(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)
Què ve a la memòria quan hom sent el nom de Van? Segurament els preuadíssims gats de Van, amb un ull blau i l’altre groc, que són impossibles de veure pel carrer ja que, com és d’esperar, estan dins les cases tancats amb pany i clau. Van, però, també és un indret famós pel seu gegantí llac d’origen volcànic situat a 1.700 metres d’altitud, l’aigua del qual, en posseir una alta alcalinitat i mineralització, permet rentar-hi la roba sense sabó. Les aigües de color blau resplendent són blanques a les vores i el seu tacte és estranyament oliós. Si el banyista no és prudent i té alguna petita ferida aquesta s’irritarà en gran mesura i això farà que acabi maleint les aigües i el corresponent monstre lacustre que, segons asseguren, habita les seves profunditats...
Des del castell de Van, situat als afores de la urbs, dalt d’una afilada cresta rocallosa amb inscripcions cuneïformes d’antics regnes mesopotàmics, es contempla l’extensa ciutat moderna de prop de mig milió d’habitants. El nucli antic, arredossat al voltant del puig, va ser totalment arrasat a la Primera Guerra Mundial durant els duríssims combats que van enfrontar a turcs i kurds contra armenis i russos. És dia festiu i les famílies kurdes mengen a la fresca vora les deus d’aigua i aprofiten el sol per rentar la llana. Més enllà, en el pati d’un grup de cases dels extensos ravals dels afores, presenciem un dels molts casaments típicament kurds que s’estan celebrant a la ciutat, on homes i dones, en contra del que dicta la tradició alcorànica, dansen junts en cercle.
Des de Van, en la ruta cap a les majestuoses i recòndites muntanyes de Hakkari, frontereres amb l’Iran i l’Iraq, val la pena fer una visita a la ciutat uràrtia de Çavustepe i a l’escarpada fortalesa de Hosap. Just als afores de Van, en un típic poble kurd, també és recomanable fer un tomb pel desolador paratge on va estar ubicat el pròsper monestir armeni de les set esglésies, Yedi Kilise, totalment destruït durant el setge de Van i convertit ara en corrals per al bestiar. En aquest sentit, en el museu municipal, tal i com hem vist també a Erzurum, hi ha una secció dedicada al genocidi, tot i que novament falta descaradament a la veracitat històrica ja que els botxins són exclusivament els armenis i les víctimes els turcs i els kurds.
(versión castellana)
¿Qué viene a la memoria al oír el nombre de Van? Seguramente los preciadísimos gatos de Van, con un ojo azul y otro amarillo, que son imposibles de ver por la calle ya que, como es de esperar, están celosamente custodiados dentro de las casas. No obstante Van también es un lugar famoso por su gigantesco lago de origen volcánico situado a 1.700 metros de altitud, el agua del cual, al poseer una alta alcalinidad y mineralización, permite el lavado de la ropa sin jabón. Las resplandecientes aguas de color azul son blancas en las orillas y su tacto es extrañamente oleoso. Si el bañista no es prudente y tiene alguna pequeña herida ésta se irritará en gran medida y esto hará que acabe maldiciendo las aguas y el correspondiente monstruo lacustre que aseguran que habita sus profundidades...
Desde el castillo de Van, situado en las afueras de la urbe, sobre una afilada cresta rocosa con inscripciones cuneiformes de antiguos reinos mesopotámicos, se contempla la extensa ciudad moderna de aproximadamente medio millón de habitantes. El núcleo antiguo, situado al abrigo del cerro, fue arrasado totalmente en la Primera Guerra Mundial durante los durísimos combates que enfrentaron a turcos y kurdos contra armenios y rusos. Es día festivo y las familias kurdas comen al aire libre junto a los manantiales de agua y aprovechan el sol para lavar la lana. Más allá, en el patio de un grupo de casas de los extensos arrabales de las afueras, presenciamos una de las muchas bodas típicamente kurdas que se están celebrando en la ciudad, donde hombres y mujeres, en contra de lo que dicta la tradición coránica, danzan juntos en círculo.
Desde Van, en la ruta hacia las majestuosas y recónditas montañas de Hakkari, fronterizas con Irán e Irak, vale la pena hacer una visita a la ciudad urartea de Çavustepe y a la escarpada fortaleza de Hosap. Justo a las afueras de Van, en un típico pueblo kurdo, también es recomendable dar un paseo por el desolador paraje donde estuvo ubicado el próspero monasterio armenio de las siete iglesias, Yedi Kilise, totalmente destruido durante el sitio de Van y convertido ahora en corrales para el ganado. En este sentido, en el museo municipal, tal y como hemos visto también en Erzurum, hay una sección dedicada al genocidio, aunque nuevamente falta descaradamente a la veracidad histórica ya que los verdugos son exclusivamente los armenios y las víctimas los turcos y los kurdos.
Comentarios
Enviar un comentario nuevo