Clasificado en:

11. JUNEAU: Indis espanyols

Camino cap a l’alberg de Juneau on he decidit passar la nit sota un ruixat que aboca torrentades d’aigua. A la capital d’Alaska hi plou 223 dies l’any, i avui segur que està plovent per quatre dies. Em donen habitació i m’asseco una mica, però part de la roba que duia dins la motxilla també s’ha mullat. Quan para de ploure, baixo a visitar les botigues de souvenirs de Franklin Street amb la idea de trobar una samarreta de cotó que estigui ben seca i un folre polar que em pugui abrigar durant el trekking que tinc pensat fet a través del Chilkoot Pass. Tot i que ja és més tard de les set de la tarda les botigues encara són obertes, principalment per a beneficiar-se de les últimes compres dels turistes que encara no han tornat als seus creuers.

Les botigues estan orientades a aquesta tipologia de turista nàutic: coses inútils a preus desorbitats. Però si es busca bé es pot trobar alguna ganga i després de regirar una estona en trobo una en forma de samarreta econòmica i un jersei de folre polar amb un dibuix Tlingit d’una orca. En algunes parets de la ciutat hi he vist pintures d’animals mitològics amb els típics traços dels indis Haida o Tlingit de la regió, i el mateix botiguer que m’atén sembla un indi de la regió. De mitjana edat, pell olivàcia i cabells negres i una mica massa llargs, em demana si vull que m’emboliqui les compres per a regal. Li dic que no, que m’ho enduc posat. Li pregunto pel significat enrevessat de la decoració de l’orca del jersei.

–No en tinc ni idea –respon arronsant les espatlles.

–Ah, no? –pregunto sorprès–. Em pensava que eres un Tlingit.

–Jo? No, i ara... jo sóc hispà.

–Ah! Entonces hablas español... –afegeixo encara més sorprès, pensant que deu ser mexicà.

Sólo un poquito. En realitat, els meus pares eren d’Espanya.

–I no parles espanyol?

–Ja no...

Sacseja el cap, i després, arronsant les espatlles a tall d’excusa, afegeix:

–Si no l’utilitzes es perd. Surto de la botiga content per la meva adquisició però del tot desconcertat per la meva aparent nul·litat a l’hora d’establir l’origen de les persones que vaig veient. Mira que confondre un espanyol amb un indi! Ni que es tractés d’un espagueti western! Però la veritat és que a no ser que els indis duguin algun atribut de la seva tribu (com ara algun dibuix tribal a la roba, els cabells llargs o alguna sanefa en alguna peça de la seva indumentària), els ulls més o menys estirats, una pell rogenca i el cabell d’atzabeja, no són suficients per a distingir-los dels mexicans o altres hispans o fins i tot dels filipins. Fàcilment es confonen els tres orígens per l’aspecte físic, i per si això no fos suficient, la possibilitat de confusió és encara més elevada pel fet que tots tres tipus treballen a les botigues de souvenirs.

Més viatges a: apuntsdeviatge.blogspot.com

Web personal: jordicanalsoler.blogspot.com

Imagen de jcanal

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.