65. DAWSON: La ciutat de l’or

La Fossa de Tintina és una ampla depressió que travessa Alaska i el Yukon en direcció sud-oest. És tan gran que fins i tot un astronauta la podria veure des de l’espai. El seu estudi pot interessar fins i tot als que no són aficionats a la geologia, ja que la seva presència ha afectat econòmicament la regió d’una manera molt més directa que molts altres fenòmens geològics del món. Sota la fossa hi ha una línia de falla al llarg de la qual la roca mare s’ha desplaçat 450 quilòmetres. Aquest moviment al llarg dels darrers 65 milions d’anys ha estat el causant de canvis en el drenatge dels rius de la regió, que al principi eren cap al sud i posteriorment han passat a buidar les seves aigües cap a Alaska al nord-oest.

Aquest canvi en el drenatge és el que ha permès que les roques erosionades, moltes de les quals provenien de l’interior de la terra en forma de roques volcàniques i granítiques, fossin transportades pels rius, que les erosionaven encara més i n’alliberaven les riqueses que moltes d’elles contenien. L’or, del qual aquelles roques n’eren riques, va acumular-se a les graves del llit dels rius, i mica a mica, va ser transportat cap al punt on confluïen les aigües. Només era qüestió de temps que algú trobés aquests rius, i el destí va voler que el riu més ric de tots fos el Klondike, un afluent del Yukon.

Amb la descoberta de l’or, l’interior buit del territori del Yukon va omplir-se amb cent mil persones que es dirigien cap a un mateix punt.

Allà on només hi havia hagut arbres i roques, hi va néixer, d’un dia per l’altre, una ciutat que actuava com un imant.

Així va néixer Dawson, allà on el ric Klondike desemboca a l’ample Yukon.

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com