Cuaderno de iDies

El día 5 de marzo nos despedíamos en Chistau de la prolífica escritora Nieus-Luzía Dueso Lascorz, autora, entre otros títulos, de Leyendas de l'Alto Aragón, La Fuen de la Siñora, o Dios m'en guarde. Un infortunado accidente puso fin a una vida de casi ocho décadas entregada a la lengua, cultura y tradiciones altoaragonesas.

La “Franja de Giza” va tenir una existència efímera aquest darrer Cap d’any...

(versión castellana más abajo)

Ben poc resta dempeus avui en dia a Alexandria de l’esplendorós passat hel·lenístic de l’urbs: una solitària i gegantina columna del Serapeu, i les pedres del mític far reaprofitades a la fortalesa mameluca de Qaitbey. Ara la gran pantalla ha posat imatges a una ciutat que ja no existeix, cosa que ha permès recuperar de l’oblit la seva llegendària biblioteca.

(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)

A uns 180 Km de Diyarbakir, en direcció a ponent cap als camps de petroli d’Adiyaman, tot just travessat el gegantí embassament Atatürk en ferry, desembarquem a les faldes de l’únic monument en territori kurd inclòs en el llistat de Patrimoni Mundial de la UNESCO: l’emblemàtic Mont Nemrut

(versión castellana más abajo) 

El 12 d'octubre de 2007, avui fa exactament dos anys, la Rosa i jo vam realitzar l'ascensió a un cim apartat de les grans rutes a l'oblidada vall aragonesa de Chistau. En moure unes pedres de la fita del pic per poder-nos asseure vam trobar amagada una

El mur que fa la vida impossible a milers de famílies palestines és el protagonista de l’anunci televisiu més popular del moment a Israel. Es pot veure un grup de soldats que patrullen per les immediacions del mur i de sobte els cau alguna cosa a sobre. La companyia de telefonia mòbil Cellcom s’encarregarà de transformar l’ensurt en una autèntica festa... per als israelians, és clar: http://www.youtube.com/watch?v=iROM7rf_r6s

(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)

Per acabar de copsar l’autèntica tradició cristiana de la regió cal desplaçar-se una seixantena de quilòmetres cap a l’est i fer un tomb per Midyat i la comarca de Tur Abdin (www.midyatcity.com). Per sobre de la ciutat moderna, musulmana, s’estén el barri antic, cristià, ple de pintorescos campanars sirians.

(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)

La visita a Mardin, a escassos 100 Km de Diyarbakir i a tocar amb la frontera siriana, és inexcusable. Es pot realitzar el desplaçament en un sol dia des de la capital però val la pena fer-hi nit en un dels pocs i cars hotels-mansió per contemplar la posta de sol tot degustant un çai amb vistes al deliciós mosaic de fèrtils camps de Mesopotàmia. La regió, antany de majoria cristiana i on encara es parla àrab, va patir molt durant els enfrontaments amb l’exèrcit i va estar tancada als turistes fins fa pocs anys.

Nuestras vacaciones de verano de 2008 comienzan con un atípico vuelo a Laâyoune, el antiguo El Aaiún, capital del Sáhara Occidental, donde tenemos concertado un encuentro con activistas de los territorios ocupados de la Asociación Saharaui de Víctimas de Violaciones Graves de Derechos Humanos Cometidas por el Estado Marroquí (ASVDH http://asvdh.net). La cita se materializa de una manera ciertamente inquietante: frente a una céntrica gasolinera tenemos instrucciones de seguir a un hombre que ha de llevar una bolsa negra.

Hoy se celebra el Newroz, el año nuevo kurdo. La fiesta, de origen iranio, constituye para el pueblo kurdo mucho más que la celebración del comienzo de la primavera.