Clasificado en:

84. Top of the world: Caribús

La frontera entre el Yukon i Alaska és segurament la més vertical, recta i llarga del món. Segueix mil·limètricament el meridià 141ºW al llarg de més de mil quilòmetres, des de l’Oceà Àrtic fins al Mont St. Elias. Però tot el que té d’espectacular aquesta línia divisòria vista en un atles ho perd en el punt fronterer de la carretera que la creua, format simplement per dos grans blocs de dues plantes pintats de verd amb finestres blanques. En un pal al costat hi voleia la bandera canadenca, i en un altre la nord-americana. D’una garita en surt una policia de fronteres nord-americana. Ens demana els passaports, i en veure el meu, exclama:

–Oh, Espanya! Bon clima allà!

Jordi Canal-Soler, Alaska Border with Canada

Revisa el passaport i em pregunta:

–Vols que te’l marqui amb el segell?

–Sí, sí, és clar que vol –diu en Richard, el conductor de la furgoneta en la que viatjo. La policia se’n va cap a la garita i en Ricard em xiuxiueja: –És un segell especial que només tenen aquí. Ja ho veuràs...

Quan la policia torna amb el passaport puc veure que el segell, de tinta blava, és el d’un caribú de grosses banyes pasturant sobre el nom de “Poker Creek, Alaska”, que és el nom del poble on hi ha la frontera. Un rètol a l’única casa del poble proclama orgullós: «Poker Creek, Altitud sobre el nivell del mar: 4.127 peus [1.258 m], Població: 2, La frontera terrestre més septentrional dels EUA». Un lloc desolat com pocs al món...

Passada la frontera, la carretera és molt més polsegosa i el trànsit és més intens. Durant una colla de quilòmetres hem de seguir darrera un autocar que aixeca un núvol de pols tan gran que en Richard ha de mantenir la distància uns centenars de metres per a poder-hi veure. Aconseguim avançar-lo quan s’atura en un dels molts miradors que hi ha al llarg de la cresta per a deixar baixar a estirar les cames el grup de jubilats que transporta. Parem al cap de poc en un altre d’aquests miradors, per a poder-nos fotografiar amb un cartell que diu «Benvinguts a Alaska». Al cap d’una estona tornem a fer una altra parada. En uns cartells informatius podem veure la raó per la qual l’animal del segell de Poker Creek és un caribú.

Per aquests paratges propers al Fortymile River, hi corria el ramat de caribús que porta el seu nom. Al seu moment era la població més gran d’Alaska i del Canadà, i una de les més grans de món. El seu territori de migració incloïa des de les White Mountains de Fairbanks fins a Whitehorse, i a la dècada del 1920 es va estimar que la formaven més de mig milió d’animals. Fins als anys 1960, els conductors que recorrien la Steese Highway fins a Circle podien arribar a quedar parats durant hores esperant que passessin tots els animals en la seva migració, com passava abans amb els trens que recorrien les praderies plagades de bisons del centre dels Estats Units, i fins i tot el trànsit del riu Yukon a l’alçada de Dawson quedava afectat quan els animals l’havien de travessar nedant. Però ja a partir dels anys 1930 la població havia començat a davallar. Ningú no sap exactament per què, però un empitjorament del clima, un augment de la predació animal i humana i escassetat de menjar són les causes més probables. El cens del 1974 va indicar el número més baix assolit fins llavors, només uns sis mil animals. Noves lleis de protecció i el suport del públic han permès que la població actual hagi anat creixent, i ja el 2003 el cens va donar una població de quaranta-sis mil caribús que convida a l’optimisme.

Sembla que, amb una mica de sort, d’aquí uns anys els ramats extensos de caribús, tornaran a aturar els cotxes...

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.