Clasificado en:

46. CHILKOOT TRAIL: Bogeries del Chilkoot Pass

El camí surt fora del bosc i s’enfila per una tartera. Una boira espessa amaga la punta de les muntanyes sobre meu. Ja no plou tant, però aquí dalt es gira vent i la temperatura baixa a uns cinc graus centígrads sobre zero, i amb pantalons de bany el fred es nota. Tinc els genolls gelats, i encara em queden unes quantes hores per a creuar el Chilkoot Pass i arribar al Canadà.

Chilkoot Pass, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

45. CHILKOOT TRAIL: Sheep Camp

Quan l’endemà desperto a les vuit del matí ja no queda ningú a Sheep Camp. Tothom ha marxat a les sis preveient la jornada de fins a catorze hores que el guarda ens va anunciar ahir fins al següent campament de Happy Camp, ja al Canadà.

Durant la nit ha seguit plovent i tinc la petita tenda inundada. Sortir del sac de dormir amb els ossos adolorits per l’excursió d’ahir ja fa mandra. Fer-ho per a quedar-se amb pantalons de bany per a tot el dia en l’ambient humit i fred del matí encara en fa més.

Restes a Sheep Camp, Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

44. CHILKOOT TRAIL: Nit a Sheep Camp

Acabada la xerrada del rànger, gairebé tothom se’n va a dormir. Ja fa estona que han sopat, i demà el dia serà dur: cal reposar. Jo no tinc aquesta sort, i entro a la cabana per a preparar-m’hi el menjar. A l’interior, hi trobo tres canadencs: un pare i dos fills. Fem les presentacions mentre fem el sopar. En Toby O’Brien, un home baixet de cabells blancs és el pare, un marxant de vins que ha visitat Espanya diverses vegades per raons laborals. Els seus dos fills, Eric i Tim, ronden la trentena. Utilitzem una taula al fons de la cabana per a posar-hi els fogonets de gas i els estris de cuina, i després seiem en un dels bancs de fusta per a menjar.

Sheep Camp, Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

43. CHILKOOT TRAIL: Ràngers a Sheep Camp

No m’ha atacat cap ós i ni tan sols n’he vist cap rastre quan arribo a Sheep Camp gairebé a les set del vespre, després de quasi dinou quilòmetres de marxa des de l’inici del camí. L’ambient no és molt agradable: plou de valent i de tots els espais adequats per a plantar-hi tendes, només en queda un. No és una plataforma de fusta alçada de terra com les altres, sinó un tros sense herba i cobert de fang entre uns arbustos. L’únic avantatge que li puc trobar és que és a prop d’una de les dues cabanes de sostre de tela que serveixen per a cuinar i eixugar la roba.

Jeremy Prater, ranger at Sheep Camp, Chilkoot Trail, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

42. CHILKOOT TRAIL: Canyon City

Un camí rodejat d’arbustos i arbres em porta fins a Canyon City i descobreixo que l’antiga cabana de troncs que servia de refugi està gairebé en ruïnes. Passat el campament, un pont penjat travessa el riu i porta fins a l’estreta plana entre el Taiya i el Nourse on el 1897 s’hi havia aixecat una ciutat de tendes. Aquí era on els futurs cercadors d’or feien la seva principal parada abans de la forta pujada per a superar la profunda gorja que el riu Taiya ha excavat a la muntanya en aquest punt. Aquí podien acumular les seves pertinences i organitzar-les per al dur ascens.

Canyon City, Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canl-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

41. CHILKOOT TRAIL: Aigua

Tot i que la pluja ha anat caient a intervals i l’aire és fred i humit, l’esforç físic m’ha obligat a anar bevent aigua i al cap de dues hores de caminar ja he buidat l’ampolla de litre i mig de plàstic que porto penjant de la cintura. M’aturo al costat d’un dels rius que travessen el camí, i quan m’apropo a la ribera per a reomplir la cantimplora, em trobo que l’aigua bull amb l’activitat dels salmons que remunten el corrent. N’hi ha molts que s’esperen una estona, per a recuperar forces, i després es llancen com una bala per a guanyar dos o tres metres. Alguns d’aquests més arriscats, però, queden tan exhausts en la seva lluita constant contra l’aigua que un cop han guanyat una certa distància, no poden resistir la força del corrent i són empesos fins més avall d’on havien començat. Avancen un pas i en retrocedeixen dos. I segueixen intentant-ho...

Chilkoot Trail, Alaska i Yukon, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

40. CHILKOOT TRAIL: Jack London

Poc després de començar la marxa, el camí del Chilkoot es complica. És aquí quan començaven les veritables peripècies dels primers cercadors d’or que el van recórrer. Fins aquesta primera part del Chilkoot Trail els cavalls havien pogut fer més fàcil el transport de les mercaderies, però quan el terreny començava a complicar-se tant, ni els mateixos cavalls podien aguantar-lo. En algun punt, mig coberts per la molsa, encara es poden veure algun dels ossos d’aquells animals que, a causa dels maltractes, una mala alimentació o sobrecàrrega, «morien com els mosquits a la primera gelada, i des d’Skagway a Bennett es podrien en grans piles» en paraules del gran Jack London en un dels seus contes.

D’entre tots els homes i dones que el 1898 van fer el Chilkoot Trail i que van deixar-ne constància en diaris personals, cròniques de l’època i premsa de les diferents localitats, cap d’ells no va saber transmetre tan bé l’esperit de l’aventura o la importància de la lluita de l’home i els animals contra la natura cruel com les obres del seu millor cronista, Jack London.

 Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

39. CHILKOOT TRAIL: Inici del camí

Són gairebé les dotze i em trobo ja davant de l’inici del camí que recorre el Chilkoot Trail. És tard per a començar i plovisqueja. Tot i que duc roba impermeable, els prop de trenta quilos de la motxilla ja m’han fet suar tant que estic tant mullat com si no dugués protecció. Les primeres passes del Chilkoot Trail són extenuants, perquè ben aviat el camí s’enfila per les roques per a guanyar una mica de nivell. A partir d’aquí discorre pla durant una estona, però el cansament ja s’ha apoderat de les meves cames.

Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

38. CHILKOOT TRAIL: Dyea

L’inici al costat del pont on m’han deixat l’Alexandra i en Derek, no és exactament on començava el Chilkoot Trail. A l’època de la Febre de l’Or el camí començava a Dyea mateix, on el riu Taiya aboca les seves aigües al mar, dues milles més avall del pont metàl·lic. El 1898, el poble de Dyea era un gran nucli urbà. Ara, l’únic que en queda és algun pilar del seu port, alguns taulons de fusta de les seves cases i marques al terra allà on s’hi havien aixecat construccions. Tot i que significa fer cinc milles més de camí, no em puc estar d’anar-hi a fer una ullada. Vull començar el Chilkoot Trail on realment començava, allà on arribaren els primers cercadors d’or, a les platges de Dyea.

Antiga construcció a Dyea, Alaska, Jordi Canal Soler

Imagen de jcanal

37. CHILKOOT TRAIL: Inici del Chilkoot Trail

El matí que he de començar el Chilkoot Trail plou.

Recorro les nou milles de carretera sense asfaltar que separen Skagway de Dyea dins el Subaru de l’Alexandra i en Derek, una parella que he conegut a l’alberg on m’he hostatjat i que faran el camí amb uns amics. La badia està coberta per la boira, que es confon a mitja altitud de les muntanyes que la voregen amb els núvols baixos que hi han quedat estancats. Una pluja escarransida però constant mulla el vidre davanter suficientment com per a haver de fer servir els rentavidres.

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Cuaderno de jcanal