77. Dawson: Sourdoughs i cheechakos

Del mig milió de persones que va marxar cap al Klondike a través de les cinc rutes que es van fer servir per a arribar al Klondike, ja fos seguint tot el Yukon des de la seva desembocadura al mar de Bering, a través d’Ashcroft a la Colúmbia Britànica, cap al nord des d’Edmonton a través de les muntanyes MacKenzie o pel Chilkoot o el White Pass, només cinquanta mil persones van aconseguir arribar fins al seu objectiu. Només quatre mil van trobar-hi or i només quatre-centes van aconseguir immenses fortunes.

En deu anys es van extreure tres-cents milions de dòlars en or, però aquests diners van anar a parar a una ínfima minoria dels qui havien començat aquell viatge. I allò que és més irònic de la Febre de l’Or és que, tot i semblar la més difícil, la ruta del Chilkoot Pass va ser en realitat la més fàcil.

Dawson, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

La majoria dels que s’havien dirigit cap al Klondike a partir de l’arribada de l’Excelsior i del Portland, van arribar-hi a mitjans del 1897, un any després de la descoberta. Totes les concessions als rius ja havien estat assignades als sourdough, els miners veterans que ja eren prop de la zona quan va esclatar la Febre. Sense poder complir el seu somni, només podien marxar altre cop cap a casa, quedar-se a treballar a les mines com a peons dels qui havien arribat abans o treballar en els negocis que començaven a néixer a Dawson. Alguns dels qui retornaren cap a casa seva es van quedar a treballar a les mines de Juneau. D’altres es van dirigir cap a Nome al cap d’un any quan va arribar notícies de la descoberta d’or en les seves platges.

D’altres ho van apostar tot per a prosseguir amb la mineria, encara que això signifiqués prendre una concessió de banc, que és com s’anomenaven les concessions vessant amunt de les muntanyes, lluny dels rius. Aquells cheechako, els miners novells, van rebre totes les burles dels veterans per intentar trobar or en un  lloc on no n’hi podia haver. El que no sabien és que al Klondike, el llit del riu havia variat durant milions d’anys, i algunes d’aquelles concessions de banc estaven situades sobre antics llits que havien recollit or durant el temps en què el riu hi havia fluït. Aquells cheechako que van perseverar van poder tornar a casa amb allò que havien vingut a cercar.

Aquells que no es van fer rics en les mines, ho van intentar amb els miners. Un d’aquests primers personatges que va intuir que la riquesa es faria més fàcilment aprofitant-se dels miners que no pas embrutint-se excavant terra va ser Joe Ladue, que el mateix setembre de 1896 va iniciar la primera construcció de Dawson City, va esbossar un mapa de com volia que fos la ciutat i va transportar-hi la serradora que tenia a Ogilvie. Al cap de poc havia construït el primer saloon, que li generava uns ingressos de més de cent unces d’or al dia.

A Dawson City, les monedes de plata i els bitllets de paper, coneguts com a «diners cheechako» aviat van començar a escassejar. La moneda d’intercanvi era la pols d’or, que es pagava a disset dòlars l’unça. En els saloons, plens dels miners que venien a celebrar les seves troballes, un pessic d’or passava per un dòlar. Els bàrmans guanyaven una unça i mitja per un dia de treball, o més, si tenien polzes especialment grans.

Aquí, com a molts llocs, la mida sí que importava...

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.