Clasificado en:

66. DAWSON: George Black

L’autobús que m’ha dut fins a Dawson em deixa en un descampat entre la Segona i la Tercera Avingudes. Excepte Front Street, l’ample carrer que separa Dawson de l’aigua del riu Yukon, tots els altres carrers són sense asfaltar. La ciutat no s’ho podria permetre, perquè tota ella es troba sobre permafrost, i les reparacions serien constants. Tots els edificis són de fusta, erigits sobre pilars clavats al terra de manera que deixen un espai entre el pis i el terra per tal de no transmetre massa calor al gel. La majoria, però, tenen l’espai inferior cobert amb fustes i unes voreres de plafons de fusta per a no haver de caminar sobre el terra. Tot té pinta d’escenari de pel·lícula del Far West.

Yukon River at Dawson City, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

65. DAWSON: La ciutat de l’or

La Fossa de Tintina és una ampla depressió que travessa Alaska i el Yukon en direcció sud-oest. És tan gran que fins i tot un astronauta la podria veure des de l’espai. El seu estudi pot interessar fins i tot als que no són aficionats a la geologia, ja que la seva presència ha afectat econòmicament la regió d’una manera molt més directa que molts altres fenòmens geològics del món. Sota la fossa hi ha una línia de falla al llarg de la qual la roca mare s’ha desplaçat 450 quilòmetres. Aquest moviment al llarg dels darrers 65 milions d’anys ha estat el causant de canvis en el drenatge dels rius de la regió, que al principi eren cap al sud i posteriorment han passat a buidar les seves aigües cap a Alaska al nord-oest.

Tintina Trench, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler 

Imagen de jcanal
Clasificado en:

64. WHITEHORSE: Pelly Crossing

A mig camí entre Whitehorse i Dawson, el Selkirk Center a Pelly Crossing és de parada obligatòria. No és un poble, sinó simplement una estació de servei de carretera, però és l’únic punt civilitzat en molts quilòmetres, i passar-la per alt sense repostar podria representar quedar-se tirat a la carretera. Un gran edifici de parets de troncs conté al seu interior tot el que els habitants del centre del Yukon poden necessitar. Tal com resa el gros rètol sobre la teulada verda de planxa metàl·lica, els qui recorren la carretera hi podran trobar: «Gasolina, magatzem de queviures, forn, oficina de correus, motel, banc, bugaderia, dutxes».

Selkirk, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

63. WHITEHORSE: Sobre Carmacks i l’or

Dues hores després de sortir de Whitehorse parem per deu minuts a Carmacks. El petit poble duu el nom d’un dels descobridors de l’or a Bonanza Creek, que va donar el tret de sortida de la Febre de l’Or, però si en George Carmack el veiés ara pensaria que no se li havia fet un gran honor. La població queda a l’altra banda del riu, i la parada la fem en una petita gasolinera, amb una botiga i un taller, i un restaurant xinès que ocupa uns barracons prefabricats a peu de carretera. Entro a la botiga sense intenció de comprar, únicament per a poder estirar les cames i observar. De seguida ho he vist tot, perquè ni la quantitat ni la varietat no són el fort dels articles que hi venen: algunes bosses de patates, xocolatines i aigua embotellada, llaunes d’oli de cotxe i alguna postaleta per als turistes de quatre cases mal fotografiades. Un indi s’amaga darrera el taulell i sota un espès bigoti fumanxú. Amb cara d’avorriment segueix una telesèrie en un monitor en blanc i negre que té sota el mostrador mentre les seves filles juguen per dins i fora de l’establiment.

Carmacks, Yukon, Jordi Canal-Soler 

Imagen de jcanal

62. WHITEHORSE: Alaska Highway

L’antiga estació de la White Pass & Yukon Railway ocupa a Whitehorse un edifici de dues plantes, amb doble teulada, i les parets recobertes de fusta com si es tractés d’una cabana de troncs. El tren que venia d’Skagway, 177 quilòmetres més al sud, va deixar d’arribar-hi el 1982, però part de la via que utilitzava, la que va d’un extrem a l’altre de la ciutat, encara s’aprofita per a fer-hi córrer una espècie de tramvia amb motor dièsel que fa la ruta amunt i avall del recorregut.

