Clasificado en:

57. WHITEHORSE: Fish Ladder

El nom de la capital del Yukon canadenc li prové dels ràpids de White Horse, els més perillosos de tot el riu Yukon. Les onades dels ràpids semblaven crineres de cavalls blancs, i d’aquí van prendre el nom. El 1958, però, es va construir la presa que hi ha als afores de la ciutat per a aprofitar el gran cabal d’aigua del riu i la paret de formigó va acabar encalmant les aigües.

El riu Yukon, des del seu naixement al llac Bennett, primer es dirigeix cap al nord fins a Dawson, travessa la frontera amb Alaska, parteix l’Estat en dues meitats i després d’un fort revolt, desemboca al mar de Bering en la forma d’un immens delta. És per tant, una via de gran importància per al transport fluvial, però a la vegada també és una gran font d’aliment gràcies als milers de salmons que any rere any ascendeixen les seves aigües. En el seu recorregut cap a l’indret on van néixer, els salmons han de sortejar tota mena de perills: óssos, àligues, xarxes de pescadors, hams d’aficionats a la pesca,... Però potser un dels perills més obvis però amb els quals menys es pensa són les preses d’aigua. Com la de Whitehorse.

Yukon Fish Ladder in Whitehorse, Canada, Jordi Canal-Soler

M’arribo fins la presa un matí, passejant pel camí que voreja el riu. Un núvol d’aigua vaporitzada omple la base de la presa. Pocs metres abans de la paret de formigó, una espècie de tobogan de fusta surt de l’aigua i s’enfila en diversos trams fins al nivell de l’aigua. És la Fish Ladder, l’escala per a peixos que redirigeix els salmons migradors lluny de les turbines de la presa i que els porta fins a les aigües encalmades dalt de la presa. Els seus 366 metres la converteixen en la més llarga del món, i possiblement una de les més efectives, tot i que va ser construïda el 1959, quan encara no es coneixia del tot bé el cicle del salmó.

La Fish Ladder s’alça fins a nivell de la presa i abans d’abocar els salmons a l’altra banda de la paret de formigó, passa pel davant de l’edifici de la Fishway. Un espai per als visitants permet veure a través d’uns amples vidres els salmons que pugen per l’escala. Unes comportes els mantenen uns moments davant del vidre i un dels biòlegs que hi treballa en compta el número, el sexe i determina si són nascuts en llibertat o en un viver. I és que, cada any, quan pugen els salmons, biòlegs de la Yukon Energy, la mateixa empresa elèctrica propietària de la presa, s’encarreguen d’agafar uns quants salmons, treure’ls els ous i l’esperma i fer-los créixer en captivitat.

Lluny dels perills del riu salvatge i dels múltiples depredadors que s’alimenten dels ous o dels alevins, els salmons criats en captivitat tenen un índex de supervivència molt elevat. Cada any, 150.000 salmons rei (Onchorynchus tshawytscha), anomenats aquí chinook, són alliberats en rius tributaris per sobre de la presa. Abans d’alliberar-los els tallen les aletes adiposes, que no necessiten per a nedar, per a poder-los identificar fàcilment com a criats en viver quan tornin remuntant el riu i se’ls fixa també una etiqueta metàl·lica amb un codi per a fer-ne el seguiment. 

Des del mar de Bering, on eren a principis d’estiu fins aquí a Whitehorse, han hagut de recórrer 3.300 quilòmetres de riu, sense menjar res durant tres mesos, confiant únicament en les reserves de greix acumulades durant la seva vida al mar. Aquesta la converteix en la migració del salmó més llarga de tot el món. No és l’únic superlatiu amb què compta el Yukon: la seva zona de drenatge ocupa una superfície de 847.000 quilòmetres quadrats, i el fa el segon riu més gran d’Amèrica del Nord després del Mississippí.

Només una part dels salmons que inicien el viatge arriben a la seva destinació final, al mateix indret del riu on van néixer. Des de temps immemorials, els indígenes de la zona, els Kwanlin Dun i els Ta’an Kwach’an, han estat aprofitant aquest retorn del salmó per a proveir-se de proteïnes i greix per a passar l’hivern. Pescaven el salmó durant la migració i l’assecaven a l’aire lliure per a conservar-lo. Els descendents dels indis, en un món de videojocs i internet, no han oblidat les seves arrels, que són encara presents en molts detalls: en una paret propera a un parc infantil hi veig un graffiti de colors vius representant un salmó i en una tenda prop del viver de peixos un vell Kwach’an explica llegendes per als més petits, i aquests, davant de les finestres per on passen els peixos, no poden deixar de mostrar una certa fascinació davant l’animal orgull del seu poble.

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.