Clasificado en:

94. Fairbanks: Bisons blaus

La Universitat d’Alaska va començar a funcionar el 1922 com a Col·legi d’Agricultura i Escola de Mineria. Després de la Segona Guerra Mundial va començar a créixer i actualment el campus de Fairbanks és el més important dels tres que formen la Universitat d’Alaska (els altres dos són a Anchorage i a Juneau).

Blue Babe, Museum of Alaska, Fairbanks, Jordi Canal-Soler

Avui, la Universitat d’Alaska a Fairbanks (UAF) compta amb més de deu mil alumnes, que formen gairebé una tercera part de la població de la ciutat. El Campus és tan gran que una sèrie de petits autobusos gratuïts el recorren contínuament d’un extrem a l’altre, i fins i tot compta amb la seva pròpia policia i cos de bombers.

Amb la Biblioteca d’Alaska i Regions Polars, l’International Arctic Research Center i la Arctic Region Super Computing Center, és la universitat més important del món en estudis per a la comprensió de l’Àrtic i el seu Museu és dels més importants d’Alaska.

El Museu d’Alaska té l’arquitectura inspirada en les formes ondulants de l’Estat: les seves glaceres, l’aurora boreal, les crestes alpines i la cua d’una balena enfonsant-se; però vist des de fora, s’assembla molt al Guggenheim de Bilbao. Segons els seus creadors, a l’interior hi ha «la millor introducció a Alaska que algú pugui tenir sota una sola teulada». Potser sí, però un cop a dins tinc la impressió que la introducció és massa brusca, com si el visitant fos una oca a qui introduïssin el  menjar forçadament: l’exposició acaba causant indigestió. Multitud de vitrines i poc text s’aglomeren en una sola sala, i un pas en fals pot representar canviar dràsticament de secció, cosa que augmenta la sensació de desconcert. En una vitrina hi ha una col·lecció de tots els tipus de gemmes que es poden trobar a Alaska i al seu costat s’hi pot trobar una figura de cartró de la Klondike Kate, un dels personatges de la Febre de l’Or, que es troba a la vegada al costat d’un tall en secció de la Trans-Alaska Pipeline, i més enllà hi ha uns quants quadres impressionistes, al costat d’un castor dissecat. Entre d’altres meravelles, el museu conté la col·lecció més important de palletes d’or d’Alaska, la més gran de les quals pesa dinou unces Troy (més de nou quilos), i és gran com el puny d’un nen de cinc anys.

Un immens ós de 560 quilos, conegut pel nom d’Otto en honor d’Otto Geist, el fundador del museu, ocupa l’entrada principal, però la joia de la corona del museu és el Blue Babe, un enorme bisó d’estepa de 36.000 anys que el fred del permafrost va mantenir quasi intacte. Està ajagut dins d’una vitrina, amb el cap tocant a terra i les potes perfectament plegades sota el cos. L’efecte és encara major pel fet que, com el seu nom indica, l’animal és de color blavós. El van trobar el 1979 una família de miners excavant la seva concessió d’or propera a Fairbanks. Uns estrips i punxades a la pell indiquen que va ser mort per un lleó americà, que se’l va menjar en part. Abans no el poguessin acabar de devorar, el cadàver va quedar cobert per sediments de terra, que van congelar-se al cap de poc i van mantenir les restes com si estiguessin en un congelador.

El color blau? No té res de misteriós, sinó que el dóna un mineral, la vivianita exposada a l’aire que es va formar quan el fòsfor dels teixits de l’animal van reaccionar amb el ferro del sòl.

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.