El viatger

El viatger és l’ésser aliè
que s’ha ficat en un ambient que no domina, els habitants del qual no l’han
cridat. El viatger en traurà més o menys partit d’on es trobi segons el
grau de respecte i la seva adaptabilitat al lloc on ha ancorat. Si és capaç
d’assumir la teranyina de mirades sovint incomprensibles, d’encaixar paraules,
actituds i gestos que no sap què volen dir, té molt de guanyat. I he dit
d’assumir, no de comprendre. L’esperit que anima el viatger no és el d’aquell
que refusa el què és distint, ni el del qui odia el diferent perquè no combrega
amb la pluralitat ètnica, cultural o religiosa. Per contra, el viatger és
l’hoste que respecte i, encara que no entengui moltes coses, accepta. És permeable:
absorbeix allò que viu i veu. Absorbint aprèn, creix, s’enriqueix. La mirada
del viatger amanyaga, és comprensiva i tolerant. El viatger fruirà més com més
àmplia sigui la seva adaptabilitat i tolerància.