Clasificado en:

64. WHITEHORSE: Pelly Crossing

A mig camí entre Whitehorse i Dawson, el Selkirk Center a Pelly Crossing és de parada obligatòria. No és un poble, sinó simplement una estació de servei de carretera, però és l’únic punt civilitzat en molts quilòmetres, i passar-la per alt sense repostar podria representar quedar-se tirat a la carretera. Un gran edifici de parets de troncs conté al seu interior tot el que els habitants del centre del Yukon poden necessitar. Tal com resa el gros rètol sobre la teulada verda de planxa metàl·lica, els qui recorren la carretera hi podran trobar: «Gasolina, magatzem de queviures, forn, oficina de correus, motel, banc, bugaderia, dutxes».

Selkirk, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

A l’exterior, dos grossos tot-terrenys atrotinats, conduïts per famílies d’indis Selkirk de la regió, omplen els dipòsits amb gasolina de la Totem Oil. El sortidor està significativament decorat amb un tòtem amb les banderes d’Alaska i el Yukon creuades al darrera. Un nen d’una de les famílies està menjant un gelat i llença la bossa en una de les escombraries a prova d’óssos.

A l’interior, el magatzem de queviures resulta ser un supermercat força gran orientat a les necessitats que puguin tenir els habitants de la regió: farina i sucre, moltes llaunes de conserva (hi ha tot un prestatge dedicat a l’Spam, un dels menjars preferits a la zona), melmelades, cafè, estris de bricolatge, petroli per a llums,... La majoria dels clients i tots els dependents són indis Selkirk, els habitants de la regió. Aprenc una mica més sobre la seva història a la Big Jonathon House, una cabana de troncs que hi ha a trenta metres del Selkirk Centre, a un extrem de l’esplanada.

Així com entre els Tlingit els clans es dividien en Corb i Àliga, entre els indis Selkirk la divisió dels clans matrilineals es fa entre el Corb i el Llop. Tothom pertany a un o altre clan. És el nom del Corb (Ts’ek’i) el que ha donat el nom a la tribu, encara que en un origen van ser anomenats «Gent del Bosc» per Robert Campbell, un factor de la Companyia de la Badia de Hudson que el 1848 va fundar el Fort Selkirk per a iniciar el comerç de pells. Segurament no hauria pogut trobar millors col·laboradors per a proporcionar-li les pells. El nom de «Gent del Bosc» els descrivia perfectament, perquè extreien de l’immens bosc boreal tot el que necessitaven per a sobreviure: caça, pesca i plantes proporcionaven el seu aliment; pedra i coure de les muntanyes les seves eines; pells i cuiro dels animals que caçaven els seus abrics i habitatges.

Encara avui els Selkirk podrien ser anomenats la «Gent del Bosc». Tot i que aquí a prop hi viuen unes dues-centes persones de la tribu, fruit de la política del govern de convèncer els indis per tal que adoptin estils de vida més sedentaris, la majoria dels Selkirk viu encara al bosc, caçant i parant trampes durant l’hivern, i tornant als camps de pesca dels rius Yukon i Pelly a l’estiu, quan puja el salmó.  

La cabana és la rèplica d’una casa de principis de segle XX que va pertànyer a un gran cap de la tribu a Fort Selkirk. A l’interior l’aire és fresc per la fusta que aïlla de la calor de fora. En una sèrie de vitrines s’hi exposa artesania d’artistes de la zona, que fabriquen amb les seves mans durant les llargues nits d’hivern per a vendre en centres com aquests. Un indi gros i cepat, llargs cabells i unes ulleres de pasta que li cobreixen mitja cara, em saluda assegut des de darrera d’una taula on hi ha exposades unes quantes de les seves creacions. Són corns de caribú esculpits amb formes esveltes de caçadors, gossos i àligues.

Són unes boniques obres d’art, però quan veig que el preu es dispara més enllà de l’abast de la meva butxaca, n’agafo una i me la miro més críticament.

-T’interessa aquesta en particular o te’n puc ensenyar d’altres? -pregunta l’artista aixecant-se de la cadira.

Sense saber gaire què dir, somric i contesto:

-Només mirava.

La mirada de l’artista cepat té un significat clar: «Doncs si no has de comprar res no ho toquis». Quan me n’adono, deixo la figura a la taula amb molt de compte i excusant-me dient que el conductor de l’autobús ja ens crida.

Pelly Crossing és també la parada per al bus que fa la ruta de nord a sud, de Dawson a Whitehorse, i quan aquest arriba al cap de poc, els dos conductors simplement s’intercanvien els vehicles. Nosaltres seguim en el mateix autobús cap a Dawson, però ara el conductor és un altre. El nou conductor podria estar conduint un camió de transport de troncs per una carretera forestal o una canoa ben carregada pel Yukon, i la seva vestimenta no quedaria fora de lloc. Amb un aspecte entre Santa Claus i un ermità, la seva calba recorda una tonsura monacal i una llarga i espessa barba blanca el podrien fer confondre amb un abat franciscà si no fos pels texans envellits suportats amb uns amples tirants sobre una camisa de quadres. Segurament que a les seves estones lliures deu caçar amb trampes, i no m’estranyaria que al seu bigoti esgrogueït de nicotina no s’hi haguessin format caramells de glaç més d’un cop a temperatures sota zero. 

Parem de nou a Stewart Crossing per a deixar una dona índia petita i grassoneta. El seu marit l’estava esperant dins d’una vella camioneta i tan bon punt ha arribat, hi ha pujat i han marxat seguint un camí solitari, deixant un núvol de pols al seu darrera.

Parem encara una darrera vegada en una esplanada al costat de la carretera, amb dos lavabos i abocadors d’escombraries amb protecció per a óssos. Estiro les cames contemplant la magnífica vista que el tram alt de carretera per on hem passat deixa als nostres peus. Al fons de les faldes cobertes de pícees de les muntanyes, sobre una vall folrada d’herba alta hi corre un riu sinuós, amagat de tant en tant darrera un bosquet de bedolls.

Sento passes sobre la grava darrera meu. En girar-me em trobo el conductor, la mà esquerra enfundada a la butxaca dels texans, i la dreta sostenint una cigarreta.

-Magnífica vista, oi que sí? -em diu tot expirant el fum.

-Sí, fabulosa -responc.

-La veritat és que no ho canviaria per res del món...

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.