Clasificado en:

60. WHITEHORSE: Museu MacBride

A l’ampla sala de conferències del museu MacBride de Whitehorse, al Yukon canadenc, davant d’un espars i poc nombrós públic assegut expectant en cadires de plàstic, una noia vestida amb camisa blanca i pantalons i armilla negres, tocada amb un barret de bolet negre i amb un bigoti postís que li tapa mitja cara, recita, nerviosament i ràpida, uns versos que al Canadà són universals:

There are strange things done in the midnight sun

By the men who moil for gold;

The Arctic trails have their secret tales

That would make your blood run cold;

The Northern Lights have seen queer sights,

But the queerest they ever did see

Was that night on the marge of Lake Lebarge

I cremated Sam McGee.

[Hi ha estranyes accions fetes al sol de mitjanit

pels homes que cerquen l’or;

els camins de l’Àrtic tenen contes secrets

que et podrien glaçar la sang;

les Llums del Nord han viscut rares escenes,

però la més rara de totes

va ser aquella nit al marge del Llac Lebarge

quan vaig cremar en Sam McGee] 

Són els primers versos de «La crema de Sam McGee», de Robert Service, el poeta més conegut del Yukon, i aquest poema en concret n’és el més conegut. Robert William Service és un dels poetes més importants del Canadà, però va néixer a Preston, Anglaterra, el 1874. Als vint-i-un anys va emigrar al Canadà i durant un temps va estar-se a l’illa de Vancouver, on va treballar en un banc. Però quan la Febre de l’Or va originar-se, ell va ser un dels qui, cridat per la immensitat del nord, va marxar cap al Yukon. Allà va continuar treballant en bancs a Whitehorse i a Dawson. Tot i que només va passar vuit anys al Yukon, la seva estada li va permetre escriure uns quants dels poemes més sentimentals que mai s’han escrit sobre la regió i més descriptius sobre les penúries dels miners i caçadors del nord.

En el seu famós poema, Service descriu un viatge fet amb en Sam McGee, un home dels estats càlids del sud dels EUA, durant el qual l’últim mor congelat del fred. Com que abans de morir aquest li havia demanat que cremés el seu cos, en arribar prop del llac Laberge hi troba un vaixell en ruïnes i aprofita l’interior de la caldera de vapor per a cremar-hi el seu company i complir la seva paraula. Quan al cap d’una estona torna dins el vaixell, en obrir la porta de la caldera hi troba en Sam McGee:

And there sat Sam, looking cool and calm, in the heart of the furnace roar;

And he wore a smile you could see a mile, and he said: «Please close that door.

It’s fine in here, but I greatly fear you’ll let in the cold and storm-

Since I left Plumtree, down in Tennessee, it’s the first time I’ve been warm».

[I allà seia en Sam, calmat i serè, al bell mig de la calor del forn;

I somreia amplament i em va dir «Tanca la porta, fes el favor.

S’està bé aquí, però entra el fred i la tempesta.

Des de Plumtree, a Tenessee, que per primer cop estic calent»]

La noia del mostatxo acaba el poema, somriu i es queixa:

-Doncs no! No va anar així del tot.

La noia ens informa que en Robert Service va conèixer el veritable Sam McGee, que era client seu al banc de Whitehorse. Aquest li va explicar la història sobre un home que havia mort en una tempesta de neu i que va ressuscitar en descongelar-lo per a poder-lo entrar al taüt. A Robert Service li va agradar tant la història que la va aprofitar, i va demanar al seu amic el permís per a fer servir el seu nom, que donaria més sonoritat a la balada. Sam McGee va acceptar, però després de veure que el poema tenia tant èxit segur que se’n va penedir. Me l’imagino passejant pels carrers de Whitehorse amb la seva dona i la gent mirant-se’l i assenyalant-lo, preguntant-se com és que no li sortia fum del cap o per què no tenia el cos embenat protegint les cremades. Fins i tot expliquen que un cop pel carrer es va trobar un home que venia les cendres del veritable Sam McGee als turistes encuriosits.

A part del seu nom immortalitzat en un poema, tot el que queda de Sam McGee és la seva cabana, que ara és al pati del museu. És una cabana de troncs tradicional, construïda el 1899, amb una porta i una finestra a la façana i unes banyes d’ant clavades sota el triangle de la teulada. L’interior és tan poc acollidor com qualsevol cabana de l’època: un llit de troncs, un balancí, una taula i un petit armari, i enmig de tot una gran estufa de ferro colat.

Com a mínim l’autèntic Sam McGee no devia passar fred.

I, per cert... era d’Ontario, no pas de Tennessee com diu el poema.

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.