Carta nadalenca a un escriptor

Bona nit, Enric. Sóc a Sakon Nakhon, a uns 700 kms al nord-est de Bangkok. Acabat de connectar-me entra el teu missatge nadalenc. Si et tinc present és perquè m’agrada el què escrius. T’envejo: amb l’experiència que tinc, amb la de coses que observo i em passen, només que arribés a tenir engrunes del teu talent escriuria les millors pàgines de viatges i experiències de la història. Per què la naturalesa és tan injusta? Per què a tu no t’ha donat la gosadia viatgera que sí que m’ha donat a mi? A mi em falta el que tu tens amb escreix i a tu et manca el què per a mi és tan fàcil. No pot ser, Enric. Hauria de prevaldre l’equilibri.
Acabo de veure una desfilada de Nadal en terres d’àmplia majoria budista. I no una desfilada qualsevol. Almenys hi havia entre 150 i 200 carrosses molt ben parades. Fixa’t que no em refereixo a Bangkok, sinó a una capital provincial ubicada al rovell del territori més remot i marginat: Isan.
Amb què es menja aquesta aparent disparitat? Dels països que conec Tailàndia és el més aferrat a la seva tradició. Per l’orgull que desprèn es nota que mai no ha estat colonitzat. Els tais estimen i respecten, com pocs altres indrets, les seves coses. Professen devoció pels seus valors. En aquest aspecte són forts, molt potents. El budisme és el tronc que sosté el gruix de la seva idiosincràsia. El budisme, més que una religió, és una actitud. Embolcalla la manera de ser al món i entendre’l. A Tailàndia, el budisme és un lligall que ho inclou tot: religió, cultura, tradició. És tolerant, ben lluny de la visceralitat cristiana. El budisme tai és sincrètic, sense dogmes. S’ha desenvolupat sobre una base espiritista. L’animisme i la màgia són la saó de la llavor budista, el solatge on ha crescut i s’ha fet gran. Fa més d’un mil·leni que el budisme theravada va arribar a Tailàndia procedent de l’Índia meridional. Hi va arrelar perquè no és una fe que imposi.
Però ara el budisme tai recula. L’inapropiat comportament de massa monjos el va minant. Sovint, la premsa publica disbarats atribuïts a bonzes. La mala fama creixent d’alguns monestirs perjudica el sangha, la comunitat monàstica. Històries que van corcant-lo. Com una plaga oportunista el cristianisme aprofita les esquerdes per infiltrar-se. S’enfila com una heura per la paret macada. És un procés interessant. Com més cristianisme, menys budisme; en conseqüència, menys Tailàndia. El fet de provenir de fora dóna prestigi al cristianisme. De fora i d’Occident. Àsia ens veu superiors. El que ve de nosaltres és digne de ser valorat, considerat i, sovint, integrat. Pobra gent! És que potser no llegeixen els diaris? No els arriben les notícies de la nostra corcadura social? El cas és que els cristians creixen imparables a Tailàndia. Es van fent forts. Al nord i al nord-est augmenten considerablement. Si Tailàndia es fa cristiana emergirà una ganyota de la nostra calca. L’esperit tai defallirà. Tailàndia esdevindrà un país sense color, una orografia plana, cap relleu que pugui interessar-me. Hi havia un Nen Jesús clònic en cada una de les carrosses d’aquest vespre.

jaumemestres.cat

Imagen de jMestres

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.