Clasificado en:

16. JUNEAU: Óssos a Mendenhall Glacier

La primera experiència que tinc en terra d’óssos a Alaska és al parc de Mendenhall Glacier. Un cartell a l’inici del senderol que s’interna al bosc de bedolls que creixen vora els rius indica clarament que el caminant que s’aventura per aquells vorals ho fa al seu propi risc: «S’han vist óssos alimentant-se recentment en aquesta zona. Aneu amb molt de compte. Aneu en grup. Parleu i feu soroll per a no sorprendre els óssos».


És en silenci que m’endinso al bosc, sol i intentant esbrinar exactament de què es poden alimentar els óssos. Al cap de poc m’alegra comprovar que la seva dieta no és a base de turistes. Veig un salmó al terrat, degollat i amb el ventre esventrat per la queixalada d’un ós. Els rius són plens de salmons que remunten les aigües que els van veure néixer i que vénen a pondre els ous i morir al cap de poc, ja sigui per esgotament o sota les urpes dels óssos.

N’hi ha a centenars, de salmons, nedant amb dificultats en les aigües cristal·lines poc profundes. De fet, l’aigua és tan poc fonda que, en molts llocs, els seus lloms lleugerament arquejats i molt vermells són clarament visibles sobresortint-ne com les aletes de petits taurons. Són salmons vermells, de l’espècie Oncorhynchus nerka, que aquí els americans anomenen sockeye. Les siluetes dels salmons són clarament visibles contra el sòl terrós del llit del riu, però és quan avancen sobtadament amb grans cops de cua que es fan encara més patents. Aleshores empenyen una ona d’aigua que els localitza, o xipollegen sorollosament en les aigües somes. Els óssos s’hi deuen fer un bon festí amb tanta pesca fàcil. No tenen més que trepitjar-los, com aquell qui diu.

Una sèrie de baranes al llarg de les passarel·les m’han donat fins ara una falsa confiança en la impossibilitat de trobar-me cap animal més gros que un esquirol, però quan veig que la barana de fusta acaba i travessa un tros de bosc solitari i silenciós, aquesta confiança es desfà com el gel de la glacera. S’acaba fonent del tot quan veig un dels salmons al costat del camí, escapçat, destrossat i evidentment caçat i devorat per un ós. Aconsegueixo tranquil·litzar-me una mica quan sento veus humanes més endavant. M’hi apropo i veig un grup de gent que està mirant el riu des de la vora, on torna a haver-hi baranes. El grup el forma una família de turistes i un guia indígena. Quan sóc al seu costat, observant amb atenció els moviments de cua dels salmons a sota el riu, sento que l’indi, un home grassonet de llarga cabellera negra, ulleres grosses de pasta, jaqueta texana i un barret stetson de pell negra amb dibuixos Tlingit de colors i una ploma lligada a la cinta, diu sense dirigir-se a ningú en particular:

–Vinc cada any i aquest espectacle mai no deixa de sorprendre’m.

Aquests peixos han estat anys al mar, i quan noten que els ha arribat l’hora, s’enfilen pels rius i van exactament al punt on van néixer. Però fins i tot la ciència encara no ha pogut esbrinar com els salmons poden arribar a conèixer tan específicament quin és el riu del que provenen. I encara aquests salmons no són gaire lluny de l’oceà. N’hi ha que per a arribar al lloc de posta han de remuntar milers de quilòmetres de rius, deixant de banda milers d’afluents, per a la fi triar exactament aquell que els va veure néixer. I no s’equivoquen mai. Just quan penso que ara que vaig en grup ja no he de témer res dels óssos del bosc, observo que el grup marxa, i cap a la direcció contrària a la que jo vull anar. Sento que l’indi, amb alegra espontaneïtat, que es dirigeix cap al seu grup:

–Ei, a veure si sabeu com es pot distingir un ós negre d’un ós bru. No? Molt fàcil. Us enfileu dalt d’un arbre. Si l’ós us persegueix enfilant-se, es tracta d’un ós negre. Si intenta abatre l’arbre, es tracta d’un ós bru.

Les rialles del grup no se’m contagien.

Encara he de travessar el bosc i arribar fins a l’aparcament.

 

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: jordicanalsoler.blogspot.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.