68. DAWSON: El Fabricant de Pluja

Amb un nou plat per a cercar or penjant de la motxilla, em dirigeixo cap a l’extrem de Dawson fins a enllaçar amb la Klondike Highway, asfaltada i força transitada. La deixo al cap de gairebé un quilòmetre i mig de distància, i prenc la primera sortida a la dreta, passant pel costat d’un gros mamut de cartró pedra a mida natural situat en un monticle al costat de la carretera. És un testimoni kitsch que recorda a tothom que aquesta és la terra dels fòssils del Pleistocè. El camí creua el pont d’Ogilvie, una estructura metàl·lica que salva els cinquanta metres d’amplada del riu Klondike.

El Klondike! Quantes vegades no devien somiar els primers cercadors d’or en aquest nom! Quants somnis durant l’ascensió del Chilkoot Pass no devien contenir aquest simple topònim! I segur que cap d’aquells aspirants a miners sabien que el nom del riu deriva de la tribu Tr’ondëk de la zona, i dóna nom també a la pedra que feien servir per a clavar estaques al fons del riu quan hi havien de situar trampes per a pescar salmons. Per a tots aquells pioners a la recerca del metall groc, el nom de Klondike era només un sinònim de riqueses infinites...

 Bonanza Creek, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Poc després de creuar el pont trobo un cartell que indica el camí cap a la Discovery Claim. El camí, ample però sense asfaltar, ressegueix el fons de la vall de Bonanza Creek. La grava polsinosa que el cobreix és d’un marró clar que encega reflectint la forta llum del sol d’estiu que ja és amunt al cel i que m’obliga a posar-me les ulleres de sol. Aviat, el pendent s’inclina i l’esforç incrementat del pedalar m’obliga a treure’m el folre polar. L’àrea del Klondike és eminentment muntanyosa, plena de muntanyes de perfil arrodonit pels flancs de les quals davallen els torrents i rius que van esdevenir famosos per les seves riqueses.

De fet, la regió del Klondike abasta unes mil milles quadrades, des del riu Klondike al nord fins al riu Indian al sud i des del riu Yukon a l’oest fins al Dominion Creek a l’est. Multitud de petits rierols i afluents drenen les aigües de les muntanyes per a anar a parar finalment al Yukon. Eldorado, Hunker, Quartz, Dominion, Sulphur,... tots ells evoquen en els seus noms les riqueses minerals del Klondike. 

I entre ells hi ha el primer que ensenyar l’or el 1896: Bonanza Creek. Quan el veig per primer cop no puc estar de sorprendre’m. No deixa de ser un rierol de poc més de tres metres d’amplada i un pam i mig de profunditat que corre entre un bosc de bedolls, però al fons del seu llit s’hi va trobar una de les majors quantitats d’or en un dels camps aurífers més rics del món. No és estrany que a partir del descobriment de les riqueses que hi amagava els miners decidissin canviar-li el nom. Possiblement si haguessin mantingut el nom original de Ghä Dëk en l’idioma dels Tr’ondëk Hwech’in o el nom de Rabbit Creek que li havien donat els primers homes blancs de la zona, la Febre de l’Or no hauria estat més que una curta pujada de temperatura.

De tant en tant, algun cotxe passa llençat pel meu costat aixecant un núvol de pols, i he de parar-me a un costat i esperar que la pols torni al terra per a poder continuar. Els bedolls i arbustos de la vora de la carretera són plens de la pols blanca. Fa temps que no plou aquí al Klondike.

L’aigua ha escassejat des del principi, al Klondike. I quan els miners hi van arribar i es van trobar que no tenien prou aigua per a poder netejar les terres que excavaven per a extreure’n l’or, van començar a construir preses i tubs per a emmagatzemar i transportar l’aigua des de llargues distàncies.

Però l’estiu del 1906 va ser tan sec i la pluja tan escassa que els rierols es van assecar i els canals de rentat van deixar de funcionar. A grans problemes, grans solucions, i uns quants miners es van agrupar per a contractar els serveis d’un pluvicultor. Charles Mallory Hatfield era de Califòrnia i havia inventat una màquina que podia fer ploure. D’ofici era venedor de màquines de cosir, però la seva passió era fer que plogués a voluntat. Autodidacta en aquesta matèria, va inventar i desenvolupar els seus propis sistemes fins que va aconseguir-ne un d’infal·lible: barrejava vint-i-tres reactius químics en grans tancs evaporadors i els dispersava des de dalt d’una torre. Hatfield era un artista, i com a tal, preferia anomenar-se a si mateix Accelerador d’Humitat. El nom de Fabricant de Pluja que li havia posat el públic després d’uns quants èxits a Califòrnia no li agradava gaire.

El 10 de juliol d’aquell estiu va instal·lar-se als pujols que hi ha sobre Hunker Creek i va col·locar-hi les seves màquines. Amb llargs troncs de pícea va construir-hi una torre ben alta i des de dalt de tot va començar a dispersar els agents químics. Els miners van començar a pensar que tot plegat no era més que una presa de pèl quan passades dues setmanes l’agulla de l’higròmetre no s’havia mogut ni un sol grau. Enfadats, van cancel·lar el contracte amb l’Accelerador d’Humitat i el van acomiadar. Ningú no sabrà si la màquina de Hatfield va tenir-hi alguna cosa a veure, però mentre el Fabricant de Pluja retornava a Dawson amb tota la seva parafernàlia, una tempesta sobtada el va atrapar a mig camí i el va deixar més moll que una gallina però més feliç que un gínjol.

Els miners, sense saber si agrair aquella pluja a Hatfield o a algun poder celestial, van acabar pagant a l’Accelerador d’Humitat les despeses del viatge...

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.