Clasificado en:

56. WHITEHORSE: El naixement d’una ciutat

A Whitehorse, tard o d’hora, s’hi havia de crear una ciutat. Aquí hi havia els perillosos ràpids de White Horse al Miles Canyon, i era on els cercadors d’or que baixaven del llac Bennett amb les seves barques havien de baixar a terra i superar els perills de la navegació del riu a peu per la seva vora. A partir de Whitehorse, el riu tornava a ser encalmat i perfectament navegable, i aviat va començar-s’hi a construir una ciutat que servia de pont entre Skagway i Dawson. Aquí els viatgers podien descansar o continuar riu avall en un dels múltiples vapors que circulaven pel Yukon.

Whitehorse, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

55. CHILKOOT TRAIL: White Pass & Yukon Railway

El 1899 el tren de la White Pass & Yukon Railway (WP&YR) va arribar a Bennett, i el poble es va moure literalment més a prop de les vies. Algun dels hotels es van traslladar en grans barcasses fins més a prop de l’estació, i les tendes més importants es van plegar i es van plantar de nou allà on arribaven els passatgers del tren. Fins que la línia del ferrocarril no va arribar a Whitehorse, més al nord, Bennett era l’estació de transbord de les mercaderies del tren fins als vaixells a vapor que podien portar els passatgers fins a Dawson en només tres dies.

White Pass and Yukon Railway, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

54. CHILKOOT TRAIL: Les drassanes de Bennett

Des de Lake Bennett es podia arribar a Dawson City en barca seguint el curs de l’incipient Yukon. Així, era a les vores d’aquest llac on els cercadors d’or deixaven caure la seva càrrega i començaven a construir les barques que els havien de dur riu avall. L’aspecte del Bennett del 1898 no tenia res a veure amb l’actual. Les fotografies antigues penjades a l’interior de l’estació de tren que hi ha just davant del llac mostren una ciutat de tendes creada al voltant de les aigües, on milers d’homes es convertien en mestres d’aixa en unes improvisades drassanes. Les faldes de les muntanyes pròximes, com les de Lindeman, eren buides d’arbres, a diferència de l’actualitat, en què el bosc arriba fins molt amunt. Els arbres que van tallar durant aquella època, però, disten molt de ser semblants als actuals. A causa del lent creixement en aquestes latituds, s’ha calculat que encara hauran de passar dos-cents anys per a tenir uns arbres semblants als que es van tallar ara fa només un segle.

Bennett Lake, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

53. CHILKOOT TRAIL: Lake Bennett

Quan em desperto l’endemà el sol ja és alt al cel mig ennuvolat i la seva llum, ataronjada per la tela, inunda l’interior de la tenda. La humitat de la nit no ha permès assecar del tot la roba xopa. Ja no me’n queda de seca, i em poso la roba humida, esperant que l’aire, la caminada i el sol que sembla que durarà estona l’arribin a eixugar.

Dues hores després de llevar-me abandono el campament de Bare Loon Lake. El camí cap a Lake Bennett és dels més agradables de tot el Chilkoot Trail: la motxilla aquí ja és més lleugera després d’haver-la buidat del menjar de tres dies, els músculs estan descansats per una llarga nit de repòs, el sol es filtra entre les capçades de les pícees i una petita brisa transporta olors i fragàncies vegetals. El sender és més ample aquí, i puja i baixa contínuament donant-li varietat. Pel costat de petits llacs plens de vegetació on s’alimenten els nombrosos ants que poblen el bosc, pel costat de torrents sorollosos que travesso pels ponts de fusta o per entre boscos oberts de pins i bedolls, el camí té en aquest tram un dels seus millors recorreguts, com si en els últims quilòmetres volgués recompensar al caminant de totes les penalitats que l’hi ha fet passar al seu tram més baix.

St. Andrew, Lake Bennett, Yukon, Jordi Canal-Soler, www.jordicanal.com

Imagen de jcanal
Clasificado en:

52. CHILKOOT TRAIL: Bare Loon Lake

Quan em trec la motxilla de l’esquena i la repenjo contra el tronc d’un avet a la vora de Bare Loon Lake, puc respirar finalment amb profunditat. S’ha acabat la jornada d’avui, i per fi puc parar a descansar. Per fi un lloc sec on plantar la tenda i seure amb tranquil·litat i un lloc amb arbres on poder tensar un fil i penjar-hi la roba molla.

Entre les grans roques arrodonides de granit que conformen el terreny d’aquest campament, hi he trobat un lloc ideal, al costat de l’aigua del llac, entre pícees odoríferes i el terra ple d’una bona massa tova de pinassa. Hi planto la tenda i la deixo ben oberta, perquè se’n vagi d’una vegada per totes l’olor d’humitat que impregna l’interior.

