Clasificado en:

1. JUNEAU: Destinació Alaska

Vist a través d’una de les minúscules finestretes del Boeing 747 que em duu d’Anchorage a Juneau, el paisatge que albiro entre els núvols s’endevina solitari, erm i gelat. Una espessa capa de núvols encatifa la costa, però de tant en tant, s’obren unes amples clarianes i puc distingir llengües de glaç quilomètriques que acaben morint al mar. Aquí i allà, a intervals, apareixen algunes muntanyes de gairebé sis mil metres de roca i glaç que s’eleven per sobre el mar de núvols. Sóc a Alaska, la terra del gel, els óssos i l’or. On l’home, l’animal més insignificant que hi habita, intenta domar una terra salvatge, indòmita i perillosa. Alaska, l’última frontera. On la natura encara és natura.

La primera impressió que tinc d’Alaska és la que té tothom que associa el nom amb el d’una terra freda: extensions sense límit de gel i roca, de llargues glaceres i cims escombrats per vents huracanats. Una immensitat rugosa d’altes muntanyes, moltes de les quals no han estat encara conquerides per cap home i moltes de les quals no han estat ni tan sols batejades. Immensa com un subcontinent, si n’agaféssim la silueta i la sobreposéssim sobre un mapa d’Europa, Alaska tocaria Florència, Estocolm, Belfast i Atenes, però tot i ser l’Estat més gran dels Estats Units és també el menys poblat, amb menys de 700.000 habitants.

I també n’és l’Estat més desconegut. Possiblement perquè les condicions meteorològiques només són favorables una quarta part de l’any, o potser perquè queda molt lluny de la resta dels Estats, Alaska ha estat i és la gran oblidada de la Unió. Els Lower 48, com anomenen als Estats del sud, contemplen Alaska amb recel. En veuen les riqueses i les anhelen, però temen la terra salvatge, el clima hostil i el fred mordaç. 

El primer que veig en baixar de l’avió al petit aeroport de Juneau, la capital d’Alaska, és un ós bru. Gros, pelut, amb llargs ullals sobresortint d’una gran boca oberta i amb les potes del davant aixecades amenaçant-me amb les urpes esmolades. Retrocedeixo instintivament. L’ós no es mou, i quan m’hi acosto veig que sota les potes hi ha una placa de bronze amb el nom del caçador i el lloc on va matar l’animal. Al final, el nom del taxidermista, l’autèntic artista d’Alaska. Qualsevol espai públic a Alaska es pot fer servir per a mostrar aquestes macabres obres d’art: aeroports, bancs, biblioteques o fins i tot supermercats són les improvisades galeries on s’exposen els animals dissecats per les hàbils mans dels taxidermistes. Un petit ós de color canyella, un immens grizzly dempeus sobre les potes del darrera, una ovella de Dall de pèl blanc i corns recargolats o uns quants ocells de llargues potes són només uns quants exemples de la multitud d’espècies que decoren les sales públiques i privades.

Això és Alaska, terra salvatge.

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: jordicanalsoler.blogspot.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.