Clasificado en:

87. Top of the world: Chicken Saloon

El saloon de Chicken és molt més interessant que la botiga de souvenirs, si no per la grandària de l’espai (que no passa de dotze metres quadrats), sí per la seva decoració. Una barra petita per a un màxim de vuit persones, els vuit tamborets pertinents folrats de pell, una petita taula amb dues cadires, un tocadiscos i una taula de billar al fons són tot el mobiliari que té, però el que no li falten són gorres. Les parets i el sostre estan literalment folrades de gorres de beisbol clavades amb grapes. Centenars i centenars de gorres amb visera, algunes d’elles increïblement brutes, la majoria amb el nom del propietari que va decidir deixar-la allà com a record, converteixen el saloon en un gran llibre de visites, i en un lloc confortablement aïllat del fred a l’hivern.

Chicken Saloon, Chicken, Alaska, Jordi Canal-Soler

L’aspecte del cafè restaurant del costat és molt més net i com a mínim podria superar una inspecció de sanitat. Tot el Downtown Chicken pertany a la Susan Wiren i al seu marit, que el van comprar ara fa catorze anys i van remodelar-ne l’hotel que hi havia anteriorment per a formar les quatre instal•lacions actuals. La Susan és la que prepara les pastes i pastissos que ven el seu marit al cafè, on ell també prepara els plats principals. Darrera d’una col•lecció de pastissos de melmelada de gerds i nabius, de galetes de la mida de plats i de talls de pastís de xocolata de la mida de maons, el marit de la Susan, de barba canosa i ritme atrafegat, serveix a uns quants dels jubilats baixats de l’autocar.

Darrera seu, escrites amb retolador a les parets plastificades, hi ha unes quantes de les receptes de la casa: galetes, muffins,... Al seu costat, en un rètol perfectament visible, hi ha els plats principals i els seus preus. Com era d’esperar en un poble que es diu Chicken, molts d’ells són a base de pollastre, però d’altres més originals són salsitxes de caribú i hamburguesa de bisó. L´últim plat de tots és el més sorprenent, no per l’originalitat del plat sinó pel preu. Mentre tots els altres oscil•len entre els cinc i els dotze dòlars, em desconcerta trobar que el «Sopar complet a base de pollastre» només costa un dòlar i mig. Deu ser un pollastre molt petit.

Li pregunto al propietari de què es tracta.

Somriu en respondre:

–Un ou bullit. Al punt o molt fet: tu tries.

Passo de l’ou bullit i m’acabo enduent una de les pastes especialitat de la Susan, un rotlle de canyella que pel color i la mida sembla una tifa de vaca.

Durant la resta del viatge vaig una mica marejat.

Potser m’hauria d’haver menjat el pollastre sencer comprimit...

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.