Clasificado en:

25. HAINES: Jack Dalton

Jack Dalton és segurament el personatge més curiós que mai ha viscut a Haines. Nascut a Kansas el 1856, el 1883 va haver de fugir de la justícia i es va embarcar en un vaixell que el va dur a Alaska, on va acompanyar a diverses expedicions al Mont St Elias i al país Chilkat. Al cap de set anys, com a cuiner d’una expedició al riu Alsek, va viatjar per primer cop al llarg de la ruta Tlingit que recorre la vora del riu Chilkat i que els indis feien servir per a comerciar amb els indis atapascans de l’interior del Canadà.

Des de feia segles, els Tlingit hi portaven oli de l’oolichan (el peix espelma anomenat també eperló del Pacífic, Thaleichtys pacificus), algues seques i ornaments de petxines i en tornaven amb pells, coure, cuiro d’ant i tints de líquens dels indis de l’interior. Els indis Tlingit controlaven les altres dues rutes possibles per a entrar a l’interior del Canadà, a través del Chilkoot Pass i del White Pass, i Dalton va adonar-se de seguida del potencial que aquella ruta alternativa tenia per a internar-se al Canadà.

Al cap d’uns anys va tornar a Haines i hi va instal·lar un saloon i un post comercial per a traficar amb els indis de la zona. El 1896 va recondicionar la ruta que havia vist i hi va establir més posts comercials i punts de vigilància, i quan al cap de dos anys va esclatar el boom de l’or i tothom volia anar al Klondike, va fer una fortuna cobrant peatge i transportant el material dels futurs miners en caravanes de bous, i venent a la botiga que tenia a Haines tot el material que aquells miners necessitarien.

Sabia aprofitar qualsevol possibilitat de fer-se ric. Una vegada que va arribar a Dawson City amb la seva caravana de bous i va saber que les reserves d’aliment havien escassejat durant l’hivern, no va desaprofitar l’ocasió, va sacrificar els bous i va en vendre la carn a l’escandalós preu de dos dòlars i mig la lliura. Els miners famèlics li van comprar tot.

El 1901, quan el boom de l’or anava de baixada i el tren del White Pass portava ja més gent als camps aurífers que no pas la seva ruta, Dalton va dedicar-se a la mineria a la zona de Porcupine Creek i va passar dotze anys en la construcció del ferrocarril de Cooper River, portant carbó a Matanuska Valley. El 1921 va marxar als camps de diamants de la Guaiana Britànica, però va tornar al cap d’un any a l’estat de Washington, on va comprar un ranxo prop de Yakima. Va retirar-s‘hi, després d’una llarga vida agitada, amb dos dels seus fills i la seva dona, i va passar els últims anys de la seva vida fent d’horticultor, fins que va morir a la venerable edat de 89 anys. 

Alguns objectes personals de Jack Dalton s’exposen al Sheldon Museum, el museu d’història de la ciutat que hi ha davant mateix del Hammer Museum. Entre aquests hi ha l’escopeta de canons retallats que en Jack Dalton tenia carregada i sempre a punt sota la barra del seu saloon. La carregava amb sal de roca i en feia un ús liberal per a tallar de soca-rel qualsevol lluita que sorgís al seu local. Però a banda de guardar alguns objectes personals que recordin la figura d’aquest aventurer al museu, el millor homenatge que se li ha pogut fer a Jack Dalton és que el traç de l’actual Haines Highway que connecta Haines amb el Canadà passa exactament per la mateixa ruta que Jack Dalton va obrir. La carretera la va construir l’exèrcit per a connectar l’Alaskan Highway al mar, com a segona ruta possible d’evacuació en una possible invasió japonesa. És gratuïta, asfaltada i utilitzada principalment per turistes amb autocaravanes.

Jack Dalton es deu remoure a la tomba pensant en tots els diners que podria fer encara si cobrés peatge als més de 50.000 visitants que creuen la frontera per aquest punt cada any. 

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.