Clasificado en:

66. DAWSON: George Black

L’autobús que m’ha dut fins a Dawson em deixa en un descampat entre la Segona i la Tercera Avingudes. Excepte Front Street, l’ample carrer que separa Dawson de l’aigua del riu Yukon, tots els altres carrers són sense asfaltar. La ciutat no s’ho podria permetre, perquè tota ella es troba sobre permafrost, i les reparacions serien constants. Tots els edificis són de fusta, erigits sobre pilars clavats al terra de manera que deixen un espai entre el pis i el terra per tal de no transmetre massa calor al gel. La majoria, però, tenen l’espai inferior cobert amb fustes i unes voreres de plafons de fusta per a no haver de caminar sobre el terra. Tot té pinta d’escenari de pel·lícula del Far West.

Yukon River at Dawson City, Canada, Jordi Canal-Soler

L’S.S.Keno, un vaixell de vapor fluvial de principis de segle XX, domina el moll al costat del Yukon. Les botigues de records, decorades amb profusió de motius de l’època de la Febre de l’Or ja fa estona que són tancades, i l’única activitat que se sent prové dels restaurants amb les finestres obertes on els turistes s’alimenten.

Vaig a esperar el ferri, que triga a arribar perquè és a l’altra banda del riu. L’espero assegut en un banc de fusta vora l’aigua, mentre al meu darrera s’acumulen tres cotxes que volen creuar el riu. El ferri és petit amb dues petites xemeneies que aboquen un núvol de fum negre a l’aire que destaca sobre la llum ataronjada del sol que comença a pondre’s. Se sent música de violí provinent d’un dels cotxes. Possiblement algú amb la finestra abaixada i la ràdio massa forta. Em giro per a veure qui és i veig que, asseguda al seient del conductor d’un alt Lincoln Waterloo, hi ha una noia amb cara de concertista que practica uns acords amb un violí. La gent aprofita el temps de qualsevol manera, aquí.

Deu minuts i unes quantes melodies després el ferri George Black planta la seva rampa d’accés davant meu, i els seus tres operaris fan baixar els cotxes que hi havia. Aquí a Dawson el riu és massa ample per a intentar-hi construir un pont, i ni tan sols es podria solucionar amb pilars intermedis, perquè la força del gel quan es desglaça a la primavera no trigaria a arrencar-los del fons del llit. El ferri, doncs, és l’única manera de passar a l’altra banda del riu i continuar per la Top of the World Highway fins a Tok. El vaixell duu un bon nom: George Black va ser un pioner en el transport al Yukon. Va néixer el 1872 en una rica família de New Brunswick i va fer la carrera d’advocat. Va deixar-se influir pels primers símptomes de la Febre de l’Or del 98 i va pujar al Yukon pel White Pass. Va ser dels que va arribar tard a Dawson, però es va guanyar la vida com a advocat i la seva fama va anar creixent tant que el van escollir per al consell del Yukon i posteriorment com a Comissari del Yukon. Des del Govern, George Black va dedicar-se a millorar la feina dels miners i llenyataires i, sobretot, les carreteres del Yukon. El desembre del 1911, va viatjar en cotxe de Dawson a Whitehorse i altre cop de retorn per a comprovar per ell mateix l’estat de la carretera, que segons li havien dit era molt defectuós i la causa que les tarifes de transport o els retards en el correu fossin tan elevades. Va trigar trenta-tres hores en fer la meitat del viatge, i la seva conclusió al final de la tornada va ser que la carretera estava en perfectes condicions... 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.