Bali. Ngurugan (II)

Haig de parar atenció per
no trepitjar les tombes. Observo un parell dels túmuls que les assenyalen. Veig
que estan marcats amb unes senzilles plaques de pedra on hi ha escrit el nom del
difunt i la data del decés. Avui són més fàcils de distingir perquè algú ha col·locat sobre l’herba una petita estesa d’ofrenes. Damunt fulles de bananer de
forma més o menys quadrangular, tallades a trossos de pam, hi han dipositat
presents per satisfer l’ànima del finat. Veig talls de síndria, broquetes de
carn, galetes, arròs, mig ou dur, pastes, cacahuets, gelatines, un vas d’aigua
amb una canya travessant el plàstic de la tapa –a punt per xarrupar- galetes,
caramels, pastissets, pa. En fi, tot allò que d’antuvi se sap que agradava al traspassat.
També hi ha un parell de paneretes vegetals menudes, rectangulars, d’uns sis
centímetres del costat més llarg, contenint un líquid espesseït que vés a saber
quina mena de beuratge serà. Mentre observo les ofrenes uns homes comencen a
segar l’herba més alta que creix al voltant del lloc on es desenvoluparà la
cerimònia.

Un rengle de dones va
entrant al cementiri. Cada una porta una torre d’ofrenes al cap i paneres als
braços. Les paneres, que són de fusta, contenen més ofrenes i pètals de flors. Van
deixant els presents damunt unes estores de ràfia esteses a l’herba. Ve el
moment que la superfície de les estores, amb l’enorme densitat cromàtica de les
ofrenes, esdevé un bany multicolor que enlluerna. És a l’extrem meridional
d’aquesta catifa esplendent on se situa la família de la difunta. El vidu, els
fills i altres parents s’asseuen a terra amb les cames plegades, a un parell de
metres al capdavall de la tomba. Algú situa un radiocasset vora la família. Els
altaveus emeten música instrumental balinesa. Abans que s’iniciï la celebració
un dels parents m’explica en quatre paraules qui fou la difunta. M’assabento
que en vida va ser mestra d’escola i que ara fa un mes va morir d’una infecció
a la sang. Tenia 40 anys. Em presenta la resta de la família. Els homes em
donen la mà. El vidu m’invita a participar de la cerimònia; afegeig que puc seure
o moure’m per on em vingui de gust. És alt i prim, vestit, com tothom, amb la
roba que pertoca en aquests casos. Els homes duen déstar i kàmen de colors
apagats. Les samarretes, jaquetes o camises, també són fosques. Les dones
vesteixen teles amb poc color. Dominen els tons marronosos i obscurs, amb
moltes kebaya -bruses brodades
transparents- de color blau cel o fosc. En veig algunes -no gaires- de roses i
liles.