Clasificado en:

26. HAINES: Chilkat Dancers

Al centre de la plaça de Fort Seward hi ha un edifici de fusta de planta quadrangular i amb una teulada de dues vessants i de pendent poc pronunciat. A la seva façana de troncs hi ha esculpida una enorme àliga a l’estil Tlingit, amb colors vermell, negre i blanc definint múltiples ulls en tota la seva anatomia, i els dos batents de la petita porta d’entrada en són les dues potes. A cada cantonada s’hi dreça un petit tòtem de fusta esculpida i pintada que li donen l’aire d’una casa ancestral dels indis Tlingit. L’interior del local també està inspirat en les cases tradicionals, però al centre, on normalment hi hauria la llar de foc al voltant de la qual discorria tota la vida del clan, hi ha una col·lecció de bancs de fusta on el públic avui poc nombrós es pot asseure.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

25. HAINES: Jack Dalton

Jack Dalton és segurament el personatge més curiós que mai ha viscut a Haines. Nascut a Kansas el 1856, el 1883 va haver de fugir de la justícia i es va embarcar en un vaixell que el va dur a Alaska, on va acompanyar a diverses expedicions al Mont St Elias i al país Chilkat. Al cap de set anys, com a cuiner d’una expedició al riu Alsek, va viatjar per primer cop al llarg de la ruta Tlingit que recorre la vora del riu Chilkat i que els indis feien servir per a comerciar amb els indis atapascans de l’interior del Canadà.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

24. HAINES: Alaska Chilkat Bald Eagle Preserve

La furgoneta d’en Bob em permet recórrer els últims quilòmetres fins a l’aparcament dels Council Grounds, al centre de la Reserva Natural, en pocs minuts. És una mica tard, però encara hi ha prou llum per a intentar veure alguna àliga de cap blanc (Haliaetus leucocephalus). En Bob baixa amb mi i m’ensenya les muntanyes que ens envolten. Ell les coneix perfectament i ja n’ha recorregut una bona part tot i que fa pocs anys que és a Haines.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

23. HAINES: Converses amb Robert Livingood

Ja he caminat molta estona pel costat de la carretera que va cap a la Chilkat Bald Eagle Preserve, però cap dels cotxes que passa no s’atura davant del meu polze dret alçat. La majoria dels vehicles que passen són autocaravanes de jubilats que es dirigeixen cap al Canadà, però també hi ha algun turisme que va força carregat de gent i fins i tot alguna camioneta que té lloc de sobres. Però cap d’ells no para sota la influència del meu dit alçat.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

22. HAINES: Hammer Museum

Hi ha una casa petita a Haines, tota ella de fusta pintada de blanc, amb els marcs de les finestres de color verd i un petit jardí cobert de flors. Podria passar per l’ordinària casa d’un apassionat de la jardineria, però en realitat acull al seu interior un dels museus més especialitzats del món. Un immens rètol davant de la porta dóna ja una pista del que es pot trobar al seu interior: té forma de martell, i amb lletres florides anuncia a tothom que passi pel davant que dins d’aquell bucòlic edifici el visitant hi podrà trobar el Hammer Museum (el Museu del Martell).

Imagen de jcanal
Clasificado en:

21. HAINES: Log rolling a Alaska

El terreny entre les grades de fusta que conforme l’escenari del show dels llenyataires és ple de troncs de diferents diàmetres. Un d’ells és el que ha servit de diana per a la prova del llançament de destrals, però la resta de troncs estan disposats al través, un al costat de l’altre, esperant ser trossejats per serres famolenques.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

20. HAINES: Logging show

L’espectacle estrella de la South-East Alaska State Fair és el Logging Show, el dels llenyataires, però més que un espectacle en realitat és un concurs amb premi monetari final, on els llenyataires (en actiu o jubilats) de la regió, demostren la seva destresa. Als anys seixanta, quan la indústria de la fusta es trobava al seu zenit el concurs es celebrava el 4 de juliol, durant el Dia de la Independència. Actualment, com si el canvi de data relegués també l’activitat a un segon terme, es fa durant la fira, a l’agost. Però tot i haver quedat com un concurs de segones, encara atreu una dotzena de participants i tres centenes de públic.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

19. HAINES: South-East Alaska State Fair

Haines té una població d’unes 2.500 persones, però té un recinte firal que és l’enveja de ciutats molt més grans. Per una coincidència del destí, just el dia que arribo al poble coincideix amb la celebració de la South-East Alaska State Fair, la fira més gran del Sud-est d’Alaska, i sense res més interessant a fer, m’hi acosto a donar-hi un cop d’ull. Es fa a les afores del poble, a un quilòmetre del centre, en una zona desbrossada de bosc que anomenen Dalton City.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

18. HAINES: Fort Seward

El primer que veig de Haines és Fort Seward, un conjunt de cases i magatzems de fusta pintada de blanc al voltant d’una gran plaça quadrada coberta d’herba. El centre de Haines es troba al coll d’una península entre les cales de Chilkat i de Chilkoot. Les casetes acolorides vora de l’aigua, rodejades de pícees i emmarcades per les imponents muntanyes nevades de la serralada de Chilkat i Takhinsha fan de Haines un dels pobles més escènics d’Alaska. Sobretot des d’un balcó marí com el ferri que m’hi porta des de Juneau. L’aire està amarat d’olor de pi, molsa humida i fortor de peix.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

17. HAINES: El canal de Lynn

La línia de costa d’Alaska, amb tots els seus fiords i illes, és dos cops més llarga que la de la resta dels Estats Units junta. Si els càlculs es fan durant la marea baixa, el resultat és del triple. Només amb aquestes dades ja n’hi ha prou per a entendre per què el mar és part de la vida d’Alaska. L’aigua és una constant al Sud-Est d’Alaska, i per a arribar a la majoria de les poblacions costaneres l’únic transport públic són els ferris de la flota de l’Alaska Marine Highway System.

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Cuaderno de jcanal