Clasificado en:

56. WHITEHORSE: El naixement d’una ciutat

A Whitehorse, tard o d’hora, s’hi havia de crear una ciutat. Aquí hi havia els perillosos ràpids de White Horse al Miles Canyon, i era on els cercadors d’or que baixaven del llac Bennett amb les seves barques havien de baixar a terra i superar els perills de la navegació del riu a peu per la seva vora. A partir de Whitehorse, el riu tornava a ser encalmat i perfectament navegable, i aviat va començar-s’hi a construir una ciutat que servia de pont entre Skagway i Dawson. Aquí els viatgers podien descansar o continuar riu avall en un dels múltiples vapors que circulaven pel Yukon.

Whitehorse, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

De les primeres tendes de tela que albergaven magatzems, hotels, cafès i botigues, es va passar ràpidament a edificis de plafons de fusta, i la ciutat va créixer ràpidament. El 1900, amb l’arribada del tren de la WP&YR que sortia d’Skagway, la ciutat ja estava enllestida, però va coincidir amb la disminució de la Febre de l’Or, i amb poc temps el que havia arribat a ser una quantiosa població de deu mil habitants va baixar fins als quatre-cents.

El Whitehorse que em trobo quan l’autocar hi arriba a finals de la tarda és molt diferent d’aquell Whitehorse de principis de segle. Gairebé no queda cap dels edificis de fusta originals, i aquests han estat substituïts per lletjos i funcionals edificis de formigó d’un màxim de tres plantes, i els carrers fangosos d’aleshores han estat convertits en carrers d’asfalt exageradament amples per on circulen grossos tot-terrenys.

Moltes de les façanes dels edificis són pintades amb colors llampants o fins i tot amb murals multicolors: un trineu de gossos corrent en una posta de sol, un vaixell de vapor encallat al gel de l’hivern o una fila de cercadors d’or pujant pel Chilkoot Pass són uns dels més impressionants de la ciutat, que fan que passejar pels seus carrers pugui ser tan distret com recórrer les galeries d’un museu d’art. Alguns dels murals fan referència a les activitats dels edificis que decoren: la Yukon Chamber of Mines, per exemple, té unes pintures que recorren tota la història de la mineria a la Província canadenca. Fins i tot l’edifici de la Royal Canadian Mounted Police no s’escapa d’aquesta decoració, i la baixa façana és pintada amb escenes de la vida dels policies muntats.

L’autocar ens deixa just davant de l’edifici d’informació, un dels edificis més moderns de la ciutat i una mostra de l’intent de la ciutat de merèixer-se el títol de capital del Yukon. Els quatre-cents habitants que havien quedat després de la Febre de l’Or van es van veure desbordats a mitjans segle XX per una marea humana de quaranta mil persones que va arribar a la ciutat per a construir l’Alaska Highway. De la nit al dia la ciutat va recuperar el seu esplendor, i tot i que actualment la xifra ha baixat a la meitat d’habitants, Whitehorse continua sent la capital de Província i la ciutat més gran, on habiten dues terceres parts de tota la població del Yukon.

Sota la pluja fina recorro durant dos quilòmetres el camí que voreja el riu Yukon, ample i calmat, fins arribar al càmping Robert Service, l’únic de la ciutat. Entro per un camí lateral i deambulo per entre les places ocupades ja per grosses tendes. Algunes d’elles sembla que hi són per a passar-hi tot l’estiu, de lona blanca com les que hi havia distribuïdes al llarg del Chilkoot Trail, la majoria amb porxos fets amb plàstics lligats a les pícees negres que cobreixen tot el càmping. En una de les places veig esquitllar-se entre unes llaunes de cervesa buides un gosset de les praderies que corre a amagar-se en veure’m...

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.