61. WHITEHORSE: S.S. Klondike

Per a fer-me una idea de com era la navegació pel riu Yukon durant els primers anys del segle XX, visito l’S.S.Klondike a Whitehorse. És un dels dos vapors de l’època que ha superat incendis, corcs i humitats (l’altre és l’S.S.Keno a Dawson) i encara és visitable. Marejar-s’hi és impossible, perquè tot i ser al costat de l’aigua és en un dic sec, a l’entrada de la ciutat.

S.S.Klondike, Whitehorse, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler 

Al seu moment àlgid, hi havia més de 250 vaixells de vapor al Yukon, molts dels quals eren de la WP&YR (White Pass & Yukon Railroad), que havia creat quasi un monopoli del transport des d’Skagway fins a Dawson. Els vapors trigaven un dia i mig per a baixar els 740 quilòmetres que separaven Whitehorse de Dawson, i en trigaven cinc per a remuntar de nou el riu a contracorrent.

Un home de cabells i bigoti blancs i espessos és l’encarregat de fer-nos de guia a mi i a mitja dotzena més de visitants:

–L’S.S.Klondike el van construir el 1929 -ens explica d’una tirada, com si llegís una guia-, es va enfonsar el 1936, el van reconstruir un any més tard i va funcionar fins el 1955, quan el cost del manteniment i dels viatges no era compensat pels passatges dels turistes. Des del 1960 ha quedat ancorat a terra com una de les atraccions principals de Whitehorse.

Al seu moment transportava 272 tones de material en cadascun dels setze viatges que podia fer anualment durant els quatre o cinc mesos en què les aigües del Yukon no estaven gelades. Sobretot es dedicava a portar mineral de plata de la zona de Mayo fins a Whitehorse, d’on era transportat després amb ferrocarril fins a Skagway. Amb els seus 63 metres d’eslora, té un aspecte molt similar als vaixells de pales que circulaven pel Mississippí a mitjans del segle XIX i que les pel·lícules del Tom Sawyer han popularitzat, però a diferència d’aquells, és més estret i té la roda de pales a la popa.

Una altra diferència bàsica era en el combustible que utilitzava. Mentre que al Mississippí el carbó era la principal font d’energia per a la caldera, aquí al Yukon, amb les seves extenses vores plenes d’alts arbres, a les calderes hi cremaven fusta. En quantitats apocalíptiques. Cada minut consumia dos troncs amples com pals de telèfon i llargs com una persona. Al llarg de la ruta, s’havia d’anar proveint en diversos punts del combustible necessari per a descendir i, sobretot, ascendir pel riu.

Amb una tripulació de vint-i-tres persones (la majoria encarregades de carregar i transportar la fusta per a cremar), podia acomodar fins a setanta-cinc passatgers. Totalment carregat, només s’enfonsava un metre en l’aigua, cosa molt convenient en un riu amb tants revolts i tantes barres de sorra amagades al fons. Els passatgers gaudien d’una zona de menjador i sala d’estar amb tota mena de luxes, i una sèrie de cabines al llarg d’una ampla coberta on disposaven de còmodes lliteres i fins i tot hi veig uns lavabos al fons del passadís. El guia els menciona com un dels grans avenços de l’època:

-Per a aquells que no podien esperar o els feia mandra encarar-se al fred de la nit per a trobar els lavabos en la foscor, tenien els orinals, que una tripulació servicial l’endemà buidava directament al riu en el que anomenaven vulgarment la «desfilada del pipí matinal».

El guia, enfundat en l’armilla de folre polar verd que duen tots els guies de Parks Canada gaudeix explicant-nos anècdotes de la vida als vapors del Yukon durant aquella època i donant-nos tota mena de detalls sobre el funcionament de la maquinària. La veu li ressona entre el conjunt de tubs de bronze brunyit de la sala de màquines que comparteix el primer pis del vaixell amb la bodega i la caldera. Ens ensenya una de les curiositats de la senyalització: un gong per a indicar el sentit de la marxa. Un dring: endavant; dos: endarrere.

Tot i l’escàs calat dels vapors, molts d’ells quedaven encallats en bancals de sorra o xocaven contra algunes roques quan el riu no anava gaire ple. No és estrany que alguns dels passatgers que més freqüentaven aquesta mena de transport acabessin perdent la paciència i rebategessin la WP&YR com a «Wait Patient and You’ll be Right» [Espera pacientment i estaràs bé].

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.