Lake Laberge, Yukon, Canada, Sam MacGee, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

61. WHITEHORSE: S.S. Klondike

Per a fer-me una idea de com era la navegació pel riu Yukon durant els primers anys del segle XX, visito l’S.S.Klondike a Whitehorse. És un dels dos vapors de l’època que ha superat incendis, corcs i humitats (l’altre és l’S.S.Keno a Dawson) i encara és visitable. Marejar-s’hi és impossible, perquè tot i ser al costat de l’aigua és en un dic sec, a l’entrada de la ciutat.

S.S.Klondike, Whitehorse, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler 

Imagen de jcanal
Clasificado en:

60. WHITEHORSE: Museu MacBride

A l’ampla sala de conferències del museu MacBride de Whitehorse, al Yukon canadenc, davant d’un espars i poc nombrós públic assegut expectant en cadires de plàstic, una noia vestida amb camisa blanca i pantalons i armilla negres, tocada amb un barret de bolet negre i amb un bigoti postís que li tapa mitja cara, recita, nerviosament i ràpida, uns versos que al Canadà són universals:

There are strange things done in the midnight sun

By the men who moil for gold;

The Arctic trails have their secret tales

That would make your blood run cold;

The Northern Lights have seen queer sights,

But the queerest they ever did see

Was that night on the marge of Lake Lebarge

I cremated Sam McGee.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

59. WHITEHORSE: Miles Canyon

Des del 1922, un pont penjat travessa el riu Yukon uns quilòmetres al sud de Whitehorse, allà on un engorjat anomenat Miles Canyon apropa les parets de les dues riberes a menys de trenta metres. Travesso el pont i segueixo el camí que voreja l’altra ribera del riu. El corriol segueix bruscament les pujades i baixades del terreny, durant poc més d’un quilòmetre, entre les aigües grises del riu a la dreta i un immens bosc de pícees negres a l’esquerra. Allà on el penya-segat disminueix d’alçada i baixa arran de l’aigua es dreçava fa més de cent anys Canyon City.

Miles Canyon, Whitehorse, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

58. WHITEHORSE: Sam Steele

Durant la Febre de l’Or, els milers d’embarcacions que havien aconseguit arribar fins a White Horse des de Bennett Lake es van trobar amb un obstacle impossible de superar en aquests ràpids. Fer-ho sense experiència era un suïcidi. Els primers dies s’hi van enfonsar més de cent cinquanta barques i van ofegar-se cinc persones.

Whitehorse, Canadian Mounted Police, Sam Steele, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

57. WHITEHORSE: Fish Ladder

El nom de la capital del Yukon canadenc li prové dels ràpids de White Horse, els més perillosos de tot el riu Yukon. Les onades dels ràpids semblaven crineres de cavalls blancs, i d’aquí van prendre el nom. El 1958, però, es va construir la presa que hi ha als afores de la ciutat per a aprofitar el gran cabal d’aigua del riu i la paret de formigó va acabar encalmant les aigües.

El riu Yukon, des del seu naixement al llac Bennett, primer es dirigeix cap al nord fins a Dawson, travessa la frontera amb Alaska, parteix l’Estat en dues meitats i després d’un fort revolt, desemboca al mar de Bering en la forma d’un immens delta. És per tant, una via de gran importància per al transport fluvial, però a la vegada també és una gran font d’aliment gràcies als milers de salmons que any rere any ascendeixen les seves aigües. En el seu recorregut cap a l’indret on van néixer, els salmons han de sortejar tota mena de perills: óssos, àligues, xarxes de pescadors, hams d’aficionats a la pesca,... Però potser un dels perills més obvis però amb els quals menys es pensa són les preses d’aigua. Com la de Whitehorse.

Yukon Fish Ladder in Whitehorse, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Cuaderno de jcanal