Clasificado en:

18. HAINES: Fort Seward

El primer que veig de Haines és Fort Seward, un conjunt de cases i magatzems de fusta pintada de blanc al voltant d’una gran plaça quadrada coberta d’herba. El centre de Haines es troba al coll d’una península entre les cales de Chilkat i de Chilkoot. Les casetes acolorides vora de l’aigua, rodejades de pícees i emmarcades per les imponents muntanyes nevades de la serralada de Chilkat i Takhinsha fan de Haines un dels pobles més escènics d’Alaska. Sobretot des d’un balcó marí com el ferri que m’hi porta des de Juneau. L’aire està amarat d’olor de pi, molsa humida i fortor de peix.

El port és a uns quants quilòmetres al nord del poble, i demano al taxista que em porta fins al poble que em deixi davant mateix del Fort. Me l’imaginava emmurallat per una tanca de troncs erectes i punxeguts com immensos llapis, com les tàpies que el setè de cavalleria muntaria en qualsevol terreny avançat en territori indi. Però el Fort Seward de Haines no té muralles. Ni en tenia quan va ser construït.

Es tracta només d’una gran plaça d’herba de sis acres, una mica inclinada cap al mar, al voltant de la qual hi ha distribuïts els edificis, la majoria encara intactes: la cabana del telègraf, el safareig, els barracons dels soldats, la sala recreativa, l’hospital, el Quarter general, les cases dels capitans i els tinents, el Quarter dels Oficials Solters, una forja, i d’altres edificis que permeten entendre l’origen militar de Haines.

Tot i que el poble va ser fundat el 1881 per missioners presbiterians a invitació dels indis Tlingit locals, al cap de vint anys la missió va decidir cedir un terreny a l’Estat per a edificar el Fort, necessari com a avançada del govern federal a la zona per a acabar amb la disputa de la zona fronterera amb el Canadà. Van ser els mateixos soldats els qui van haver de desbrossar el terreny i els qui van muntar els edificis prefabricats que van arribar al cap de poc en vaixell.

Per la seva situació remota i ambient primitiu, el Fort Seward estava classificat com a fortificació en territori estranger, de manera que els soldats que hi servien tenien paga doble, però en realitat la feina ni era perillosa (els indis ja estaven pacificats) ni difícil. Només calia vigilar que no es calés foc, netejar els carrers de neu a l’hivern, i fer algunes marxes en esquís o raquetes de neu. El perill més important a què havien de fer front els soldats era l’avorriment. Amb les armes més modernes de l’època, el que era més difícil de matar era el temps. Pesca, caça, excursions, balls, partits de bàsquet: tot era benvingut per a sortir de la monotonia. Una sèrie de fotografies antigues disposades en panells a diferents punts estratègics del poble permeten copsar l’ambient de l’època i imaginar-se Haines com un paradís relaxat per a la guarnició militar que l’ocupava.  

Durant la primera i la segona guerra mundials, però, el Fort va prendre més protagonisme com a base d’entrenament dels reclutes d’Alaska. Durant la segona guerra mundial, a més, també va servir de lloc de descans per a les tropes que servien al Pacífic Nord, i ja després de la segona guerra mundial va ser declarat excedent i l’exèrcit va abandonar Haines deixant-ne només els edificis. Cinc veterans i les seves famílies van comprar-lo amb tots els seus edificis i el terreny del voltant i van aprofitar-los per a crear-hi tota mena de negocis, des de fumadors de salmó a fàbriques de mobles. Als anys setanta va integrar-se a la ciutat i es va rebatejar com a Fort William H. Seward en honor del Secretari d’Estat que havia comprat Alaska.   

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: jordicanalsoler.blogspot.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.