Clasificado en:

46. CHILKOOT TRAIL: Bogeries del Chilkoot Pass

El camí surt fora del bosc i s’enfila per una tartera. Una boira espessa amaga la punta de les muntanyes sobre meu. Ja no plou tant, però aquí dalt es gira vent i la temperatura baixa a uns cinc graus centígrads sobre zero, i amb pantalons de bany el fred es nota. Tinc els genolls gelats, i encara em queden unes quantes hores per a creuar el Chilkoot Pass i arribar al Canadà.

Chilkoot Pass, Alaska, Jordi Canal-Soler

Entre el camí tortuós que recorre tarteres i s’enfila per petits barrancs, creixen multitud de matolls plens de baies. S’han arribat a comptar fins a dotze espècies comestibles diferents entre Sheep Camp i el Chilkoot Pass, però la majoria dels arbustos ja no tenen fruits: els altres excursionistes o els óssos ja els han anat buidant.

Al cap de dues hores de caminar descobreixo la primera congesta de neu. Es troba només a una alçada de sis-cents metres sobre el nivell del mar, amagada darrera una gran roca que li dóna ombra.

A l’esquerra del camí, sobre un promontori de pedra, distingeixo encara les restes d’una de les torres del telefèric de Crater Lake. Actualment, només en queda l’esquelat de fusta i metall, que encara a l’hivern segueix servint de fita per als excursionistes desorientats.

Els telefèrics no van ser la primera idea original de millorar el transport a través del pas. Fins i tot molt abans que els primers carregaments de cercadors d’or hi comencessin a arribar, havien sorgit propostes que fins i tot a l’època haurien d’haver estat vistes com a simple bogeries. Travessar amb globus les muntanyes gèlides del Chilkoot era una de les més factibles d’aquestes empreses, encara que els forts vents dels seus cims haurien fet perillosa la travessia. Altres igual d’impossibles: un camí per a bicicletes adaptades per a la neu, trineus tirats per rens com un Pare Noël, trineus motoritzats o fins i tot una locomotora adaptada per a la neu. Tot semblava que podia servir per a arribar als camps d’or del Klondike. A l’hora de la veritat, cap d’aquestes iniciatives no es va dur a terme.

Però aquestes extravagàncies no es van limitar al sistema d’arribar-hi, sinó que anaven més lluny i proposaven també enginyosos sistemes per a alliberar l’or de la terra. El fet que els inventors d’aquests sistemes no haguessin estat mai al Yukon o ni tan sols haguessin agafat mai una pala de miner, no semblava desanimar-los a l’hora de fer propostes. Un bussejador va proposar capbussar-se a les aigües turbulentes dels rius i collir les palletes d’or com aquell qui recull petxines a la platja. A un altre se li va acudir fer servir aire comprimit per a remoure la terra. Un altre va suggerir la possibilitat d’utilitzar esquirols de terra entrenats per a desenterrar l’or, i un grup de visionaris oferia els seus serveis telepàtics per a trobar l’or amb boles de vidre.

Cap d’aquests inventors aficionats, però, no havia mai trepitjat el Chilkoot Trail. Mentre m’hi enfilo maleint els trenta quilos que duc a l’esquena m’imagino que a tots ells, si haguessin hagut de venir aquí ara fa més de cent anys amb les càrregues i equips de l’època, se’ls haurien passat de cop les ganes d’inventar.

Només voldrien, com jo, arribar dalt del pas i descansar. 

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.