Bare Loon Lake, Yukon, Chilkoot Trail, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

51. CHILKOOT TRAIL: Lindeman Lake

El cel és gris i encara plovisqueja quatre gotes quan trec el cap de la tenda que he plantat a Happy Camp per a passar-hi la nit. He pogut descansar força bé de la dura etapa d’ahir i avui la ruta serà més relaxada. Contemplo la jornada amb optimisme: tot va de baixada i hauré de fer menys quilòmetres...

Lindeman Lake, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

50. CHILKOOT TRAIL: Happy Camp

Fora del refugi, ja a la Colúmbia Britànica canadenca, les congestes són més grans, com si aquí l’estiu hagués trigat més a arribar. Segueixo les petjades a la neu, en direcció a Crater Lake. El camí hi passa per la dreta, i des d’ell no puc veure l’altra ribera a causa de la boira. Ni tampoc les restes del final de la línia del telefèric. Al punt àlgid de la febre de l’or, el consorci de telefèrics abocava nou tones de càrrega per hora, vint-i-quatre hores al dia, al Crater Lake. A partir d’aquí i fins a Lindeman Lake, catorze quilòmetres més avall, ja no hi havia cap sistema mecànic de transport, i els cercadors d’or havien de traginar totes les provisions a peu o si tenien la sort de ser allà al juny, quan el gel es trencava i desapareixia dels llacs, podien embarcar-se al ferri de Crater Lake fins a Deep Lake una profunda gorja al final del llac impedia seguir fins a Lindeman.

Happy Camp, Canada, Chilkoot Trail, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

49. CHILKOOT TRAIL: El Chilkoot Pass

Un suau vent que puja del mar hauria d’empènyer una mica la boira, però aquesta s’entesta a quedar-se enganxada al coll de muntanya, i quan arribo dalt del Chilkoot Pass, ho faig sense saber on sóc. Les congestes de neu són més grans i més nombroses, i la boira hi és més espessa que mai. Des d’un pal taronja no veig el següent, i l’única manera de no perdre el camí és seguir les petjades que els excursionistes anteriors han deixat a la neu.

Al 1898, quan els aventurers pujaven pel Chilkoot Pass seguint la febre de l’or, un d’aquells pioners va escriure al seu diari: «Darrera nostre la civilització... davant nostre la vastitud, el silenci, la grandiositat. Per a sentir la teva pròpia petitesa i insignificança, estigue’t sol al cim... i adona’t que no ets més que un àtom en aquest gran univers. La solitud, la paorosa i sublim immensitat!... Però hi ha poc temps per al descans, i gens de temps per a somiar». De peu al coll del Chilkoot Pass, amb la pesada motxilla a l’esquena, el vent picant-me la cara encaputxada i gelant-me les cames nues, els meus pensaments no difereixen gaire als d’aquell cercador d’or.

Chilkoot Pass, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

48. CHILKOOT TRAIL: Pujant al Chilkoot Pass

Els cercadors d’or que no tenien prou recursos per a llogar portadors professionals havien de pujar ells sols tota la tona de material que la Policia Muntada del Canadà els demanaria dalt del cim. Això podia significar fins a quaranta viatges amunt i avall del gran pendent de neu fins al coll del Chilkoot Pass. Solien pujar utilitzant graons tallats al glaç, i baixaven amb la pala sota el cul com si es tractés d’un trineu. 

A baix a la vall, moure endavant la gran quantitat de material ja havia representat una tasca complicada. Els portadors que duien el seu propi material tenien dues maneres per a poder-ho fer: dur més pes o caminar més quilòmetres. Un paquet lleuger de vint-i-dos quilos significava haver de fer més viatges però fer-los més descansats. Un paquet pesat de trenta-sis quilos equivalia a fer menys viatges, però amb una gran càrrega i molt lentament. I cada milla caminada amb una càrrega significava una altra milla enrera per a anar a buscar la resta. Sumant tots els viatges, alguns d’aquests homes van caminar gairebé mil milles per a poder transportar el seu material al llarg de les trenta-tres milles que separen Dyea de Lake Bennett.

Chilkoot Pass, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

47. CHILKOOT TRAIL: THE SCALES

Fins el 1897, els nadius Tlingit que havien fet servir el Chilkoot Pass per a endinsar-se al Canadà per a comerciar-hi ho havien fet sempre a l’estiu i amb càrregues lleugeres. Durant la Febre de l’Or, la ruta no va canviar, però sí que ho va fer la temporada: es va fer fins i tot durant la tardor i l’hivern, i amb càrregues pesadíssimes.

Gold fever debris in the Scales in Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Cuaderno de jcanal