79. Dawson: La casa de Jack London

Va ser gràcies a la fama com a ciutat de l’Or que Dawson va esdevenir també una ciutat cultural i, de totes les ciutats del Yukon i Alaska, és la que té un lligam més important per a la literatura. Tres dels més grans escriptors que van saber plasmar en les seves obres la vida al nord, que van saber presentar a un públic receptiu les vicissituds i vivències dels personatges que s’havien aventurat a aquestes terres i que van fer que els lectors somiessin en visitar algun dia aquestes regions solitàries, van viure a Dawson. I les cases on Jack London, Robert Service i  Pierre Berton van escriure alguns d’aquests relats encara es mantenen dretes.

Jack London Cabin, Dawson, Yukon, Jordi Canal-Soler

Jack London no tenia casa a Dawson, però entre la 8a avinguda i el carrer Firth hi ha la cabana de troncs i teulada d’herba on l’autor va viure quan va ser a la regió. Jack London i els seus companys van construir la cabana a la branca nord del Henderson Creek el 1897, però la van abandonar poc després que passés la Febre de l’Or. La van redescobrir uns trampers al 1936 i el 1969 la van desmuntar i traslladar a Dawson. Aprofitant les restes de l’original, se’n van construir dues rèpliques. La que hi ha a Dawson conté principalment els troncs que formaven la base, però la que té més valor és la rèplica que hi ha la ciutat natal de London, a Oakland, Califòrnia, a la plaça que duu el seu nom. Aquella cabana és la que té la porta original, on hi havia gravat el nom de London que va donar la pista sobre la seva autenticitat.

La cabana de Jack London a Dawson està situada en un ample jardí de gespa, al costat d’un rebost alçat sobre troncs i al costat d’una cabana més gran i moderna que fa de petit museu. En realitat no són més que quatre parets plenes de fotografies i retalls de diaris, però la senyora de la KVA vestida d’època que hi ha darrera una grossa taula amb fotografies i llibres de London, s’entesta en anomenar-lo museu.

L’interior de la cabana conserva l’estil auster d’una vivenda de cercadors d’or de finals del segle XIX. Jack London va retratar molt bé l’opressiu ambient que s’hi vivia durant els mesos d’hivern, quan el vent xiulava a fora i la nit eterna i un mantell de neu cobrien la terra. Aleshores se sabia de seguida si un havia escollit correctament els seus companys. Els qui no es tornaven bojos després de mesos de quedar-se tancats a l’interior emmalaltien per l’escorbut, o acabaven forçats a sortir a fora per a poder alliberar-se del sentiment de claustrofòbia (per alguna cosa en anglès també s’anomena cabin fever a la claustrofòbia). Sortir a fora tampoc no era la solució. N’hi havia que morien sobre la neu amb temperatures capaces de solidificar una escopinada a l’aire.

Una estufa de xapa, una taula, dues cadires i un parell de taulons en un racó que fan de llits amb pells per mantes són tot el mobiliari que ocupava la cabana. Una fotografia en un marc sobre la taula mostra un Jack London de vint-i-pocs anys orgullós davant la cabana, amb mirada desafiant i plena d’esperança.

London va retornar a Califòrnia amb les mans buides i malalt d’escorbut, però amb el cap ple d’històries i amb la ferma resolució al cor d’esdevenir escriptor. No trigaria a collir els èxits. El 1903 obtingué el primer gran reconeixement amb La Crida del Bosc, llibre que el consagrà i li aportà la fama que a partir d’aleshores no deixaria d’augmentar.

Passar aquells crus hiverns en una cabana tan petita li van donar, ben segur, prou històries per a plasmar...

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.