Clasificado en:

47. CHILKOOT TRAIL: THE SCALES

Fins el 1897, els nadius Tlingit que havien fet servir el Chilkoot Pass per a endinsar-se al Canadà per a comerciar-hi ho havien fet sempre a l’estiu i amb càrregues lleugeres. Durant la Febre de l’Or, la ruta no va canviar, però sí que ho va fer la temporada: es va fer fins i tot durant la tardor i l’hivern, i amb càrregues pesadíssimes.

Gold fever debris in the Scales in Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Forçats a obrir el pas a l’allau de blancs que van inundar la seva tranquil·la vall, aviat els Tlingit es van saber organitzar i van convertir-se en els millors portadors possibles. El preu el fixaven ells i depenia de les condicions atmosfèriques, de la dificultat del camí o fins i tot del seu propi estat d’ànim. Cobraven sempre en or o plata, ja que desconfiaven del paper moneda i els diumenges, com a bons presbiterians que eren, no treballaven. Però tot i aquestes exigències, els cercadors d’or, ansiosos per a poder arribar dalt de tot del Chilkoot Pass, el punt més alt del recorregut, arribaven a pagar quantitats desorbitades a aquests camàlics, que van gaudir d’un pròsper negoci fins que la instal·lació dels telefèrics primer, i l’obertura de la línia de ferrocarril de White Pass després, van fer la seva feina innecessària.

Si hagués arribat a les Scales ara fa cent set anys i ho hagués fet amb el mateix vent que bufa ara al cim del pas i la mateixa boira persistent que hi ha a la vall, possiblement els portadors indis que hauria contractat si me’ls hagués pogut permetre, haurien deixat caure pesadament les càrregues al terra, s’hi haurien assegut al damunt i haurien demanat un increment de la paga per a prosseguir. Això és, si més no, el que va passar-los a molts dels prospectors que van arribar aquí. Scales significa en anglès balances, i rep aquest nom perquè aquí era on es pesava el material de nou i es descartava tot allò que no era imprescindible.

No és estrany que tota l’àrea estigui plena d’objectes llençats, com si fossin les restes estavellades d’un avió que transportava ferralla. Hi ha trossos de maquinària, llargues tirades de cable, paelles, estufes, rodes, sabates, restes de goma, tubs, estelles de trineus, cadenes, pales, fragments ceràmica i fins i tot una sabata que hauria pogut alimentar dos Charlots.

Des d’aquí es veuria el cim si no fes tan mal temps. Ja no plou, però gairebé hauria preferit que ho fes si la pluja ajudés a espargir l’espessa boira. La visibilitat és tan reduïda que des d’un dels pals taronja verticals que marquen el camí amb prou feines veig el següent.

Aquí era on el camí s’enfilava més, i el pendent nevat que pujava fins al coll era on començaven de debò els problemes per als cercadors d’or. La neu hi era profunda, la inclinació superior als quaranta cinc graus, i el pes que havien de dur capaç de trencar l’esquena a una mula. Una nit, un parell d’homes emprenedors va tallar graons al gel que permetien pujar més descansadament els primers cinquanta metres. L’endemà els sorpresos cercadors d’or no van desaprofitar l’ocasió, encara que haguessin de pagar, i els dos homes que havien tallat els graons van guanyar vuitanta dòlars en un sol dia. Aviat d’altres els van imitar i va crear-se una llarga escala de mil cinc-cents graons. Eren les Golden Stairs, les escales daurades, que duien cap a l’or del Klondike.

A l’hivern una fila inacabable de portadors es carregaven a l’esquena fins a quaranta quilos per a dur-los fins al Chilkoot Pass. Aquesta és la imatge característica del Chilkoot Trail: una llarga corrua d’homes carregats com mules pujant en fila índia pel  pendent costerut. Les fotografies d’E.A.Hegg han preservat aquelles imatges per sempre, i pel·lícules com «La quimera de l’or» de Charles Chaplin o la més recent «Ullal Blanc» de la Disney no han fet més que perpetuar aquella escena. Aquesta és tan representativa d’Alaska que es va triar com a fons per a les plaques de matrícula en el centenari de la Febre de l’Or. En canvi, al Territori del Yukon canadenc, les matrícules del cotxes tenen com a fons l’escena molt més descansada d’un vell buscador d’or amb el seu plat.

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.