69. DAWSON: Vells miners del Klondike

La primera concessió minera que veig al Klondike fa pena.

En una àrea oberta al bosc, hi ha una bassa d’aigua fangosa, estancada i bruta. El tub d’una bomba de succió entra a la bassa i condueix l’aigua propulsant-la amb forta pressió una mica més amunt. El fort roncar del motor de la bomba trenca el silenci del bosc circumdant. Fa tanta calor que ni els ocells canten. Espargides a la vora de la bassa hi ha unes quantes màquines per a tractar la grava que recullen amb una excavadora. No es veu ningú a prop, però un cartell de «Prohibit el Pas» em fa mantenir a distància.

Klondike, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

A intervals d’uns centenars de metres van sortint de la carretera estrets camins que s’endinsen cap al bosc. Es dirigeixen cap a les concessions que encara són actives. Els miners que les exploten cercant or són terriblement zelosos de la seva propietat i marquen les seves entrades amb missatges amenaçadors: «Mantingueu-vos allunyats!», «Això no és un lloc turístic!», «Es dispara als intrusos!» i «No sou benvinguts!» són uns quants dels més suaus.

A Cheechako Hill el camí s’eleva una mica entre els arbres i em permet veure el fons de la vall. Forats excavats a la muntanya i piles de terra blanca acumulades sense ordre entre els arbres són el fruit de dècades d’excavacions. Aquí i allà la terra ha estat remoguda i recol·locada en llocs inversemblants, com si un nen gegant hagués estat jugant amb la sorra en una platja. Hi ha fotos de l’època de la Febre de l’Or que mostren unes panoràmiques de veritables camps de batalla. Els nombrosos arbres que cobrien les faldes de les muntanyes van ser serrats per a fer-ne canals i passarel·les per a conduir l’aigua que havia de netejar l’or, per a fer-ne cabanes per a passar l’hivern o per a cremar-los i poder fondre el permafrost de la terra que havien d’excavar fins a la roca mare. En una de les fotos es veuen muntanyes de troncs preparats per a ser cremats a les màquines productores de vapor que fonia la terra, i en altres fotos es veuen, espargits entre els pendents desforestats, grossos cràters que semblen fets per bombes però que són el resultat del pic i la pala dels homes. En una altra fotografia posterior es veu la vall de Bonanza coberta literalment de tendes de tela blanca dispersades entre monticles i piles de runa que recorden un camp amb un problema seriós de talps.

Molts arbres han començat a recuperar el terreny que van perdre amb la invasió dels cercadors d’or, però encara hi ha força concessions actives en les pregoneses del bosc; totes amb velles caravanes on dormen els miners; totes amb una bassa que proveeix la bomba hidràulica amb aigua putrefacte.

Potser és perquè tots els miners són dins les caravanes cercant refugi del sol picant, o potser és perquè són gent que aprecia la solitud i que valora en extrem la intimitat, però el fet és que no veig ningú treballant a les concessions. Ni vull entrar-hi per a veure què fan. Potser em farien fora a trets i tot. I els entendria si ho fessin. Saben que abans d’ells han passat milers de persones per aquelles terres. La grava que excaven i passen pel sedàs amb esperança i determinació ha estat tan remoguda que si troben alguna cosa serà allò que va passar per alt a molts altres que, com ells, van buscar-hi el mateix. La confiança en ells mateixos o la fe en una recompensa que s’ha escolat entre les mans dels qui els han precedit no té res a envejar als primers miners que van venir a la zona, però aquesta confiança només es pot mantenir si s’asseguren que ningú més que ells té accés a la concessió.

L’última cosa que vol algú que no té del tot clar si aquelles terres són riques és que algun turista entri a la seva propietat i li robi el que ells havien de trobar.

O potser és que volen evitar preguntes indiscretes, que els facin qüestionar-se d’alguna manera si realment no estan perdent el temps...

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.