al "sanggar" Suara Kanti es preparen abans d'interpretar les danses Barong i Kris. Al vídeo veiem com s'abillen i es maquillen darrere l'escenari del Museu de les Arts Agung Rai (ARMA), a Pengosekan, als afores meridionals d'Ubud. Els membres del grup provenen del vilatge Abasan, a prop de Singapadu, a uns vuit quilòmetres al sud d'Ubud. El grup d'Abasan és conegut per l'excel·lència del seu treball. Mentre els veiem vestir-se i maquillar-se proposo que ens fixem com parlen.

Llegeixo en algun diari que la societat tailandesa està dividida entre els partidaris de l’exprimer ministre Thaksin i els seguidors del rei Bhumibol. Això no és cert. És una manera simple d’interpretar una realitat més complexa de com la pinten periodistes amb informació esbiaixada. Els partidaris de Thaksin són tan monàrquics com els progovernamentals.

Pura Penataran sura damunt una flassada de terrasses d'arròs. El temple és al nord-est del vilatge de Kutuh Kaja, a prop d'una fondalada obscura, esquerpa i fosca com una gola. Un tall a la terra fendit, potser, pel ganivet d'un gegant. A la llera de la gorja transcorre un corrent d'aigua freda i sorollosa. Aigua brunzent estavellant-se contra còdols de lava. L'aigua prové dels escarpats vessants de les muntanyes del nord. Uns centenars de metres més avall hi ha el bany comunitari.

A la terminal de Bondowoso demano en quin autobús haig de pujar per dirigir-me a Sempol, la petita població cafetera als peus del volcà Ijen. M’assenyalen un vehicle desgavellat que espera omplir-se. Encara trigarà estona a sortir. Faig temps parlant amb els policies asseguts a la garita tot prenent cafè. A l’est de Java es viu una vida distesa, en consonància amb l’assossec dels maduresos. En efecte, bona part de la població de Bondowoso i els encontorns prové de l’illa de Madura.