37. CHILKOOT TRAIL: Inici del Chilkoot Trail

El matí que he de començar el Chilkoot Trail plou.

Recorro les nou milles de carretera sense asfaltar que separen Skagway de Dyea dins el Subaru de l’Alexandra i en Derek, una parella que he conegut a l’alberg on m’he hostatjat i que faran el camí amb uns amics. La badia està coberta per la boira, que es confon a mitja altitud de les muntanyes que la voregen amb els núvols baixos que hi han quedat estancats. Una pluja escarransida però constant mulla el vidre davanter suficientment com per a haver de fer servir els rentavidres.

En poc més d’un quart d’hora arribem a l’aparcament del Chilkoot Trail, un eixamplament de la carretera amb quatre panells explicatius del que és la travessa del coll de muntanya i de les plantes i animals que es poden trobar pels boscos del voltant. El Chilkoot Trail comença sense cerimònia, només amb un petit signe de fusta al costat d’un pont de ferro que travessa l’ample riu Taiya. Ha canviat molt des d’aquella època en que va ser un dels camins més transitats del món. Va ser culpa del ferrocarril. Tan aviat com el tren del White Pass va començar a funcionar, el Chilkoot Trail va quedar condemnat a l’oblit. Des d’aleshores l’Alpine Hiking Club d’Skagway feia incursions pel camí periòdicament, però poques persones van continuar utilitzant-lo.

El 1915, George Rapuzzi, un resident d’Skagway que havia nascut just durant la Febre de l’Or, va començar el projecte per a conservar les millors restes del que en quedava. Juntament amb les associacions locals, va començar a advocar a favor de la creació del Chilkoot National Park, però l’administració d’aquella època els va contestar que encara que el paisatge i la natura fossin magnífics, la vall estava massa plena de deixalles per a poder-se considerar un Parc. Justament són totes aquestes deixalles de l’època les que donen al Parc actualment la seva originalitat i importància històrica.

A la dècada del 1950 a l’interior dels bars i hotels de Canyon City i Sheep Camp encara hi penjaven quadres a les parets, però a mitjans dels 60 tots els edificis ja havien caigut. El 1965 l’Estat d’Alaska, utilitzant presoners de treballs forçats va començar a refer el camí fins al Chilkoot Pass i va construir les cabanes de Canyon City i Sheep Camp per als treballadors. El 1973 els primers ràngers del National Park Service van construir la Sheep Camp Ranger Station i van començar patrulles al camí. El mateix any, els guardes de Parks Canada a l’altra banda de la frontera es van establir a Lindeman City.

I finalment, el 1977 es va crear el Gold Rush National Historic Park a la vessant americana i el Chilkoot Trail National Historic Park a la vessant canadenca, dos parcs que conformen una unitat entre els dos països i que permeten, al llarg del seu recorregut, resseguir les passes dels aventurers que, en ple hivern, van voler anar a buscar or al Klondike. 

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: www.jordicanal.com

 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.