67. DAWSON: Dawson City

Desperto amb ganes d’explorar la ciutat i sobretot arribar fins a Discovery Claim, el lloc on va començar la Febre de l’Or del Klondike. Llogo una bici per a moure’m amb més facilitat i m’arribo fins al Centre d’Informació de Dawson per a que m’expliquin com arribar-hi.  

Si haguéssim de basar-nos en el trineu de fusta que hi ha al centre de la sala, en el parell de caps d’ants d’enormes cornamentes que van morir en quedar-se enganxades una amb l’altra o en els vestits de les recepcionistes, de llargues faldilles fosques i bruses blanques i enfarbalanades lligades al coll amb un fermall antiquat, podríem pensar que hem retrocedit en el temps fins a plena època de la Febre de l’Or.

Massonic Temple, Dawson City, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Tot el poble sembla respirar encara l’ambient d’aquella època. La presència de pocs cotxes aparcats al costat de les voreres i passarel·les de fusta i alguna treballadora de Parks Canada vestida d’època caminant pels carrers contribueixen encara més a recrear la Febre de l’Or. Després de recollir el mapa de la zona i algun fulletó a Informació, recorro els carrers de Dawson amb la bicicleta, amb la intenció de trobar algun lloc on em venguin un plat per a cercar l’or. Aquí i allà distingeixo edificis de l’època de la creació del poble, però són només façanes ben restaurades. A l’interior ja no s’hi duu a terme cap negoci. El cub blanc de fusta que era el Yukon Saw Mill Co. ja no ressona sota el soroll de cap serra. A la Klondike Thawing Machine Co., tot i que sobre el seu tendal blanc hi digui que és un «Magatzem on hi venem gairebé de tot», ja no s’hi ven res. Únicament mostra darrera les seves finestres empolsinades la decoració reconstruïda de com podia haver estat el seu interior.

Parks Canada ha fet un esforç considerable per a retornar Dawson al seu moment de màxim esplendor. Dues dotzenes d’edificis del poble han estat restaurats, pintats i embellits per a gaudi del visitant. Fins i tot algun d’ells té l’interior reconstruït, com el banc o l’oficina de correus. D’altres només tenen l’exterior reconstruït, com és el Temple Maçònic. És dels pocs edificis de pedra del poble i la seva alta i ampla escala de marbre coronada a la porta per quatre columnes jòniques que suporten un petit balcó el fan un edifici tan estrany entre la resta d’edificis de fusta com la pintura verd oliva, beix i vermelló amb què han pintat la seva façana. Més enllà hi ha l’edifici del Dawson Daily News, amb la seva façana de groc cigró i marcs de vermelló. Com les cases d’Skagway, el seu frontal és molt més alt que el sostre veritable, visible, allargat i envellit, des de qualsevol banda que no sigui just davant.

La feina de Parks Canada és lluny d’acabar, perquè entre aquests edificis renovats i restaurats també n’hi ha de totalment derruïts, aïllats per cintes de plàstic, o tancats amb porticons de fusta i abandonats a la seva sort. Però els edificis més ben conservats són els que tenen un negoci productiu al seu interior, i amb la quantitat de visitants que té Dawson cada any, és fàcil que un negoci ho sigui. El Downtown Hotel, el Klondike Kate’s o el Red Feather Saloon quasi sempre són plens, com ho són també totes les botigues de souvenirs de Front Street o el Dawson City general Store Ltd., el supermercat del poble.

És en totes aquestes botigues de souvenirs on pregunto si tenen algun plat per a buscar or. La lectura del Gold Panner’s Manual m’ha donat alguna idea de com ha de ser el plat idoni, però per més que ho pregunto a les botigues, cap d’elles no en ven. De jerseis, imants per a neveres, postals, llibres i penjolls no en falten, però el que podria ser el souvenir per excel·lència brilla per la seva absència. Sóc a punt de desesperar-me quan una dependenta d’una de les botigues em suggereix que provi al Dawson Hardware Ltd.

La botiga que m’indica és estreta i es troba en un dels carrers menys transitats de Dawson. Deu ser per això que m’ha passat per alt en el meu periple pel poble. M’hi arribo amb quatre pedalades i de seguida veig que aquest és el lloc. Davant mateix de la porta hi ha exposats uns quants plats. N’hi ha de metall i de plàstic, grans i petits. En compro un de plàstic.

A l’interior, la botiga és plena d’estris de bricolatge, destrals, canyes de pescar, botes d’aigua, serres i camises de franel·la. Sembla que hagi tornat a retrocedir en el temps i em trobi en un dels magatzems que proveïen als cercadors d’or.

–Encara ho fem. Venem a molts dels cercadors de Bonanza Creek –em diu el dependent–. Molts d’ells utilitzen aquest mateix plat que tu has comprat. Però no t’emocionis gaire, eh?, només es fa servir per a prospectar o acabar de trobar alguna palleta escorredissa. Per al dia a dia fan servir dragues, bombes d’aigua i sedassos de diferents mides. Els plats els venem sobretot als turistes, que troben or en els tours que fan únicament perquè els hi han posat a la terra que els donen per a netejar.

Mentre parlava, la vista se me n’ha anat darrera seu on, penjats a la paret de darrera el taulell, hi distingeixo uns paranys.

–Són per a petits felins –diu en veure on tinc clavats els ulls–, martes i goluts. La seva pell encara es pot vendre bé. Aquí al Yukon encara hi ha paranyers, i de tant en tant baixen de la muntanya a proveir-se de tot el material.

Se m’acut que amb tants articles de primera necessitat a la botiga potser tindran fins i tot una esponja per a la dutxa. La vaig perdre en algun dels albergs.

La resposta és un disculpat «No».

Deu ser que els cercadors d’or i els trampers no es dutxen gaire sovint...

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.